EUCORT. Automòbils. Nàpols 124. (1945-1953)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

Als anys 1940's acabada la Guerra Civil, Eusebio Cortés Cherto (1912-1993), un emprenedor natural de la localitat tarragonina de Bot (Terra Alta), va aconseguir reunir un capital social de 6 milions de pessetes per tal de registrar una empresa de fabricació d'automòbils, que va batejar amb el nom d'Eucort (un acrònim que enllaçava les primeres lletres del seu nom i primer cognom). La fàbrica es va instal·lar al número 124 del carrer de Nàpols, entre la Gran Via i el carrer de Casp, a les mateixes instal·lacions que anteriorment havien ocupat les empreses Carrocerías Marrugat i Talleres Pujol, ambdues adquirides prèviament per Cortés. Les instal·lacions d'Eucort ocupaven una gran superfície d'aquella illa de cases arribant fins al carrer de Casp i amb accés també des del número 131 de carrer de Sícilia.  

*1940's.- Vista del carrer de Nàpols, amb la Gran Via al fons, captada abans de la construcció de la fàbrica d'automòbils Eucort al número 124, que apareix a la dreta de la imatge sota una bandera espanyola que en aquells anys era habitual de veure a l'entrada de moltes empreses i fàbriques. Aquest gran magatzem era aleshores ocupat per l'empresa Carrocerías Marrugat. (Foto: Cuyàs /ANC). 

L'empresa es va constituir al juny de 1945 i a la Fira de Mostres de l'any següent l'estand d'Eucort fou una autèntica novetat i ja s'hi acceptaven comandes. Havia nascut la primera marca automobilística genuïnament espanyola de l'època franquista.

*1946.- Text del reportatge publicitari sobre l'empresa Eucort aparegut a les pàgines de La Vanguardia en la seva edició del 8 de juny d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Aquella presentació a la Fira de Mostres incorporava una espectacular exhibició de fotos de la fàbrica amb maquetes de la cadena de muntatge, que van generar una extraordinària expectació. El cotxe presentat era un sedan de quatre portes amb motor de dos cilindres i dos temps. que feia força patxoca perque s'allunyava dels cotxes petits que s'anirien consolidant en el mercat als anys següents.

La difícil conjuntura de postguerra mundial que es vivia al país feia difícil abastir-se de matèries primeres. Eucort, però, gestionada amb la una política d'allunyar-se del refinament tècnic d'altres marques va aconseguir la confiança dels seus clients i estabilitzar-se durant alguns anys en el mercat.

Cap a finals de 1946 ja se servien els primers cotxes a gairebé tota Catalunya i a l'any següent es va procedir a l'abordatge del mercat a tot l'estat, a través d'una acurada xarxa de concessionàries i assistència tècnica

Al mateix temps, es varen fabricar nous models entre els què destacaven una camioneta amb sostre de lona i capacitat per a 500 kg. de càrrega, com també un cotxe de tipologia rural popularment anomenat rubia amb carrosseria de fusta.

La camioneta Eurcot de 1946.

La rubia o cotxe rural, un dels models fabricats per Eucort.

El 1948 Eucort va signar un contracte amb la República Argentina per a l'exportació d'un d'automòbils del model rural. El país sud-americà, aleshores governat pel general Juan Domingo Perón, era dels pocs que mantenien relacions amb Espanya en aquells anys d'aïllament internacional. Tot i la gran quantitat de cotxes que s'embarcaren al port de Barcelona amb destí a Buenos Aires, la comanda prevista no s'arribaria a completar.

A la Fira de Mostres de l'any següent (1949) Eucort presentava un nou model anomenat Victoria de línies més modernes, que va tenir gran èxit al mercat i que d'alguna manera marca el moment més àlgid de creixement de l'empresa, que a partir de la nova dècada dels cinquanta començaria una davallada de producció i vendes.

Tot i això, el 1950 Eucort encara va dissenyar un altre model destinat al servei de taxi a Barcelona amb una estètica de monovolum que finalment no es va arribar a desenvolupar. 

