Article elaborat amb el suport de EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ.
Durant les festes de la Mercè de 1904 la plaça Catalunya va ser testimoni d'una curiosa manisfestació artística que s'estenia pràcticament per tota la plaça i que consistia en una ornamentació molt carregada que no va agradar a tothom i fou durament criticada en alguns mitjans.
Diverses entitas vinculades a la plaça van voler participar en el guardiment d'aquella plaça cridada a ser en el futut el centre de la ciutat i que havia estat urbanitzada dos anys abans amb dues vies que la creuaven en forma d'aspa, una de la Rambla de Canaletes al passeig de Gràcia i l'altra del Portal de l'Angel fins a l'inici de la Rambla de Catalunya.
Una comissió formada per botiguers, industrials, propietaris i veins de la plaça va decidir finançar part del cost de l'ornamentació de juntament amb el suport econòmic i logístic de l'Ajuntament.
El projecte es va encarregar-se a Ramon Padró, que va dissenyar un espai amb dues fileres de màstils amb gallardets que recorrien les dues vies creuades de la plaça i dels que penjaven noms de catalans il·lustres.
L'element més espectacular era el monument que s'aixecava al lloc d'intersecció de les dues vies. Sobre un basament amb quatre àliges als angles i l'escut de la ciutat, s'aixecava una columna de capitell rococó amb la figura d'un geni català alat al cim que, amb els braços enlairats, sostenia un rusc del que sortien diverses abelles
*1904.- Aquest era l'element més notable que va lluïr la plaça Catalunya durant les Festes de la Mercè d'aquell any. Un monument al bell mig de la plaça coronat per la figura d'un geni català. (Foto. Lluís Girau)
Durant les festes de la Mercè de 1904 la plaça Catalunya va ser testimoni d'una curiosa manisfestació artística que s'estenia pràcticament per tota la plaça i que consistia en una ornamentació molt carregada que no va agradar a tothom i fou durament criticada en alguns mitjans.
Diverses entitas vinculades a la plaça van voler participar en el guardiment d'aquella plaça cridada a ser en el futut el centre de la ciutat i que havia estat urbanitzada dos anys abans amb dues vies que la creuaven en forma d'aspa, una de la Rambla de Canaletes al passeig de Gràcia i l'altra del Portal de l'Angel fins a l'inici de la Rambla de Catalunya.
Una comissió formada per botiguers, industrials, propietaris i veins de la plaça va decidir finançar part del cost de l'ornamentació de juntament amb el suport econòmic i logístic de l'Ajuntament.
El projecte es va encarregar-se a Ramon Padró, que va dissenyar un espai amb dues fileres de màstils amb gallardets que recorrien les dues vies creuades de la plaça i dels que penjaven noms de catalans il·lustres.
L'element més espectacular era el monument que s'aixecava al lloc d'intersecció de les dues vies. Sobre un basament amb quatre àliges als angles i l'escut de la ciutat, s'aixecava una columna de capitell rococó amb la figura d'un geni català alat al cim que, amb els braços enlairats, sostenia un rusc del que sortien diverses abelles
*1904.- Vista del conjunt des de l'entrada a la plaça per l'extrem de la Rambla. (Foto: Lluís Girau).
Cadascún dels quatre accessos a les vies que creuaven la plaça era custodiada per dos dracs alats que sostenien entre les seves urpes els escuts de Sant Jordi (creu vermella sobre fons blanc) i de Catalunya (les quatre barres). Immediatament darrera hi havien sengles pedestals coronats respectivament per bustos representatius de quatre al·legories.
*1904.- Les pàgines de La Vanguardia van ser molt crítiques amb aquella ornamentació de la plaça. Sovint amb articles que desprenien un to sarcàstic i burleta com aquest publicat a l'edició del mateix dia de la Mercè. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Cadascún dels quatre accessos a les vies que creuaven la plaça era custodiada per dos dracs alats que sostenien entre les seves urpes els escuts de Sant Jordi (creu vermella sobre fons blanc) i de Catalunya (les quatre barres). Immediatament darrera hi havien sengles pedestals coronats respectivament per bustos representatius de quatre al·legories.
Qué bó ¡¡
ResponEliminaSalut