LA RAMBLA. Botigues i comerços. Anys 1930's

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MIQUEL F. PACHA, FRANCISCO ARAUZ, 

Rambla de Canaletes 

Vorera Raval (senars)

1. (Bonsuccés 2).  Farmàcia Masó Arumí / Cosmos Fotográfico Fernández S.A.

3. Kronos. Rellotgeria

5. Hotel Lloret. Restaurant. / Salat. Olis i parfums
7. Cerveseria Baviera
9. Reyes Radio.
11. Sastreria Modelo
13. Nuria. Bar-Restaurant, Xarcuteria, Pastisseria.  
15.(Pelai 62). Bar Canaletas /


Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Banca Marsans. Viatges

4. Banca Marsans. Viatges
6. Capitol Cinema / Radio Canaletas / Papereria Villan
8. Garriga Nogués. Banc / Bar Automàtic (des de 1932) / Hotel Continental
10. (Plaça Catalunya 23). Banca Arnús

«  «  «

Rambla dels Estudis

Vorera Raval (senars)


s/n. Església de Betlem
1. Banco Hispano Colonial
3-5-7, El Siglo. Grans magatzems (fins 1933)
9. Viuda de Tomàs Mumbrú. Queviures / Teatre Poliorama
11. Loteria. Administració núm. 20
13. Banca Soler y Torra

Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Farmàcia Montserrat / Magatzems SEPU

4. Perfumeria Aro 
6. Círcol Artístic
8. Ràdio Associació de Catalunya / Palau de la Ràdio / 
Royal (fins a 1933) / Moka (des de 1933)

10. Banco de Cataluña
12. J. Corrons. Òptica. / Viatges Iberia / Casa Trulls. Destil·lats vegetals i aromàtics
14. (Canuda 2) Cafè de La Rambla

«  «  «

Rambla de Sant Josep (Rambla de les Flors)

Vorera Raval (senars)

1. Vidal y Ribas. Perfumeria
3. El Moscatel. Cafè-Bar. Menjars

5. Farmàcia Genové.

7. Confiteria Montserrat.
9.
11. Loteria (Administració num. 18). / Antiga Casa Figueras. Queviures /
13. Ramon Marsal. Pollastreria i caça. /

15. Dámaso Azcue. Mobles bascos.

17. Luis Mercadé. Bijuteria i bolsos.

19. Mercat de Sant Josep (La Boqueria)
21. Mercat de Sant Josep (La Boqueria)
23  Vidal-Ribas. Drogueria
25. Casal de la Ràdio
27. Casa Guinart. Pastes alimentàries
29. Casa Beethoven. Partitures musicals
31. Palau de la Virreina.

33. Òptica Bruix / Casa Mozart. Instruments musicals i discos (des de 1925)
35. Perfumeria Azul
37. El Regulador. Joieria Rellotgeria


Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Bruno Cuadros. Paraigües

4. Camiseria Deulofeu

6. Torrens. Sabateria / Cerveseria Gambrinus
8. Luis Inglada. Cristalleries / Morera. Joieria / Farmàcia del Mar
10. Sabateria Fort.
12. Loteria Valdés (Administració núm. 12) /
14. Perfumeria Segalà
16. Estanc Joan F. Gimeno (Expendeduria núm. 80).

18. Balneari Vichy Catalán. Oficines i administració
20. Confiteria Rota.
22. 
24. 
26. Martínez Lahera. Ràdios .
28. Loteria (Administració núm. 6)
30. Llorens. Coberts de sobretaula i metalls / Confiteria Romeu / Pedro Pérez. Ràdios
32. 

«  «  «

Pla de la Boqueria

Vorera Ciutat Vella (parells)

1. Camiseria Xancó
3.
5. Gifré, Escoda i Miravet. Cristalleria i paerament de la llar.

Vorera Raval (senars)

2.
4.
6.
8. Sastreria Serra

«  «  «

Rambla de Caputxins  (Rambla del Centre o del Mig)

Vorera Ciutat Vella (senars)

1. Banca Mas Sardà. / Cafè de l'Òpera
3. Restaurant Gran Liceo
5. Llibreria Verdaguer
7.
9. Banca Tusquets )
11. Crédito y Fomento S.A. / Central Fotográfica

13. (Ferran 1). Beristain. Armeria

13 bis, (Ferran 2).
15. Loteria Lluch. Administració núm. 8
17. J.M. Rossell. Perfumeria
19. Glacier. Cafè.-Restaurant
21. Bar Automàtic.
23. Café del Brasil
25.
27. Clausolles. Malalties dels peus
31. Cafè Suizo. Restaurant / Farmàcia Perxés
33. Cosulich. Viatges
35. Archivo Librero / Perfumes Mimo
37. Sicoris. Cafè-Bar Cerveseria. Loteria Vicenta Sieres. (Administració núm. 37) / Viatges Catalònia

