dimarts, 8 de novembre del 2011

VILAPLANA. Pastisseria. Restaurant. Xarcuteria. Plaça Sant Gregori Traumaturg (1967-2011)


Una de les millors pastisseries de Barcelona va ser Vilaplana, oberta l'any 1967 a la singular plaça de Sant Gregori Taumaturg, la de l'església rodona, rera el jardins del Turó Park, en una zona noble habitada per classes benestants. Era, per tant, un establiment car, però valia la pena de tant en tant deixar-s'hi caure. Tant per degustar simplement alguna exquisidesa pastissera, com per entaular-se i fer-hi un bon dinaret.
De les especialitats de pastisseria destacaven el Sacher, el pastís Sònia i els pecats de xocolata. En realitat Vilaplana va arribar a disposar de dos establiments en la mateixa plaça ben aprop l'un de l'altre. El segon, que es trovaba més cap a la banda del carrer Ganduxer, disposava d'un altell i ,va dedicar-se només a restaurant. Quan Vilaplana va tancar, l'escriptor Quim Monzó recordava l'excel·lent escudella i carn d'olla que hi feien en l'època que ell treballava a Catalunya Ràdio.
Amb el pas del temps l'empresa va abandonar aquest segon establiment i va incorporar-se al càtering, sector en el que va destacar com a sinònim de qualitat.
La crisi econòmica de la segona dècada del segle XXI va tenir en la Pastisseria Vilaplana una altra de les seves víctimes. A finals de 2011 l'empresa no va poder fer front als seus deutes que arrossegava amb la Seguretat Social i va tenir que tancar amb l'acomiadament dels 24 treballadors.

9 comentaris:

  1. Era un molt bom empresari en Vilaplana, havia treballat amb els Mora-Roses, els millors fabricants de xocolata de Barcelona. Aquests tenien la fàbrica al carrer Vic, a Gràcia. ERa una passada!

    És de les coses que m'ha sabut greu; que plegui Vilaplana.
    No sé que més es tancarà. Portem un ritme...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mortadel.la.
      En Rogeli Vilaplana va treballar a la botiga MORA de Balmes 409/Diagonal. El va formar el meu avi, Jaume Vidal Valls i va apendre alli tot el bon ofici de pastisser.
      Veig que conneixes moltes coses de Mora Rosas, del carrer Vic, numero 6
      La meva familia era la propietaria.
      Ets l'unica persona que n'ha fet referència en algún lloc. Moltes gràcies

      Elimina
    2. Jo vaig coneixer a Vilaplana, es va formar a casa Móra, i després va obrir les seves botigues a la Plaça Gregorio Taumaturgo. Tant Móra, com Vilaplana, eran d'una qualitat insuperable. Anar a comprar els diumenges era uns gran ilusió. I dels turros de Nadal, doncs la boca aigüa...Per a mí, les millors pastisseries que ha tingut Barcelona. EL Foix de Sarrià també, però prefería Mora i Vilaplana.




      Elimina
  2. Cert Mortadel.la, mals temps els que ens toquen viure. Se'n van al carall tantes coses...
    Avui, tot llegint l'article del Quim Monzó a La Vanguardia, que parlava del tancament del Vilaplana, no me n'he pogut estar de dedicar-li l'entrada del dia a aquesta inoblidable pastisseria.

    ResponElimina
  3. Jo només vaig provar els seus pastissos una vegada, en una celebració d'aniversari d'un amic....i els recordo deliciosos!
    Una veritable llàstima. Aquests són els negocis que fan Barcelona especial.

    ResponElimina
  4. que buena entrada ¡¡¡¡ ostras ¡¡¡

    ResponElimina
  5. Jo vaig treballar a la cafeteria del costat "caffe di Roma" en els temps de la Bonanza Economica, per Vilaplana anaven els pares de Guardiola que vivien a prop i molta gent de la clase alta..La crisi va fer mal a tothom,potser i rumiant les coses si Vilaplana no s´agues ficat al tema del catering encara hi serien oberts, la mateixa situació en va tenir Semon i va presentar concurs d´acreedors fa uns anys.

    ResponElimina
  6. CORRECCIO: Pz. Sant Gregori TAUmaturg (sant que feia miracles), no Traumaturg !, res a veure amb la traumatologia he he.

    ResponElimina
  7. Vivarsilva@hotmail.com29 de març del 2023, a les 20:02

    Hola estuve trabajando en el obrador que estava en la calle rosellon yo hera un chaval estuve trabajando con los 3 socios esteban .quintanilla me sabe mal pero no me acuerdo del otro soy jordi vivar bonito recuerdo aunque también duro al final porque con la crisis hubo gente que no cobro

    ResponElimina