*1950.- El prototip de taxi que Eucort va intentar comercialitzar en els seus últims anys d'activitat de la seva fàbrica. (Font: Col·lecció d'automòbils de Salvador Claret de Sils)

A partir d'aquí en endavant, l'empresa va entrar en crisi i les últimes matriculacions de cotxes d'Eucort es van formalitzar el 1954, tot i que un any abans Eusebio Cortés ja havia decidit tancar la seva fàbrica i iniciar la liquidació del negoci. 

La fàbrica del carrer Nàpols, caracteritzada per les seves petites tessel·les ceràmiques (gresites) de color verd de la façana, va romandre encara dempeus durant molts anys al barri de Fort Pienc acabant en un estat de semiabandonament. 

*2010.- Dues imatges del lamentable estat d'abandonament de la fàbrica d'Eucort al carrer de Nàpols anys abans del seu definitiu enderrocament el 2021. (Fotos: Jordi Mas /autopasion 18.com).

________

Enllaços d'interès per accedir a més informació:

https://www.autopasion18.com/HISTORIA-EUCORT.htm de Josep Astudillo.

https://historiesdebcn.com/eucort-els-cotxes-pioners-fets-a-barcelona/ de David Martínez Herrada.

CAN BACARDI. Travessera de les Corts / Comandant Benítez (S. XIX-1960)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Un dels masos de l'antic municipi de Les Corts de Sarrià. Històricament la finca rebia el nom de Ca n'Ermengol fins que, a finals del segle XIX, va ser adquirida per l'empresari, polític i banquer Baltasar de Bacardí i de Janer (1814-1888) [1], que la va convertir en una masia senyorívola envoltada d'uns frondosos jardins.

L'edifici principal de la finca de Can Bacardí era emplaçat a la cantonada entre la Travessera de les Corts i el carrer del Comandant Benítez [2], continuació del carrer de la Maternitat que seguia el curs de la Riera d'Escuder.

*1958.- El mas de Can Bacardí a la travessera de les Corts impedia la urbanització i la continuïtat d'aquesta via, d'acord amb l'amplada que tenia prevista. Darrera, s'hi veuen les edificacions del carrer del Comandante Benítez.

A començaments dels anys 1940 es van construir un conjunt d'edificacions davant de l'entrada del Pavello Cambó (1957) del recinte de de la Maternitat, que seguien el curs de la travessera de les Corts i giraven pel carrer del Comandant Benitez davant dels límits de la finca de Can Bacardí. Quan el 1958 va morir la neta de Baltasar Bacardí, Anna de Bacardí i Ribas, els tres hereus van iniciar la parcel·lació i venda dels terrenys

La ubicació del casalot del mas impedia la continuació de la Travessera de les Corts en alineació prevista en els plans urbanistics i a partir de la dècada dels anys 1960's es va procedir a l'execució del seu enderroc.

Gran part del terreny del mas va ser convertit en els Jardins Bacardí on hi havien alguns arbres centenaris que van acabar desapareguent. Aquest espai verd queda avui encarat amb el gol sud de l'estadi del Camp Nou del FC Barcelona.

____________

[1[.- Baltasar de Bacardí i de Janer va ser regidor de l'ajuntament de Barcelona (1876) i director de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona.

[2].- Aquest carrer és dedicat al militar malagueny Julio Benítez Benítez (1875-1921) considerat un dels màrtirs del desastre d'Annual a la guerra del Rif, on les tropes de l'exércit espanyol van ser aniquilades pels seguidors d'Abd el-Krim en l'episodi del setge d'Igueriben.

PANAM'S. Teatre. Rambla 27-29 (1959-1962)

 MIQUEL BARCELONAUTA

*1959.- Coberta del primer programa de mà del Panams

En la primera etapa del Panam's, abans de convertir-se en el cabaret i nigth club que fou després, el local va funcionar com a teatre de butxaca. Fou un periode que s'estengué entre 1959 i 1963. El promotor i primer propietari de l'establiment fou Francesc Rocamora i Morera. La seva familia tenia una xarcuteria a la Rambla al costat mateix del local.

La inauguració del nou teatre va ser el dimarts 22 de desembre de 1959 amb l'espectacle Él y las mujeres amb Escamillo i Rosita Ferrer sobre l'escenari

*1959.- Espectacle inaugural del Panam's durant les vigílies nadalenques d'aquell any. 

