diumenge, 24 de novembre de 2019

GRAN TEATRO CONDAL (1904-1939) / TEATRO CINE CONDAL (1939-1963). Avinguda del Paral·lel 91.


La història del Teatro Condal té els seus orígens en el Teatre Onofri, que l'empresari Manuel Suñer i Sucarrats va encarregar de construir. El local va obrir portes el 7 de maig de1903 i només un any després deixava de funcionar amb aquell nom i fou rebatejat com a Gran Teatro Condal el 22 de juny de 1904 quan s'hi va presentar l'espectacle líric Infierno.
 
*1904.- El 22 de juny de 1904  el Teatre Onofri passava  anomenar-se Gran Teatro Condal amb aquest programa la cartellera.
 
Suñer va intentar atraure el públic convertint-lo en el teatre més barat del Paral·lel amb funcions a només cinc cèntims (el preu més barat de la competència era en aquells temps de quinze). Hi va provar tota mena d'espectacles... sarsuela, varietats, circ, actuacions habituals de l'artista Manolo Utor, conegut com El Musclaire, amb una gran veu. Tot i això no aconseguia arrencar-lo i va romandre llargues temporades tancat perque ningú el llogava, llevat dels partits politics que hi celebraven sovint els seus actes i mítings.
 
*1906.- El tenor Manolo Utor, conegut per la seva portentosa veu, era un dels habituals del Condal.
 
*1907.- Aldarulls i corredisses a la sortida d'un míting de Solidaritat Catalana celebrat al Gran Teatro Condal. (Foto: Merletti).
 
Al 1906 es produeix un nou intent de Suñer de revifar el Condal amb la contractació dels germans Onofri que, com s'ha dit, havien donat nom al local en els seus inicis. Els Onofri reapareixen el 14 de juliol de 1906 amb els seus espetacles de mim i hi romandran fins la nit de Reis de l'any següent presentant les obres Adúltera y mártir i Corazón de hiena. El públic però, començava a donar l'esquena als espectacles de pantomima amb pierrots ploraners i mostrava preferència cada cop més per les obres d'un contingut més social i reivindicatiu.   
 
*1906.- Un espectacle del Onofri en el seu retorn al que fou el seu teatre publicat a la cartellera del 2 de desembre d'aquell any.
 
*1910.- La programació d'espectacles lírics tampoc aconseguia recuperar públic per al Condal. (Font: La Vanguardia. Edició del 20 maig de 1910)
 
Les dificultats de Suñer per tirar endavant aquell teatre i fer-lo rendible es van continuar manifestant i al 1911 va passar la direcció del local a l'empresari Joan Mestres i Calvet.
Mestres va rebatejar-lo com a Teatre Massini durant només unes setmanes (del 9 al 29 de juny de 1911) en un intent de programar-hi espectacles lírics. S'hi van representar òperes com Tosca i La bohème de Puccini, Carmen de Bizet i Aida i Il trovatore de Giuseppe Verdi, però el públic continuava sense respondre. Mestres va abandonar i el local continiava anunciat com a lliure per si algú el volia llogar.  La salvació del local va arribar a partir del 5 d'agost de 1911 quan esdevé Gran Cinematógrafo Condal (en realitat una sucursal del Cine Bohemia) i acaba incoporant definitivament el cinema a la seva programació, que alterna amb representacions teatrals.
En els anys seguents el local continuà anunciant-se a les cartelleres com a Gran Teatro Condal i durant els anys 1920's es va caracteritzar pel seu accés en forma de caseta amb sostre a dues aigües que li donava una imatge singular des de la vorera del Paral·lel. 

 
*1920's.- L'entrada al Gran Teatro Condal durant aquells anys. (Foto inferior: Gaspar Sagarra i Torrents)
 
Durant els anys de la Segona República el Condal es dedicava gairebé exclussivament a la projecció de cinema i també era sovint utilitzat per acollir mítings i trobades polítiques i socials. 
 
*1932.- L'actor Juan de Landa va presentar-se en persona al cine Condal amb motiu de l'estrena del seu film El presidio.
 
*1934.- Concentració de mainada amb motiu de les sessions cinematogràfiques celebrades al cinema Condal per als nens i nenes de les escoles públiques en el marc de les Festes de Primavera. (Foto: Pérez de Rozas).

Acabada la Guerra Civil el Condal reapareix ràpidament i en el mateix any 1939 segueix programant espectacles de varietats i projecció de pel·lícules.
 
 
*1943.- Dues programacions del Condal que simultanejava pantalla i escena. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1949.- Un programa del local amb els espectacles de cinema i teatre de varietats de la setmana. (Font: todocoleccion.com)

Cap a finals de la dècada dels 1950's la programació del Condal era gairebé estrictament cinematogràfica en la categoria de sales de reestrena. A principis de 1963 l'antic edifici va començar a ser enderrocat per construir-hi un bloc d'habitatges de vuit alçades més entresòl, que ocupava tota la vorera del Paral.lel (costat Montjuïc) entre els carrers de Tapioles i  Margarit amb els extrems escapçats per compensar les volumetries de l'edifici. Als baixos s'hi instal·là el nou Cinema Condal  inaugurat a finals de febrer de 1968, que a partir de 1983 es dedicà exclussivament al teatre. 
 
 
*1963.- Les butaques del Cinema Condal en venda a la secció d'anuncis de La Vanguardia a causa de l'enderrocament del local.
 
 
*1968.- Retall de La Vanguardia del mes de febrer d'aquell any, on s'anunciava la reobertura del Condal com a cinema en el nou edifici construit als números 91 del Paral·lel. 
 

Cap comentari:

Publica un comentari