Vorera Barri Xino (parells)

2.
4. Gran Teatre del Liceu
6. Papereria Villan
8. Llibreria Francesa
10. Llibreria Francesa

12.
14.
16. Banca Nonell 
18.
20.
22. Gran Hotel Oriente / Granja Royal 
24. Caserna de la Guàrdia Civil
26. Trink Halle. Bar / La Castellana. Xarcuteria / Loteria Maria Illa (Administració núm. 35)

28. Crédit Lyonnais
30. Sociedad de Atracción de Forasteros

32. Restaurant Cafè Sport.

34. Excelsior. Cabaret
36-38. El Gato Negro. Cafè.  / Cine Ramblas

«  «  «

Plaça del Teatre

Vorera Ciutat Vella (senars)


1. Cosmos Bar
3. 
5. Hotel Falcón
7.

Vorera Barri Xino (parells)

2. Au Lion D'Or. Restaurant / Etoile Palace
4. Teatre Principal Palace. / Cabaret Monaco (1935-36)
6. 

«  «  «

Rambla de Santa Mònica

Vorera Ciutat Vella (senars)

1. Navigazione Generale Italiana. Transports Marítims
3.
5.
7. Unión Comercial Española. Màquines d'escriure / Brasserie L'Alsace
9. Loteria del Puerto (Tomàs Fernández. Administració núm,. 9) /  Bar L'Ermitage.
11. Pere Roca. Gravats i plaques

13. José Otín. Agent de Duanes.
15. Rafael Corral e hijos. Acadèmia de ball
17.
19. Popular Radio
21. Restaurant Casa Juan
23. Restaurant Casa Juan
25. Centre de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI)
27. Banco de España

29. José Herrero. Aduanas y Transportes Internacionales.
31. Condeminas. Agent de transports marítims
33. Bar Cava Universal

Vorera Barri Xino (parells)

2. Radio Saturno
4.
6. Gran Café Catalán. Cabaret-Dancing / Madam Rita (prostíbul)

8.  
10.
12.
14. Librería Universal
16.
18. Bar Cabú/Tabú
20-22. Església parroquial de Sant Josep i Santa Mònica (incendiada el 1936)

s/n. Caserna de Les Drassanes  (enderrocada el 1935)

 
«  «  «

SALÓ CLAVÉ. Rambla Catalunya/València (1896-1902)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ADRIÀ FREIJO

Corria l'any 1896 quan Miquel Armengol i Ramon Barra van demanar autorització a l'ajuntament per aixecar una nau amb coberta a dues aigües sobre un solar de la Rambla de Catalunya, al costat mateix de la cantonada muntanya/Besòs amb el carrer València.

*1890's.- Imatge captada en els últims anys del segle XIX on s'aprecia clarament la nau del saló de ball darrera del monument a Clavé.

El Saló Clavé -no confondre'l amb el Cinematògraf del mateix nom, que era a l'altra banda de la Rambla, just on anys després s'aixecaria el Cinema Kursaal-, va ser bàsicament un local de ball de minyones, que va acollir també mitings sindicals i polítics. En el projecte inicial incorporava també un espai per a cafè i billars.

*1902.- Notícia d'una reunió de carreters al Saló Clavé per acordar les bases de la negociació de les seves reivindicacions laborals. (Font: El País. Diari Republicà. Edicio del 30 de gener)

Les últimes referències al Saló Clavé trobades a les hemeroteques són de 1902, per la qual cosa cal situar l'enderrocament i desaparició del local cap a finals d'aquest any o començaments de 1903. 

LOTERIA MARIA ILLA. Administració núm. 35. Rambla del Centre 26. (1920's-1936)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

1930's.- L'Administració de Loteria de Maria Illa al número 26 de la Rambla del Centre en els seus anys de més esplendor. (Foto: Crónica / BNE)

Filla d'una família modesta del carrer Hospital, Maria Illa va anar a escola fins als quinze anys i després es va dedicar a ajudar als pares en el petit negoci familiar d'una fàbrica de gorres. Es va casar jove amb Albert Greve, un alemany que treballava de cap de magatzem i compres a la Companyia de Tramvies. A l'any 1918, en acabar la Primera Guerra Mundial, els treballadrs alemanys van ser acomiadats i Greve va perdre la feina. El marit volia marxar a Alemanya però la Maria va insistir a quedar-se a Barcelona. La parella va aconseguir que els hi adjudiquessin l'Administració de Loteries número 35 que era al carrer Nou de la Rambla a l'entrada d'un music-hall. Al cap d'uns anys van poder traslladar-la a la Rambla del Centre on ocupava un local més gran. Les vendes no eren satisfactòriers i el matrimoni, que ja tenia dos fills per alimentar, estava desesperat i disposat a tancar el negoci per provar fortuna en una altra cosa. Com a últim recurs la Maria va agafar els seus bitllets de loteria i va anar venent-los directament a comerços, bancs, botigues, magatzems i particulars. L'últim bitllet senscer d'aquell dia el va vendre al Marquès de la Foronda que anys abans els havia facilitat quedar-se amb l'Administració de Loteria de Nou de la Rambla. El cas es que el número era el 34.281 i el sorteig el del dia 12 de maig de 1927. Aquell número i aquell dia van canviar la vida a l'Administració núm, 35 i a la familia de Maria Illa. A cada bitllet sencer li va tocar un milió i mig de pessetes de l'època. A l'any següent la fortuna va tornar a somriure a l'administració de Maria Illa i la seva popularitat anava creixent com l'escuma.

