MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
A l'any 1890, l'aspecte del quiosc de begudes de la Rambla de Canaletes va canviar. Sense moure'l del seu original emplaçament, a una distància d'uns 10 metres després de la font en direcció a la plaça de Catalunya, va ser reformat amb una discreta ampliació que mantenia bàsicament el seu aspecte original, El volum general de l'establiment, però, era de dimensions més grans, amb un taulell de marbre més àmpli i una coberta de superfície molt més irregular que en la primera versió a quatre aigues..
El nom de La Mar de l'anterior quiosc, ja no apareixia al tendal ni a la coberta, on hi figurava repetidament el nom de Canaletas. El serrell de sota de la coberta, treballat en fusta, resseguia el nou perimetre poligonal. De sobre del taulell arrencaven unes columnes resoltes amb uns arcs de tamanys diversos i d'inspiració neomudejar. Al frontal hi apareixia un escut de Barcelona coronat per la figura d'un rat penat. També es va multiplicar el nombre de globus de llum que penjaven sobre el taulell i que continuaven anunciant el nom de les principals begudes que s'hi servien.
Aquest segon quiosc va romandre a la Rambla fins al 1908. Fou aleshores quan l'arrendatari Esteve Sala en va promoure una reforma en profunditat encetant una nova etapa (1908-1919), que li va donar un aspecte modernista després de l'execució del projecte de quiosc de Josep Goday.
