MIQUEL BARCELONAUTA.
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i DAVID PLANES i SÁNCHEZ
Inaugurat el 7 d'octubre de 1881, tot i que la seva obertura era prevista uns dies abans, concretament el 28 de setembre quan va haver de ser suspesa a causa de la pluja, aquest pavelló va ser projectat per encàrrec de Carles Maristany, amb la participació dels escenògrafs Fèlix Urgellés i Miquel Moragas.
Carles Maristany residia habitualment a Vilanova i la Geltrú i era germá de Francesc Maristany, soci fundador de la Casa Llibre del carrer Ferran. Provinent d'una familia molt acabalada, va dedicar part de l'herència que va rebre al 1879 a la seva gran passió, viatjar per l'Orient llunyà. Entre 1880 i els inicis del 1881 Maristany viatja al Japó on creix la seva fascinació per l'art, la vida i els costums nipons. Retornat a Barcelona Maristany va unir-se a Urgellés i Moragas amb els que el 16 de juny de 1881 va constituïr una societat (La Imperial Japonesa) amb l'objectiu de difondre la seva col·lecció d'art japonès adquirida durant el viatge.
En la seva excel·lent tesi doctoral titulada La presència del Japó a les arts de la Barcelona del vuit-cents (1868-1888) [1], Ricard Bru i Turull ens ofereix una detallada descripció del procés de construcció d'aquest edifici. La idea inicial era construir un pavelló a la plaça de Catalunya, la qual cosa va comportar les primeres oposicions dels que consideraven que la plaça ja es trobava prou sobrecarregada de teatres, carpes i altres construccions efímeres que desfiguraven completament el que havia de ser una gran plaça ciutadana. Miquel Moragas, com a representant de La Imperial Japonesa, va sol·licitar els permisos municipals. L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va proposar aleshores un espai alternatiu a la Plaça de Catalunya, que era un solar que pocs anys abans (el 1877) havia acollit les primeres exhibicions de feres salvatges de Mr. Bidel a la Granvia entre Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia davant del Palau Samà. Actualment coincidiria amb l'espai on s'aixeca l'hotel Avenida Palace i el Palau Marcet on es va establir el teatre i cinema Comedia.
Finalment l'ajuntament va concedir els correponents permisos amb la condició que el pavelló s'hauria de situar, com a minim, a 5 metres del passeig de Gràcia i a 14 de la Rambla de Catalunya [2]. El 7 de setembre, va començar el muntatge de l'edifici amb la idea d'obrir-lo per les Festes de la Mercè. Un xàfec de gran magnitud va avortar però, l'esperada inauguració del dia 28, que s'ajornà fins el 7 d'octubre.
El pavelló, que segons algunes cròniques de l'època tenia una aparença espectacular que convidava a entrar-hi, s'obria cada dia entre les 16 i les 22 hores i l'entrada costava una pesseta, un preu que aleshores es podia considerar força elevat. Contenia tota mena d'objectes de la vida social a l'Imperi Japonès on Maristany havia viatjat. La idea dels seus creadors era que fos un edifici desmuntable i itinerant amb la idea d'exhibir-lo també a Madrid, València i altres ciutats espanyoles.
________________
[1].- Bru i Turull, Ricard. Tesi doctoral La presència del Japó a les arts de la Barcelona del vuit-cents (1868-1888) [1], dirigida Teresa-M. Sala i García. Departament d’História de l’Art. Universitat de Barcelona. Juliol de 2010.
[2].- AMA, Comissió de L'Eixample, núm. 773. Expedient promogut per Miquel Moragas per establir a la plaça de Catalunya una exposició panoràmica d'objectes del Japó. 1881.
[3].- Un cop desmuntat, el pavelló va ser traslladat i instal·lat al passeig de Recoletos de Madrid, on s'inaugurà el 10 de maig de 1882 i va rebre la visita del rei Alfons XIII al mes de juny d'aquell mateix any.
