MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Amb l'inici de la segona meitat del segle XIX i la generalització del fenomen de l'obertura de cafès a la ciutat, l'anomenat Cafè del Recreo, va ser, juntament amb el Cafè Cuyàs, un dels de que van tenir més anomenada al sector de la part baixa de Ciutat Vella. Molt aprop de la Rambla, el local estava emplaçat al número 6 del carrer dels Escudellers. El principal motiu de l'èxit del Cafè del Recreo i de la bona acollida que li dispensaren els barcelonins, s'explica pel seu gran jardí que constituïa un dels principals atractius del local. Un jardí que era ple d'arbres, plantes i escultures als que acompanyava una elegant font situada al bell mig del recinte exterior i que, segons expliquen les cròniques de l'època, permetia escoltar el soroll de l'aigua talment com si es tractés d'una cascada. Així mateix, a l'espai del jardi s'hi havien instal·lats una vintena d'elegants glorietes, que permetien als clients reunir-se en petits grups i gaudir d'una especial intimitat. El Café del Recreo era obert dia i nit, i mentre als matins s'hi servia xocolata i esmorzars, als vespres, entre les vuit i les onze hores, s'hi organitzaven concerts que van tenir una gran acollida entre els clients i que es repetien en sessions matinals els diumenges i festius.
A la primavera del 1864 hi va actuar el violinista Andreu Fortuny, al que després es va unir Baudili Ferran que l'acompanyava al piano. com explicava el Diario de Barcelona de l'11 de juny de 1866
El Cristalofisiorama
El 1867 es va presentar al Cafè del Recreo un espectacle anomenat Cristalofisiorama que va tenir una gran acceptació entre el públic. Consistia en l'exposició d'un seguit de vistes de gran monuments i paisatges de ciutats europees i també d'algunes d'asiàtiques, que s'anaven renovant els primers dies de cada mes. El públic podria contemplar-los a través de diversos mecanismes òptics (neorames i esteroscops octangulars).
Dos anys després de les seves primeres exhibicions, el cristalofisiorama i el cosmorama van ser posats a la venda al Cafè del Recreo. Només uns mesos després, ja en ple estiu d'aquell 1869, la cartellera d'espectacles advertia de la seva presència a la Plaça de Catalunya.
Com explica Paco Villar [1] en els seus sempre apreciats treballs de recerca sobre els primers cafès a Barcelona, els amos de la Fonda Cafè del Falcón de la plaça del Teatre (Durio, Maffioli i Companyia) van adquirir el Café del Recreo a l'any 1873 i al mes de juny d'aquell mateix any, després d'una exhaustiva restauració, van reinaugurar-lo com a Café Universal.
___________
[1].- Villar, Paco. La ciudad de los Cafés Barcelona 1750-1880. Edicions La Campana, Barcelona 2008.