La reiteració de premis la va fer famosa i els clients es van multiplicar. Apareixien per la botiga i demanaven a la Maria que escollís el dècim. Ell hi posava tota una parafernàlia de concentració i gairebé d'èxtasi per escollir el número i els clients se n'anaven convençuts que els tocaria. 

*1934.- Una fotografia de Maria Illa dos anys abans de la seva caiguda en desgràcia.

Maria Illa era coneguda també per la seva religiositat. Tenia la botiga plena d'estampes i d'icones cristianes. Però també era popular per la seva extrema generositat. Donava suport econòmic a moltes famílies necessitades i disposava de prop de 200 revenedors ambulants que col·locaven els seus dècims per tota Barcelona al crit de...  Loteria de Maria Illa !!!.

Els problemes van començar a arribar quan el seu marit Albert Greve va emmalaltir greument i va haver de traslladar-se a Alemanya per guarir-se dels seus mals. Allà va conèixer una dona de la que va enamorar-se perdudament deixant de banda i de manera progressiva a Maria Illa i a la família. Això va erosionar considerablement el capital familiar que el marit dedicava a atendre els capricis de la seva amant. Poc després Greve moriria als 49 anys descobrint-se tot seguit les grans quantitats de diners que havia malbaratat amb la seva aventura amb la dona alemanya.

Maria Illa es veu obligada a demanar préstecs al bancs i aconseguir crèdits. El sistema habitual era la pignoració del dècims de loteria. Els alts interessos i comissions que ha de pagar feien que el deute lluny de baixar creixi. L'obsessió de la Maria per vendre molt, la desorganitzacio en el control de caixa i la pignoració dels dècims en els bancs acaben portant l'Administracio d'Hisenda a la botiga de la Rambla acusant-la de frau. Més de 1.300.000 pessetes era el valor dels dècims que la lotera havia deixat de retornar perque creia que serien premiats.

Al febrer de 1936 Maria va ser empresonada i l'administració número 35 ja havia estat tancada. L'esclat de la Guerra Civil i la revolució obrera als carrers de Barcelona ens han impedit de conèixer quin va ser el seu destí a les presons durant el últims anys de la República.  

*1936.- Edifici del númer 2 bis de l'avinguda República Argentina on residia Maria Illa en el moment de ser detinguda. (Foto: Crónica / BNE)

*1936.- Fragments del reportatge aparegut a Crónica els primers dies de febrer d'aquell any. (Font: Crónica/ BNE ) 

*1936.- Grups de vianants concentrats davant de l'Administració de Loteria de Maria Illa després de la clausura del local. (Foto: Gonsanhi. Estampa / BNE) 

*1936.- Cartell que la Delegació d'Hisenda va penjar a la porta de l'Administració de Loteria de Maria Illa quan es va produir la clausura del local. (Font: Crónica/ BNE ) 

*1936.- La lotera ja empresonada parlant amb el seu advocat. (Foto: Gonsanhi. Estampa / BNE) 

XALET BARBRY (1911-1960's)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ 

L'enginyer francés Philippe Barbry es va establir a Barcelona a començaments del segle XX i va arribar a presidir la companyia Central Catalana de Electricidad, empresa fundada el 1896 que, a partir de 1912, un cop fusionada amb Gas Lebon S.A, passaria a ser la Catalana de Gas y Electricidad.

*1910.-  Plànol, signat per l'arquitecte Josep Masdeu, de la façana principal del xalet

A l'any 1910 Barbry va encarregar els plànols d'un xalet per a la seva familia a Sarrià, que posteriorment construiria al Passeig del Bisbe Morgades (actualment de la Bonanova) sobre un terreny que arribava fins al carrer Cuyàs (avui Dalmases). La façana principal de la mansió quedava encarada cap al carrer Cuyàs i darrera del xalet hi havia un ampli jardí amb una altra entrada des de passeig de la Bonanova

Emplaçament del xalet de Philippe Barbry en un plànol dels anys 1930's.

