Un ofici desaparegut durant el darrer terç del segle XX va ser el de sereno, empleat municipal encarregat de vetllar per l'ordre als carrers i donar servei als veins durant les hores de foscor de la nit. El seu origen a Barcelona prové de finals del segle XVIII, tot i que en temps dels romans ja existia una mena de vigilants nocturns anomenats triunvirus nocturni.
Les seves funcions eren diverses si bé consistien bàsicament en obrir els portals de les cases als veins que no duien clau i col·laborava amb les altres forces de l'ordre.
A l'any 1769 el rei Carles III va signar a Ciutat de Mallorca una Reial Cèdula que homogeneïtzava el servei de vigilància nocturna mitjançant els serenos a tot el Regne d'Espanya
Les primeres persones que van fer aquesta funció a Barcelona eren retribuïdes pels veins, que establien convenis amb elles per garantir la seguretat a les nits. Posteriorment l'ofici de sereno va passar a ser un servei públic municipal i es té coneixement d'una primera promoció de serenos que iniciaren les seves activitats el 18 de febrer de 1786
Aquests primers serenos duien una llanterna d'oli, que després va ser de carbur, una capa i un gran bastó. Cridaven cada mitja hora anunciant al veïnat l'hora i l'estat del temps. Tenien la consideració de força armada i vestien de color vermell per fer-se notar. Actuaven des de les 10 de la nit fins a les 5 del matí i un altre element característic eren els grans manyocs amb totes les claus de la zona que duien a sobre.
Bastó de sereno amb acabament metàl·lic i l'escut de la ciutat.
El nom de sereno prové de la repetició constant d'aquesta paraula quan ells mateixos anunciaven l'estat del temps i del cel, generalment serè (sereno). Ho feien en intervals de mitja hora o hora sencera. A base de repetir-ho la ciutadania els va identificar popularment amb el nom de serenos fins que el mot va adquirir carta de naturalesa, tot i que en realitat el més apropiat era el de vigilants nocturns.
A l'any 1814 se'ls va assignar una arma curta de foca curta de foc i un fanal d'oli que en els darrers anys ja havia evolucionat cap a una llanterna de piles.
*1900's.- Un grup de serenos amb els habituals manyocs de claus penjats davant de Santa Maria del Mar.
Van usar una llança curta fins el 1957 que va ser substituida per una defensa de fusta amb un extrem de metàl·lic que permetia colpejar sonorament el terra i advertir així de la seva presència.
La uniformitat va anar adequant-se també al pas dels temps. La gorra de llana o barretina inicial de color marronós acabaria sent substituïda per una gorra de plat blava amb banda vermella i l'escut de la ciutat dins una corona de llorer. Els primers xiulets de fusta van ser substituïts després per altres de metàl·lics.
*1930's.- Felicitació de Nadal amb un sereno vestit amb uniforme de gala davant el Parlament de Catalunya.
Gorra del Cos de Serenos de l'Ajuntament de Barcelona amb l'escut de la ciutat
Anunciar l'hora i el temps i atendre al que s'havia deixat les claus van continuar essent les seves funcions principals, però també ho eren avisar als bombers si hi havia algun incendi, cridar un metge o una llevadors, perseguir lladres o actuar per apaivagar els ànims en baralles de borratxos. Durant la dictadura franquista alguns també col·laboraven amb la policia per detenir a la gent contrària al règim que feia pintades a les parets dels carrers.
El tocs de xiulet dels serenos es van generalitzar i la policia va començar a fer-ne menys cas davant la temença que es tractés d'una falsa alarma o un avís de poc interès. Aquesta a actitud s'estengué també als ciutadans i d'aquí prové l'expressió popular castellana de Te toman por el pito del sereno, aplicada a algú al que no se li fa cas.
Els serenos formaven part d'aquell grup d'oficis que en arribar els Nadals passaven pels pisos amb una targeteta de felicitació de les festes per demanar el seu aguinaldo. L'arribada i generalització dels porters automàtics a les finques va ser un dels motius que varen afectar a la funció dels serenos.
Amb el pas del temps l'antic fanal es va convertir en una llanterna de mà de piles i el Cos de Serenos de Barcelona es va dissoldre el 1976. Els seus 268 membres van passar a formar part del servei de Vigilància Nocturna de la ciutat i el 1981 es van integrar a la Guàrdia Urbana.
*1970's.- Una de les últimes targetes de felicitació dels serenos que lliuraven quan demanaven l'aguinaldo.
