Durant la dècada dels 2010's el barri de Sant Antoni es va anar convertint cada cop més en una zona de concentració turística amb una creixent població flotant, generalment de joves estudiants i visitants ocasionals, circumstàncies que van posar de moda el barri i van provocar una pèrdua progressiva de referents històrics i locals emblemàtics del barri.
Però a la vegada també van desaparèixer locals nous que havien tingut una correcta integració al barri i acabarien tambe essent víctimes de l'especulació comercial i de l'imperi de les franquícies i dels les grans cadenes d'oci i restauració.
La petita pastisseria Zuckerhaus (casa de sucre en alemany) en va ser un exemple. Situada a la cantonada entre els carrers Viladomat i Parlament, el local havia estat una antiga perruqueria de senyors que al voltant de l'entrada encara conservava els seus rajols de colors blau cel i negre a la façana. Manuela Caruso, una noia de mare alemanya i pare italià, va decidir-se a llogar el local, el va restaurar conservant l'exterior i el paviment hidràulic del terra de l'interior de la botiga i va instal·lar-hi un obrador per començar a vendre els seus originals pastissos.
L'aspecte del petit establiment evocava contes de fades, imatges de Hansel i Grettel, amb una decoració acurada i curulla de petits objectes. Més enllà d'això els pastissos que Manuela posava a disposició de la clientela eren d'una qualitat suprema i donaven al local un toc de singularitat. El reduidíssim espai del local impossibilitava la consumició in situ dels dolços i el negoci era per emportar-se la mercaderia.
Manuel Caruso, la dona alemanya que va fer possible Zuckerhaus.
L'aspecte del petit establiment evocava contes de fades, imatges de Hansel i Grettel, amb una decoració acurada i curulla de petits objectes. Més enllà d'això els pastissos que Manuela posava a disposició de la clientela eren d'una qualitat suprema i donaven al local un toc de singularitat. El reduidíssim espai del local impossibilitava la consumició in situ dels dolços i el negoci era per emportar-se la mercaderia.
Zuckerhause, igual que el seu veí, el bar Tarannà, van tenir una vida limitada per la massificació i turismització del barri. Un cop tancada i desapareguda la pastisseria de la Manuela, el local va passar a ser una vulgar pizzeria take-away.