Vista lateral de la mansió. 

Aquest xalet va ser una víctima més del procés de destrucció, pràcticament generalitzada, d'aquest tipus d'habitatges que va patir el passeig de la Bonanova a partir dels anys 1960's, quan l'especulació i els negocis immobiliaris van aixecar tota mena d'habitatges de luxe a la zona.

EXTERNAT DE L'ESCOLA DE L'INFANT JESÚS (DAMES NEGRES). Façana original. Passeig de Gràcia/Consell de Cent (1916-1929)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

*1916.- L'edifici original quan era seu de la Sociedad de Educación Femenina, l'externat de les Dames Negres.

L'activitat docent a Barcelona de les monges franceses conegudes popularment com les dames negres es remunta al 1860. Fou en aquell any quan van començar a impartir classes a Ciutat Vella en un edifici del Portal de l'Angel. Només uns anys després van establir la seva seu a Sant Gervasi entre la Travessera de Gràcia i el carrer Avenir on encara avui romanen.

Amb el canvi de segle l'activitat educativa de les Dames Negres s'estén i opten per aixecar un edifici en ple Passeig de Gràcia, que encarreguen a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavechia sobre el solar que ocuparen les últimes dues cases de la Vídua Galofré. El prestigi de la tasca docent de les monges creix entre la burgesia de l'època i el petri edifici del xamfrà amb Consell de Cent n'és l'exponent més significatiu.

La construccio original presenta una estructura de semisoterrani i cinc alçades amb porta d'accés al centre del xamfrà i finestres majoritàriament protegides per mallorquines de fusta. En els dos pisos més alts les finestres són arrodonides (a la quarta alçada) semblant a uns ulls de bou i formant una galeria amb columnes (a la cinquena). 

Aquesta primera construcció es va mantenir fins a finals de la dècada següent quan l'externat de les Dames Negres, oficialment conegut com la Sociedad de Educación Femenina, va tancar i l'edifici va passar a ser propietat de la companyia d'assegurances francesa L'Union, que va encarregar la seva ampliació. La intervenció es va fer amb un admirable respecte a l'original, al qual es van afegir dues alçades més respectant la galeria a l'últim pis. Exteriorment algunes finestres de la construcció original van esdevenir balcons i la decoració dels terminals de pedra de les cantonades de la façana es va resoldre amb uns baixrelleus amb figures femenines al·lusives a L'Union i a l'any de la seva fundació 1829. Un altre canvi va ser la incorporació de decoració de mosaics sota la galeria de columnes del pis més alt. A finals de 1930 la premsa anunciava l'obertura a l'edifici de les oficines de La Unión Española, filial de L'Union francesa 

Plànol del projecte d'ampliació de l'edifici signat per Francesc de Paula Riera Clariana. 

*1930.- Anunci de l'obertura de la seu de La Unión Española a l'edifici ampliat de Passeig de Gràcia 33.

*2010.- L'edifici en el seu estat actual.

NEGRA Y CRIMINAL. Llibreria. Carrer de la Sal 5. (2002-2015)

Al desembre de 2002 el gènere literari de la novel.la negra va trobar a Barcelona un espai exclusiu. Paco Camarasa i Montse Clavé, conscients de l'empenta que havia adquirit aquest tipus de literatura, van inicar plegats l'aventura d'obrir una llibreria en plena Barceloneta especialitzada en llibres de crims, intriges, assassinats, detectius i policies. Li van posar el nom més explícit possible: Negra y Criminal. 
La consolidació del gènere i una bona gestió del local, van convertir la llibreria en un referent i les presentacions de llibres que s'hi organitzaven van passar a formar part de la vida social literària barcelonina. Unes presentacions de llibres on, en el moment de l'aperitiu de rigor, mai no hi faltaven els musclos, com a element representatiu i identificador del barri de la Barceloneta

Els musclos sempre presents en els actes socials de la Negra y Criminal

Camarasa, que era també comissari del premi BCNegra i un autèntic expert en el gènere, va prendre la decissió de tancar la llibreria de forma meditada i serena. El gènere negre s'havia estès però contràriament les vendes havien baixat i no era possible competir amb les grans llibreries ni les grans superfícies. Tot i això, en els ultims anys la llibreria disposava d'un fidel Club de Còmplices que aportaven una quantitat de 10 euros mensuals per intentar d'alguna manera col·laborar en la continuïtat del local.

Probablement la llunyania del local del centre de la ciutat i la mandra que a molts antics clients els feia seguir desplaçant-se fins a la Barceloneta, va contribuir també a la baixada de vendes que acabaria sent alarmant en els últims anys. Finalment, el divendres 3 d'octubre de 2015 la Negra y Criminal baixava per última vegada la persiana.

La modesta i entranyable entrada a la llibreria.