(Font: El Noticiero Universal / ARCA)

Rosita Ferrer i Escamillo

*1960.- Porta d'accés al teatre Panam's poc després de la seva inauguració quan encara s'hi presentava l'obra Él y las mujeres amb Escamillo i Rosita Ferrer   

El la decoració del bar del Panam's hi van intervenir Emili Grau i Sala en col·laboració amb el pintor Joan Josep Tharrats. 

*1961.- Dues imatges del bar del Panam's decorat per Emili Grau Sala i el pintor Joan Josep Tharrats. (Font: Arxiu Mas)

El local disposava de vetlladors o petites taules al carrer per als clients del bar, que a la temporada d'estiu es situaven al passeig central de la Rambla 

*1962.- L'autorització de l'ajuntament publicada a la Gaseta Municipal preveia la instal·lació de dotze vetlladors per al Panam's durant els mesos d'estiu. (Font: ARCA).

La relació de les obres més importants presentades en aquest període en què funcionà com a teatre és la següent:

* 1959

- Él y las mujeres, revista vodevilesca de Damasco i Jaume Mestres amb Escamillo i l'artista Rosita Ferrer, que al febrer de l'any següent van ser substituïts per Fernando Montenegro i la vedet Eva Rik.

Escamillo  - Rosita Ferrer

* 1960

-Complace a tu mujer, Pepe, comèdia d'Armando Matías Guiu amb l'actor José Sazatornil Saza.

-Los maridos engañan despues del futbol, amb José Sazatornil Saza.

José Sazatornil Saza (1925 - 2015)

-Crimen morboso, de Patrick Hamilton en versió castellana de Manuel Benítez i Manuel M. Sassot, interpretada per la companyia de Francisco Samons.

-Mi pisito de soltero, comèdia portada a l'escenari per la companyia de José Sazatornil Saza.

* 1961

- Misterio en el círculo rojo, d'Antonio Ramos

- ¡Con la secretaria no! , de A. de Armenteras i J. Comellas amb direcció de Francisco Vals.

- Viente años y una noche, d'Angel Monteagudo i José Aizpuru amb l'actor José Sazatornil Saza.

- Las manos de Eurídice, monòleg teatral interpretat per Xavier Guitart

- Suicidio a plazo fijo, comedia de Marc-Gilbert Sauvajon adaptada al castella per Xavier Regàs.  

* 1962

- ¡¡Tres grandes... sinvergüenzas!! , d'Armando Matías Guiu i L. Coquart. amb Francisco Vals

- De espaldas al escenario, de Vicente Calpe amb Fransisco Vals.

- El millor dependent del món, de F. Lorenzo amb Francisco Vals.

Com s'ha dit, a partir de 1963 Panam's va canviar d'orientació i es va transformar amb un dels cabarets night-club de més anomenada de la part baixa de la Rambla.

LA RULETA. Boite, Discoteca. Riera de Sant Andreu 109. (1968-1985)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

*1970's.- Un adhesiu del local amb el logotip de La Ruleta

Una de les discoteques més emblemàtiques i populars del barri de Sant Andreu fou La Ruleta que va iniciar les seves activitats al 1968. Circulant des de l'avinguda Meridiana era molt visible el gran rètol lluminós adossat a la façana de l'edifici, que l'anunciava.

L'interior era distribuït en tres pistes i tres barres que conformaven tres ambients diferents. Al pis superior hi havia una petita botiga de merchandising de la discoteca. 

*1968.- Publicitat de La Ruleta a les pàgines del diari vespertí El Noticiero Universal. (Font: ARCA).

*1970.- Los Diablos, el grup pop de l'Hospitalet, que havia triomfat aquell any amb el tema Un rayo de sol, també va actuar a La Ruleta. (Font: Hemeroteca El Noticiero Universal /ARCA)

*1971.- Un altre anunci del local on s'esmentaven els tres ambients de la discoteca. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

*1971.- La promoció de la beguda Pilé 43 també va tenir el seu moment dintre de La Ruleta (Font: El Noticiero Universal / ARCA).

*1985.- Darrer anunci de La Ruleta publicat en premsa al diari El Noticiero Universal de l'úlrim dia de juliol d'aquell any. (Font: ARCA). 

