dissabte, 15 de maig de 2021

ESTUDI BALET I BLAY. Cinema d'animació. Passeig Mare de Déu del Coll 40. (1943-1952)

Emplaçat al barri de Vallcarca, al passeig de la Mare de Déu del Coll, l'Estudio Balet y Blay va ser una empresa de producció i distribució cinematogràfica que va tenir una gran nomenada a la postguerra dins el gènere de les pel·lícules d'animació.

Els seus fundadors foren l'empresari Ramon Balet Raurich i el distribuïdor Josep Maria Blay Castillo, que van decidir ajuntar-se a l'any 1938 en plena Guerra Civil. Quan va acabar el conflicte civil Blay, que ja havia treballat en la distribució de pel·lícules de la Itàlia feixista (Viaje de Hitler a Italia de la productora Luce o el film de propaganda del nou règim El saludo de Franco en el cine), va conèixer el realitzador valencià Artur Moreno, que li va mostrar el seu primer curtmetratge d'animació (El capitán Tormentoso). Tot seguit li va suggerir d'abordar la realització d'un llargmetratge. Blay, que era un home ben vist i respectat pel règim franquista, no va tenir problemes per produir Garbancito de la Mancha (nom definitiu del film) una cinta de de producció totalment espanyola, la qual cosa li permetria ser beneficiari de llicències extres per la importació de films estrangers dins de les compensacions a la producció que oferia el govern franquista en aquells anys d'autarquia. En aquest context, Balet i Blai van construir el 1943 l'edifici que acolliria els estudis de producció al número 40 del passeig de la Mare de Déu del Coll tocant al carrer Cartago.  

*1950.-  Vista de l'edifici que acollia el centre de producció de l'Estudi Balet i Blai, situat al passeig de la Mare de Déu del Coll, al barri de Vallcarca.

Garbancito de la Mancha, que en alguns apunts històrics apareix amb el nom catalanitzat de El cigronet valent, va tenir una gran acollida entre el públic i és considerat el primer llargmetratge d'animació produït a Espanya i a Europa. El 8 d'octubre de 1945 el Sindicato Nacional del Espectáculo va concedir a la pel·lícula un premi de 250.000 pessetes de l'època.

L'argument de Garbancito de la Mancha ens presenta a un nen orfe i molt catòlic, que viu permanentment assetjat pels tres nois dolents del poble: Manazas, Pelanas i Pajarón. Posteriorment apareix el gegant Caramanca, un autèntic representant del mal, que devora nens i segresta a Kiriqui i Chirili, dos amics de Garbancito. El protagonista iniciarà aleshores un procés per alliberar els seus amics amb l'ajut d'una espasa, de la cabreta Pelegrina i dels poders màgics que li atorga una fada, que li permeten convertir-se en un cigronet per aconseguir els seus objectius i vèncer als dolents. 

*1945.- Cartell anunciador del film Garbancito de la Mancha produït per l'Estudi Balet y Blay.

*1945.- Retall publicat de premsa publicat amb motiu de l'estrena al cinema Fémina de Garbancito de la Mancha. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 11-1945). 

*1945.- Els creadors de Garbancito de la Mancha al terrat de l'edifici de l'Estudi Balet i Blay amb els personatges del film.

L'èxit del film va enlluernar a les autoritats de l'època, que van proposar continuar les aventures de Garbancito i els seus amics i enemics amb una segona part. Efectivament al 1948, Balet y Blay van produir el film Alegres vacaciones que no va tenir l'èxit del primer film. Posteriorment ho van tornar a intentar amb una tercera aventura titulada Sueños de Tay-pi (1951), dirigida pel tècnic Franz Winterstein, que va suposar un gran fracás, malgrat ser estrenada al cinema Avenida de la Luz, que s'havia especialitzat en l'estrena de pel·lícules d'animació. Els tres films havien estat rodats mitjançant el sistema britànic Dufaycolor gràcies a que l'empresa disposava de l'exclusiva en el mercat de parla hispana.

*1948.- Alegres vacaciones, segona producció animada de Balet y Blay, reprenia les aventures de Garbancito i els altres personatges del film original.

*1951.- Sueños de Tay-Pi última producció de Balet y Blay, dirigida per Franz Winterstein i amb musica d'Arthur Kaps i Augusto Algueró. El poc èxit del film provocaria la clausura de l'estudi. 


2010's.- L'edifici que havia acollit l'Estudi Balet i Blay en els últims anys. A l'esquerra el carrer Cartago i a la dreta el passeig de la Mare de Déu del Coll.