MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Considerada la primera sala de cinema que hi va haver a Gràcia, el Comèdia de Gràcia conegut en els seus primers anys com a Cinematógrafo Comedia, Salón de Variedades va obrir portes a l'any 1903 segons es desprén de les cartelleres d'espectacles dels diaris de l'època. Concretament El Diluvio, en la seva edició del dia 21 de juny d'aquell any, feia esment al Cinematógrafo Variedades, localitzant-lo al carrer Bonavista i anunciant la projecció del film Sublevación de las tropas de Servia (sic) y asesinato de los Reyes. El cinema va continuar apareguent a les planes de El Diluvio durant els mesos següents com a l'única sala perfeccionada sense oscil·lació.
El primer emplaçament del Comèdia era al número 1 del carrer Bonavista sobre un terreny que sobresortia mes enllà de l'aliniació del tram final del passeig de Gracia envaint la vorera més enllà dels Xalets del Marquès de Salamanca, que ocupaven aquell sector del passeig des del que després seria el Cinc d'Oros fins al carrer Bonavista. Aquell primer edifici era com un templet coronat per un frontó suportat per quatre columnes, guarnit amb baixrelleus i presidit per un escut de Barcelona. Encara convivia amb la fàbrica de xocolata Juncosa atès que la Casa Fuster (1908-1911) encara no havia estat aixecada.
El 4 de març de 1905, Joan Canudas va demanar un permís d'obres per tal de convertir la seva propietat del carrer Bonavista 1 en un cinema, finalitzades les obres s’inaugurà el Salón de Variedades. D'acord amb la premsa de l'època era en realitat una reobertura del primitiu local un cop reformat. Posteriorment, al 1910, es presenta una nova sol·licitud de permís d’obres, amb la intenció d'incorporar una cabina de projecció a l’exterior de la sala. En la petició s'argumenta que la raó rau en fer desaparèixer el risc d'un incendi al cinema [1]. El 29 de març de 1911 la sala va acollir una funció especial a benefici de la Creu Roja. Uns anys després, el 17 d’octubre de 1915, el local es convertia en el Cine Gráfico, perquè comportava l'exclusiva de les produccions Gaumont per a la vila de Gràcia.
L'11 de març de 1916 s'obria amb entrada pel carrer Gràcia el Salón Comedia. Just al darrere quedava el Gráfico amb entrada pel carrer Bonavista. En realitat, l'antic cinema s'havia dividit en dues sales amb entrades diferents. Amb el pas dels anys el Salón Comedia li guanyaria la partida al Gráfico [2], que va desaparèixer amb la construcció de l'edifici de la cantonada Bonavista/Passeig de Gràcia.
Des de la postguerra fins al seu final, la sala va patir una decadència progressiva i no era gaire ben vist pels graciencs a causa dels seus habituals talls de fluid elèctric i l'arribada tard de les bobines que compartia amb d'altres sales. Els westerns i els films d'aventures eren els més habituals. Tot i que el Comèdia de Gràcia apareixia molt poc o gens a les cartelleres, l'obertura al 1941 del Teatre Comedia, esdevingut sala de cinema a partir de 1960, va generar polèmica i una certa tibantor entre els gerents de'ambdues sales per la coincidència de nom.
Al 1962 la sala va ser clausurada coincidint amb la compra per part de l'elèctrica ENHER de l'edifici de la Casa Fuster. Tot seguit es va procedir al seu enderroc i als anys 1980's es va obrir el carrer Alpel·les Fenosa, que uneix el carrer Bonavista i el carrer de Gràcia a través d'una part dels terrenys que va ocupar el cinema Comedia de Gràcia.
____________
[1].- Contel Ruiz, Josep Maria. Les sales de cinema a Gràcia, orígens i evolució. Taller d'història de Gràcia. Centre d'Estudis.
[2].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015
