MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JORDI ARTIGAS CANDELA
El Cine Padró va obrir portes el mes de setembre de 1922 al número 31 del carrer de la Cera, al mateix lloc que anteriorment havia ocupat el Teatre Ambigú Barcelonès. La sala oferia programes de doble sessió de reestrena i era un cine familiar dels més populars d'aquell barri situat entre el final del carrer Hospital i la Ronda de Sant Pau.
Al novembre de 1977 el Padró va ser classificat dins el grup del que aleshores anomenaven Sales Especials on es projectaven pel·lícules d'autor. Aquest fet va suposar una revifalla important per la sala, que va començar a ser freqëntada per un públic jove i cinèfil.
*1977.- Anunci inserit a les planes del periòdic El Correo Catalán en la seva edició del dia 10 de novembre d'aquell any. El Padró s'estrenava aquell dia com a Sala Especial i ho celebrava amb una gran festa.
L'autèntica etapa daurada del Padró va començar però, a partir de l'octubre del 1978 quan va acollir la seu de la Filmoteca, que havia abandonat la sala del carrer Mercaders i encara depenia del Ministeri de Cultura de l'Administració Central. Eren anys d'esclat de llibertat i de recuperació de centenars de pel·licules d'autor que havien estat censurades o prohibides pel franquisme. Es programaven cicles dels millors directors europeus i els preus dels abonaments, molt econòmics, permetien als cinèfils accedir a un tipus de cinema de gran qualitat, allunyat del cinema comercial de les sales convencionals que inundaven les cartelleres.
L'etapa com a Filmoteca del Padró va durar fins el 1981. L'estiu d'aquell any els treballadors de la sala es van declarar en vaga perque no cobraven les seves nòmines. Tot era conseqüència de les dificultats sorgides en el procés de traspàs de la Filmoteca de l'Estat a la Generalitat. Les assignacions pressupostàries no arribaven a l'empresari del Padró que no podia pagar els salaris als seus empleats. La ciutat es va quedar sense Filmoteca durant més de tres mesos. Quan els cinc treballadors van decidir acabar la vaga van ser acomiadats i la Generalitat ja havia decidit canviar l'emplaçament de la Filmoteca, que va ser traslladada a la Travessera de Gràcia.
Després de dos anys tancat el cinema Padró va ser reformat. Amb un aforament de 438 butaques va tornar a obrir al desembre de 1983 fins al seu tancament definitiu el 1985. En aquesta última etapa la sala continuava oferint films d'autor i al maig de 1984 el director francès Jacques Demy hi va presentar la seva pel·lícula Une chambre en ville. Però les dificultats financeres de l'empresa que explotava la sala, tot i rebre alguna subvenció municipal, van acabar ofegant al Padró i provocant el seu tancament. Posteriorment, el local va ser enderrocat per construir-hi un edifici d'habitatges.
