dissabte, 16 d’octubre del 2010

EL BAIXADOR DEL PASSEIG DE GRÀCIA (1902-1960)



 

Inaugurat el primer dia de juliol de 1902, aquest baixador del ferrocarril, obra de l'arquitecte modernista Salvador Soteras i Taberner (1864-1925), ocupava el tram de carrer Aragó comprès entre el passeig de Gràcia i el carrer Roger de Llúria. Segons descriu el cronista Lluís Permanyer en el seu llibre "Biografia del passeig de Gràcia", el baixador no va ser acollit de gaire bon grat per la ciutadania de començaments de segle, ja que les referències que d'ell feren alguns il·lustres de l'època com Isidre Torres, Alberto del Castillo o Josep Pla no eren precisament gaire elogioses. 

*1900.- El baixador del carrer Aragó en construcció. Al fons es pot veure el campanar de l'església de la Concepció.


Ben aviat el Baixador del passeig de Gràcia va esdevenir el lloc habitual d'arribada a la ciutat, la qual cosa propiciava que fos testimoni de rebudes entusiastes a gent il·lustre, com la del rei Alfons XIII el 6 d'abril de 1904, o de manera més habitual dels jugadors del Barça quan arribaven victoriosos de Madrid o d'altres ciutats i eren rebuts amb eufòria pels seus seguidors al mateix baixador.


*1922.- A començaments de la dècada dels 1920's es va construir un segon edicle sobre l'estació a la cantonada d'Aragó amb Pau Claris.

*1920's.- Parada de taxis de tracció animal al costat de l'edicle de Pau Claris (Foto: Frederic Juandó Alegret. Arxiu Fotogràfic. Diputació de Barcelona)

El dia de Cap d'Any de 1923 va ser inaugurat un segon edicle a l'altra banda de les andanes amb sortida al carrer Pau Claris. El 1924 Mary Pickford i Douglas Fairbanks, dues de les estrelles més destacades del cinema nordamericà de l'època, varen arribar a Barcelona pel baixador i la rebuda del públic fou d'allò més sonat. Pràcticament els van acompanyar fins al Ritz. En canvi, la reduda dispensada als Reis d'Espanya només un dies abans havia estat molt freda, tant que la premsa va arribar a ocultar la presència dels actors a Barcelona. La dictadura de Primo de Rivera, beneïda pel Rei, pesava molt en la imatge que els catalans tenien de la monarquia.
 

  
 
La cobertura de la rasa ferroviària del carrer Aragó, completada en aquell tram a l'any 1960, va provocar el lògic enderrocament del baixador, que passà a ser totalment soterrani amb la desaparició de l'edifici exterior.  
 
*1959.- L'edifici del baixador amb les obres de cobertura al darrere ja molt avançades. (Font. Filmoteca Española. RTVE).

4 comentaris:

  1. Els edificis (per sobre de la cota del carrer d'Aragó) del baixador del passeig de Gràcia van ser dos; l'inaugurat el 1902, amb la façana principal a prop del passeig, i un altre, amb façana a la Via Laietana, fet o inaugurat al final de la dècada dels anys vint o en començar la dels trenta. Mai es parla d'aquest segon edifici. Algú pot donar més dades d'aquest segon edifici (o "edículo", com se'ls anomenava en la premsa)?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Antoni, espero haver respòs al teu requeriment amb la incorporació de les dues últimes fotos.

      Elimina
    2. Jo recordava que quan nosaltres, la meva família, arribàvem a l'estació (o veníem a esperar algú), sortíem per aquest edifici, més a prop de casa nostra que el principal. Gràcies.

      Elimina
  2. ¿Que pasó con el edificio? ¿Lo derribaron sin más y a la basura? o ¡lo recuperaron para re-edificar y mantener para la posteridad!?

    ResponElimina