dissabte, 9 de juliol de 2011

VICTORI BAR. Passatge Concepció (1978-1995)

Els amants de la tranquilitat i dels bons còctels tenien en el Victori Bar, un petit espai de repòs. Situat al passatge de la Concepció, davant de la bulliciosa Acadèmia Granés, i semiocult entre les gran vies del centre de la ciutat, aquesta cocteleria era dirigida pel senyor Josep Victori, un autèntic alquimista i geni en l'art de combinar adequadament licors diversos i sempre disposat a servir copes amb fòrmules imaginatives a la mesura de la demanda o necessitat del client.
S'havien de pujar ens quants esglaons per accedir al local separat de la resta del món per una porta de fusta massissa i sempre ajustada. L'interior, extraordinàriament aristocràtic i acollidor, era ple de quadres amb gravats d'escenes de caça, golf, equitació, motius mariners entre els que destacava una gaita escocesa. Tot plegat tenia l'aparença d'un autèntic club british. El Victori era el lloc ideal per fer un parèntesi en l'agitada vida quotidina i trobar per uns moments l'instant adequat de reflexió o d'abstracció de les preocupacions diàries.
Josep Victori i Llovera, dit Pepitu pels seus incondicionals i amics, havia estat barman durant gairebé vint anys al Marfil, fins que el 1978 va decidir obrir el seu propi negoci. Disset anys va durar la seva aventura acompanyat de dos fidels col·laboradors rera la barra (el primer es deia Ginés i el de l'última etapa Manolo).
El local va tancar portes l'últim dia de juny de 1995, just quan al Pepitu li va arribar l'hora de la jubilació. La desaparició del Victori va ser una pèrdua sentida per molts. Alfred Reixach escrivia a La Vanguardia que aquella última nit la clientela del Victori, melangiosa pero no vençuda, va emprendre el cami de l'exili a la recerca de noves terres.

*1995.- Josep Victori, amb la seva elegància característica, serveix copes durant l'última nit de la vida de la seva cocteleria (Foto: Jordi Belver)

2 comentaris:

  1. Va ser molts anys el bar més entranyable per la meva dona i jo. Els combinats eren exquisits, el whisky de les millors marques i el tracte de'n Pepitu era fora de sèrie. No hi trobat un altre lloc com aquell.

    ResponElimina
  2. Realmente fue un lugar especial, tuve la suerte de desarrollar mi carrera profesional como barman junto al señor Josep Victori durante los seis primeros años de su apertura, y junto al maestro aprendí el arte de la coctelería; y de su clientela la sabiduría de una sociedad peculiar de la España de la transición.

    ResponElimina