Rètol lluminós de La Ruleta amb algunes lletres ja malmeses a la façana de l'edifici del número 109 de la Riera de Sant Andreu molt a prop de l'avinguda Meridiana 

El local era sovint notícia per les baralles i els conflictes habituals entre diferents grups que la freqüentaven i no era estrany advertir presència policial a la porta o als voltants de la discoteca. Paral·lelament l'ombra del tràfic i el consum de drogues planejava també sobre el local, la qual cosa va generar una oposició veinal força notable amb recollides de signatures i denúncies permanents.

*1987.- Retall de la revista veinal Sant Andreu de cap a peus, on informava dels conflictes amb La Ruleta després del seu tancament.

El local va tancar a l'estiu del 1985, si bé els seus propietaris, la cadena d'oci Ferrer, van intentar tornar a obrir-la, inicialment sense èxit. Anys més tard tornaria a l'activitat sent substituïda per una altra discoteca anomenada RK3, que hi va romandre fins a la dècada dels anys 1990's

LA GRAN VIA DE CARLES III abans de la construcció del Primer Cinturó de Ronda. (1907-1970)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Una gran avinguda que travessaria els barris de la Bordeta, Sants i les Corts fins a arribar a la carretera de Sarrià havia estat prevista al Pla Jaussely [1] presentat a l'ajuntament el 1903 amb l'objectiu de definir les línies mestres de l'encaix de l'Eixample amb les trames urbanes de les vil·les del Pla de Barcelona. El projecte de l'arquitecte i urbanista francès dibuixava, entre d'altres, una via ràpida que enllaçaria les dues artèries més importades de la ciutat: la Gran Via i la Diagonal.

Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc 1875 - Givry 1932)

El 19 de novembre del 1929, dins del context històric de l'Exposició Internacional de Barcelona que s'impregnava d'una dosi raonable d'exaltació de l'espanyolisme, es va acordar dedicar aquesta via al rei espanyol de la Casa de Borbó Carles III i els seus primers trams van començar a urbanitzar-se. El nom inicial de la via va ser Avinguda de Carles III i seria la continuació del carrer del Brasil a partir de l'avinguda de Madrid en direcció a Les Corts. 

*1932.- Plànol corresponent al tram de l'Avinguda de Carlos III obert al 1929 des de la Travessera de Les Corts en direcció muntanya. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Durant la immediata postguerra es va tenir especial cura del tram superior entre Diagonal i el Passeig de Manuel Girona, en una zona que majoritàriament era una de les preferides del bàndol vencedor a la guerra civil. La residència d'oficials i altres construccions lligades a l'oficialitat del nou règim així ho constataven. 

*1940. El Butlletí Oficial de l'Ajuntament de Barcelona va publicar el novembre d'aquell any les inversions realitzades a la il·luminació de la part alta de l'avinguda de Carles III. (Font: ARCA)

*1945.-  L'obertura de l'avinguda de Carles III va suposar l'escapçament de la gran illa del Sol de Baix, on hi havia instal·lat el canòdrom. Aquest retall de la Gaseta Municipal dóna compte d'una multa municipal imposada per no respectar els límits de la superfície de la nova via. (Font: ARCA).

Posteriorment, ja als anys 1950, s'abordarien també els altres trams de l'eix des de la Travessera de Les Corts i creuant la Diagonal fins a la plaça dedicada en aquells anys als herois Espinosa de los Monteros (avui plaça Prat de la Riba) on mor el carrer de Numància prop de l'antic camp de l'Espanyol. A partir d'aquí la via enllaçaria amb els barris de la Bonanova i Sant Gervasi a través de la Ronda del General Mitre. 

El 25 de novembre de 1953 l'ajuntament va acordar la plantació d'arbrat en el tram comprès entre la Travessera de Les Corts i el final amb el passeig de Manuel Girona. Mentre que en la part superior a la Diagonal s'havien plantat tres fileres de frondosos arbres sobre el passeig central, la presència d'arbrat en la zona sud per sota de la Diagonal, fou molt més discreta i es va resoldre bàsicament amb palmeres de poca alçada a banda i banda del passeig central, que també és cert que s'aprofitava durant les festes del barri de Les Corts per instal·lar-hi atraccions com firetes, tómboles i autos de xoc.

*1960's.- Vista aèria de l'últim tram de la Gran Via de Carles III amb el passeig central plantat d'arbrat al costat de la Residència d'Oficials. (Foto: TotBarcelona).

