*2005.- La Ronda del Mig amb només el vial de direcció Besós-Llobregat creuant per sobre de la plaça d'Alfons X. A la part inferior de la imatge es pot veure la popular atracció dels cavallets. Aquesta fesomia de semienderroc va durar 24 anys (1985-2009).
No totes les pèrdues i desaparacions recollides en aquest bloc són lamentables i tristes, ans al contrari algunes són de celebrar perquè fan referència a coses que mai haurien d'haver existit.
El monstruós viaducte que el senyor Porcioles es va treure de la màniga quan va construir el tram de la Ronda del Mig (aleshores coneguda oficialment com a Primer Cinturón de Ronda), que enfilava la Ronda del Guinardó, passat el camp del CE Europa, en direcció cap a l'Hospital de Sant Pau enlairant-se sobre la plaça d'Alfons X, va ser una les aberracions arquitectòniques més sonades d'aquella època de salvatgisme urbanístic que identificava progrés amb beneïr constantment la superioritat del trànsit rodat sobre les persones i els espais públics.
En aquesta conjuntura de tot s'hi val perque l'automòbil ho tingui facil, el 1974 el consistori municipal va inaugurar amb tota pompa el tram de la Ronda del Mig que discorria entre el final de la Travessera de dalt i el carrer Cartagena. Una autèntica autopista urbana amb tres carrils de circulació en cada sentit, que s'iniciava soterrada i emergia després lentament fins arribar a l'alçada dels primers pisos dels habitatges. La distància amb les façanes era tan curta que sempre feia pensar que, qualsevol cotxe que se sortís de la via, podria entrar fàcilment per una finestra i anar a parar sobre el llit d'una habitació de qualsevol pis de la Ronda del Guinardo sobre la qual passava l'agosarat viaducte.
Al mateix temps, la plaça d'Alfons X amb la seva històrica i popular atracció de cavallets, quedava coberta de columnes, ciment i penombra, desaprofitant una bona superficie d'espai public i ocultant el recinte del veí Parc de les Aigues. L'atemptat a la vista es completava amb uns horrorosos fanals que la ciutadania aviat va batejar com a ovnis i que també havien estat instal·lats a la plaça Cerdà.
Malgrat l'oposició immediata i sistemàtica d'associacions de veins i altres entitats ciutadanes, no va ser facil acabar amb aquell monstre. L'enderroc era costós -no tant sols econòmicament sino que calia refer i nivellar de nou tot el traçat de la via, que a més hauria d'abandonar la seva condició de via ràpida per integrar-se en el teixit urbà del barri.
A principis dels anys 1980's el primer ajuntament democràtic va optar per l'eliminació del viaducte, quan va decidir que la Ronda del Mig ja no es perllongaria més enllà del carrer Cartagena. Però la solució no va ser radical, el viaducte portava pocs anys construit, el cost de l'enderroc arribava als 200 milions de pessetes de l'època i, finalment, es va decidir suprimir només el vial mar que quedava més aprop de les façanes, obra que es va executar en el decurs del del primer trimestre de 1985. Els cavallets de la Plaça d'Alfons X van ser enretirats de sota el pont i reinstal·lats a l'entrada del Parc de les Aigues. Però haurien de passar 24 anys més per veure tota la feina feta.
La bona notícia no arribà fins al març de 2009 -35 anys després de la inauguració-, quan es va completar la desaparició del viaducte amb l'enderroc de l'altre vial. Mesos després s'inaugurava la nova urbanització de la Ronda del Mig amb l'escalextric desparegut. El barri va recuperar matissos que semblaven perduts i els veins ho van celebrar.
Me acuerdo una vez, sería 1974, antes de su innauguración (debería tener 20/21 años), que un grupo de amigos nos fuimos a jugar a pelota allí arriba ¡¡ que pena que en aquella época nadie tenía cámara de fotos ¡¡
ResponEliminaEls que viviam a Horta , agafavem el vehicle i per la sortida sud del tunel de la rovira ens posavem en un moment a la plaça lesseps, clar si no habia molt de transit, eren altres temps i altres prioritats.
ResponEliminaYo vivía en Camelias justamente la calle de arriba de los caballitos, un gran recuerdo de infancia, después de tantos años sin pasarme, es una lástima saber tal noticia, a mi ese puente medaba igual como los ovnis, pero los caballitos, desaparece un recuerdo de infancia de mucha gente.
ResponEliminaCada dia hi passo, de passeig. Ara està molt maco. Ha quedat força bé. M'en recordo molt bé de quan hi havia els dos vials. Tot i que m'agrada tal com ha quedat ara, molt més amable. Tanmateix m'agradaria trobar una foto amb el doble vial, és només pel record. També hi havia passat moltes vegades en cotxe, on hi havia un final molt sobtat per agafar el carrer de Castillejos cap avall. Salut!
ResponEliminaJo vivia a un dels edficis de la ronda del guinardó... Recordo que per sota el pont, tirant cap al guinardó, no estava ni asfaltat, era un descampat on el meu pare hi aparcava el seat 131...
ResponEliminaAbans d'agafar el túnel de la rovira, hi ha un dels pilars del pont, a mode d'escultura moderna. Mola molt :)
la veritat és que ha millorat molt, tot i que la part més propera a cartagena, amb aquell mur que els hi ha quedat, està poc lograda...
felicitats per la pàgina!
Jordi
Bueno, el muro poco a poco se va cubriendo de hiedras colgantes y la verdad es que mejora mucho con esa masa vegetal.
EliminaPor cierto, ¿existen fotos de cuando existía el viaducto completo, es decir en ambos sentidos (1974-1985)? No puedo encontrar ninguna. Muchas gracias