MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER
Tot i que hem trobat referències d'una primera botiga d'Ernesto Grandín al número 19 de la Rambla de Santa Mònica, aquest empresari va instal·lar-se als baixos de la Casa Rosés (Portal de l'Àngel/Plaça de Catalunya) a partir de 1893. Gravador i esmaltador, Gradín (de nom complet Ernesto Juan Bautista Grandín i Enibout) va esdevenir un autèntic líder en la comercialització de segells de goma, plaques metàl·liques, i altres efctes d'identificació de persones i empreses.
La popularitat de Grandín va créixer a partir de l'obertura de la botiga als baixos de la Casa Rosés a l'emergent plaça de Catalunya.
El 1903 resulta l'adjudicatari del concurs-subhasta, convocat per l'ajuntament de Barcelona, per fabricar les plaques i rètols de metall per als vehicles de tracció animal. D'altra banda, al 1906 guanya el concurs públic per retolació dels carrers de l'Eixample i del centre de la ciutat. Les plaques són realitzades en català i castellà.
Al març de 1905 Puig i Cadafalch es va oposar a que l’ajuntament acceptés la làpida de ferro esmaltat que Grandín volia regalar per exposar-la a la plaça dels Josepets, que en poc temps seria dedicada oficialment a Fernando de Lesseps.
La dedicació dels Grandin a l'ofici de gravadors i fabricants de segells de goma i d'esmaltats de plaques va a tenir continuïtat en el seu fill Guillem Grandín i Smidth. que ja als 1904 havia guanyat el concurs d'aprenents en la modalitat d'esmaltats sobre ferro.
A partir de 1924 amb la reforma i transformació de l'antiga Casa Rosés per esdevenir Casa Segura, els successors de Grandin abandonen l'edifici i s'instal·len al número 10 del carrer dels Arcs amb magatzem al carrer Joaquim Pou. A partir de 1931 amb l'arribada de República els Grandín figuren al carrer Martí i Julià número 4.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada