Inaugurat al maig de 1957 amb el nom de Gran Hotel Manila, aquest establiment hoteler situat a les cèntriques Rambles, va aixecar-se a la cantonada amb Pintor Fortuny, sobre el gran solar que havia quedat desert des del 1932 després del desgraciat incendi que va provocar la desaparició dels populars magatzems El Siglo.
L'edifici, projectat per l'arquitecte Agustí Borrell i Sensat (1910-1970), seguia unes línies neoclàssiques i disposava de 207 habitacions. Es va convertir en el més alt de la Rambla i encara avui ostenta aquesta condició. L'hotel va tenir molt renom als anys 1960's i 70's. Allà s'hostatjaven habitualment molts dels artistes que actuaven al Liceu i moltes de les estrelles de la canço, el cinema i la cultura que visitaven Barcelona.
*1957.- Entrada a l'hotel des del carrer Pintor Fortuny.
Unes galeries que originalment duien el mateix nom de l'hotel ocupaven els baixos i van servir per agilitar el comerç vinculat dins l'entorn del propi hotel. També disposava d'una sala d'exposicions amb el nom de Camarote Granados. Durant les primeres eleccions democràtiques acollia les nits electorals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
L'hotel, amb categoria de quatre estrelles, va acabar sent gestionat pel grup Husa, però cap a finals dels anys 1980's va ser adquirit pel grup nordamericà Ramada. Fou aleshores quan el vell Manila va signar la seva sentència de mort. L'edifici va ser reformat integralment, l'hotel va aconseguir la cinquena estrella i va donar pas al Ramada Renaissance, que posteriorment es convertiria en Le Méridien tal i com el coneixem avui.
*1960/2010.- El vell i desaparegut Gran Hotel Manila (a dalt) i l'actual Hotel Le Méridien (abaix).
Un exemple tardà dels molts mediocres edificis de l´època, que enlletgeixen tantes zones barcelonines i a d´altres bandes metropolitanes, barreja entre el Noucentisme d´escurrialla de desprès de la guerra i l´estil Imperi o Estil Postguerra madrileñoide franquista.
ResponEliminaEl nom i la zona no es pas casual, hi havia la seu de la Companyia General de Tabacs de Filipines, i el Consulat de Filipines.
Probablement els primers propietaris de l´hotel també tinguessin interessos a aquesta companyia, així m´ho han dit algun cop i diria que he llegit, però no ho puc assegurar.
Necessito per una tema legal de gravetat imatges del Camarot Granados i del cocodril dissecat que hi havia, o millor encara, algun document que doni raó de 'origen del cocodril dissecat
ResponEliminaJo estaria interessat en saber qui eren els primers propietaris o com poder saber-ho. Gràcies.
ResponEliminaHola els Neus pares van pasar la seca nit de novios allá i molt contenta a oart va ser una historia molt maca perqué van fugir com antigament era tot tan raro es van anar abans de casarse a aquesta hotel que maco
ResponEliminaTit