El tradicional panot de la flor és probablement el més característic a les voreres de la Barcelona. Amb el temps s'ha convertit fins i tot en una icona d'identificació de la nostra ciutat, que ha estat reproduïda en múltiples souvenirs, cartells i altres elements.
Existeix una derivació poc coneguda d'aquest panot de la flor, que hem anomenat versió oberta. Va ser utilitzada molt puntualment durant algun temps en algunes zones de la ciutat.
Aquesta modalitat presentava la flor amb un disseny idèntic al conegut, però amb una diferència. Incorporava quatres sortides cap als vèrtex del panot des del punt mitjà de cadascun dels quatre pétals exteriors de la flor.
Versió oberta (esquerra) i tancada (dreta) del panot de la flor.
L'objectiu d'aquesta versió era que l'aigua de la pluja no s'estanqués dins la trama central tancada que forma el dibuix de la flor i tingués sortida cap als extrems del panot, tot facilitant així el moviment de l'aigua.
Avui, igual com passa amb d'altres dissenys de panots que ja s'han deixat d'emprar, constitueix poc més que un vestigi i està pràcticament desaparegut dels nostres carrers.
Se'n poden trobar encara alguns exemplars al carrer de Rocafort entre Provença i l'avinguda de Roma.
buena observación
ResponEliminaEste no lo conocía...Gracias
ResponEliminaAquest va ser dissenyat per primer cop per Puig i Cadafalch per la Casa Amatller?
ResponEliminaGràcies
Francesc