Agraïments a JOANA FRANCÈS.
Successor de l'anterior Dancing Hollywood, el local conegut com Salón Casablanca va tornar a ser obert, amb el nom degudament espanyolitzat, pocs mesos després de l'acabament de la Guerra Civil pel mateix Antonio Astell Mur, fins convertir-se en un dels pocs locals de varietats que subsistiren en la nova dècada, després de l'època daurada del Carrer Nou que van suposar els anys 1930's.
En aquest nou context de decadència del carrer Nou de la Rambla -novament oficialitzat com a Conde del Asalto-, el nou Casablanca, que es va anomenar Casa Blanca (en dos mots separats) durant els primers anys, va completar uns altres 8 anys d'existència, subsistint a d'altres locals de la zona que van plegar veles amb la nova oficialitat franquista. En aquest sentit, el Casablanca s'anunciava com a Salón Aristocrático segurament per compensar d'alguna manera la sordidesa del barri on estava instal·lat i així poder competir amb locals nocturns que s'anaven obrint a l'Eixample o a la part alta de la ciutat.
El 1947 es va produir un canvi en la direcció de l'empresa que gestionava el Casablanca amb una reforma del local, que figurava a la finca contigua del número 52 de l'avinguda Marquès del Duero. L'experiència del Casablanca no va arribar al final de la dècada (va tancar portes el 1948), si bé se'l podia veure sovint aparèixer a la premsa diària, en especial en dates corresponents a revetlles i altres celebracions destacades.
