dissabte, 10 de novembre de 2018

PLAÇA DE LA REINA AMÀLIA. (1936-1964)

Agraïments a ELOY FC

 
A l’any 1936 el Sindicat de la Construcció de la CNT va procedir a l’enderrocament de la presó de Dones de la Reina Amàlia, una instal·lació penitenciària d'infaust record al costat de la qual hi havia el Pati de Corders on es feien les execucions públiques dels comdemnats a mort.
La desaparició de la presó va alliberar un ampli espai de terreny al costat de la Ronda de Sant Pau a l’altre banda de l'embocament del carrer Aldana on s’aixecava l’edifici del Teatre Circ Olympia. Aquest solar resultant de l’enderrocament de l’antiga presó delimitat pels carrers Reina Amàlia, Lleialtat i Ronda de Sant Pau va romandre pràcticament sense urbanitzar durant mes de vint anys.
Tot i que el nomenclàtor oficial de carrers no donava nom a aquest espai popularment era conegut com plaça de la Reina Amàlia en un dels extrems s’hi va instal.lar un magatzem de fustes. La principal característica era el desnivell existent entre el pla de la Ronda de Sant Pau i la superfície de la improvisada plaça. El lloc era espai habitual de trobada de gent de poca virtut , delinqüents i lladregots. La manca d’espais verds i equipaments al Raval i l'oficialitat obsessionada en rentar la cara al barri xino, va provocar que aquell gran l’espai comencés a ser reivindicat, fins als anys 1960’s no es van començar a fer efectives aquestes reivindicacions,

 
*1957.- Vista aèria de la plaça, un descampat amb algun arbre dispers i una minima urbanització a la banda de Ronda de Sant Pau per salvar el desnivell. Sobre la part del solar que es veu a dreta de la imatge es va construir uns anys despres l'Institut Milà i Fontanals. (Foto: Fons SACE)

 
*1961.- Col·locació de la primera pedra de la piscina. Com era habitual en aquella època aquest acte no pressuposava necessàriament l'inici de les obres. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


 
*1963.- A l'edició de La Vanguardia del 31 de març  s'anunciava la propera construcció de la piscina del Districte Vè. a la plaça Reina Amàlia. La instal·lació esportiva no seria inaugurada fins el 1966.

*1963.- Noticia sobre la instalació d'una falla valenciana al centre de la plaça Reina Amàlia durant les festes de la Mercè d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
 
Al novembre de 1961 s’hi va inaugurar a la banda mar l'Institut Milà i Fontanals i el 1966 el general Franco va venir a inaugurar-hi una piscina pública. Dos anys abans l'ajuntament havia decidit dedicar la plaça a l’escriptor de comtes Josep Maria Folch i Torres.
 
 
*1964.- Punt i final a l'oficiosa Plaça de la Reina Amàlia. L'ajuntament va decidir finalment donar-li nom oficial i dedicar-la a Josep Maria Folch i Torres. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
 
Malgrat la nova etapa iniciada amb el canvi de nom i la presència dels nous equipaments i una mínima urbanització de l’entorn de la plaça, no es va resoldre la perillositat inherent a aquell indret.
Era habitual trobar a la premsa denúcies de lectors que advertien del risc que corrien els joves escolars i esportistes que hi transitaven diàriament.
Dues intervencions més, al 1975 sota el mandat de l’alcalde Viola i al 1985 ja amb l’ajuntament democràtic amb Pasqual Maragall al front, van intentar revitalitzar la plaça. Aquesta última reforma incorporava una ampliació de la vorera de la Ronda de Sant Pau, tot definint una mena de terrassa arbrada amb un mur i una font que la separava de la part baixa de la plaça on s’hi plantaren nombrosos arbres i palmeres.
La recent reurbanització (2017), que ha salvat el desnivell amb pendents i ha aportat espais per a jocs infantikls, botxes i una pista de bàsquet, intenta contribuir a pacificar i donar més seguretat a a zona.

2 comentaris:

  1. Recuerdo la innauguración por Paco, con su Mercedes y con toda la troupé en los alrededores de los tejados.
    La piscina fue un soplo de aire para el barrio, dado que estaba densamente poblado y todo el distrito V carecía ( y hoy también, digan lo que digan) de agua corriente y de ducha. En muchos de las viviendas de Reina Amalia, San Pacia, Carretas, San Olegario, Aurora...viven de agua de depósito. Allí las personas pagaban un suplemento por ducharse e iban una vez a la semana al aseo personal.

    Anteriormente había la piscina de las Rondas, una pequeña piscina climatizada con leña (más de una vez vi ponerla en el quemador) y cuya agua caliente salía de un surtidor en forma de concha , y estaba situada en la cabecera de la misma.

    ResponElimina
  2. La pèrdua de la piscina va ser un desastre, curiosament va generar poques protestes, coneixia molta gent gran que n'era usuària i fins i tot la meva filla va anar a aprendre a nedar allà, amb l'escola.

    ResponElimina