El 1957 contemporàniament amb la inauguració del Camp Nou del FC Barcelona, ​​fou aprovat un Pla Especial de Reordenació de la zona nord de La Diagonal, que va dur un canvi de nomenclatura convertint l'avinguda de Carlos III en la Gran Vía de Carles III. Tot i això, aquella gran via fou encara durant molts anys un carrer a mig urbanitzar especialment a la part més pròxima a Sants a partir de l'avinguda de Madrid en direcció mar, on es transformava en el carrer del Brasil, l'obertura del qual va suposar el desmembrament d'una part important de l'antic nucli urbà del centre del barri de Sants per poder enllaçar amb el carrer de Badal.

Els anys 1960's van suposar l'aixecament de les edificiacions més rellevants de la zona. L'església parroquial de Santa Tecla (1961-65) a l'avinguda de Madrid; la urbanització residencial Los Cármenes (1964-65) a la Travessera de les Corts; la fàbrica FIAT Hispania (1956-58) al carrer de Masferrer; i els quatre edificis Trade (1966-1970) de Josep Antoni Coderch al carrer d'Europa. 

*1965.- Construcció de les dues torres de quinze plantes del conjunt residencial Los Cármenes entre la Travessera de Les Corts i el carrer de María Barrientos. En primer terme el descampat del Sol de Baix encara sense edificar, la calçada de la Gran Vía de Carles III només parcialment urbanitzada i al fons l'estadi del FC Barcelona.  (Foto: Institut Cartográfic i Geológic de Catalunya /TAF).

*1966.- Vista aèria de la Gran Vía de Carles III pocs anys abans del començament de les obres de construcció del primer cinturó de Ronda. A la foto, colorejada, s'hi poden veure els arbres recent plantats al passeig central en el tram que va des de Masferrer a la Diagonal. Com a edificis de referència s'han assenyalat: 1- El mercat de Les Corts; 2- Fiat Hispania; 3- la Maternidad: 4- la Facultat de Farmàcia i 5- la Facultad de Dret. (Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya /TAF).

*1966.- Una imatge del tram de la Gran Vía de Carles III on s'instal·laven les firetes durant els dies de la festa major de Les Corts. A la dreta hi veiem les instal·lacions de FIAT Hispania. Els edificis Trade encara no hi eren, i l'espai central apareixia plantat de palmeres baixes amb el trànsit circulant per les calçades laterals. Una silueta que tindria els dies comptats a partir de la imminent aprovació del projecte del primer cinturó i l'inici de les obres corresponents. (Foto: Autor desconegut /TotBarcelona).

*1967.- Las dues primeras torres Trade completades mentre s'estava iniciant la construcció de la tercera. Al darrera la Gran Vía de Carles III apareix com un solar amb arbres plantats només a la zona més propera a la Diagonal.

Finalment el 17 de juny de 1971 l'alcalde Porcioles va obrir al trànsit el primer cinturó de ronda que donava una imatge totalment diferent a la Gran Via de Carles III. En aquells anys 1970's, amb el cinturó ja construït, es van edificar El Corte Ingles-Diagonal, els gratacels de la seu de la Caixa de Pensions (avui Caixabank) i les oficines centrals de Banca Catalana (avui Grup Planeta).    

________________

[1].- El 9 de juliol de 1903 l'ajuntament de Barcelona va convocar l'anomenat Concurso Internacional sobre anteproyectos de enlace de la zona de Ensanche de Barcelona y los pueblos agregados entre sí y con el resto del término municipal de Sarriá y de Horta. El jurat aplegava entre els seus membres a personalitats ilustres com Josep Puig i Cadafalch i Francesc Cambó. Dels cinc projectes presentats, el guanyador va ser el de Jaussely, que tenía unes característiques policèntriques, més pròpies de l'estil Haussman, i allunyades de la linialitat de l'Eixample. L'elecció va ser considerada com un triomf dels detractors de Cerdà. El 1907 el projecte fou definitivament aprovat, després d'algunes correccions introduïdes pels tècnics municipals. Tot i això, l'execució del pla no es va produir immediatament, sino que va desenvolupar-se mitjançants diveros plans parcials en el decurs del segla XX. El primer d'aquests plans fou el Pla General d'Urbanització de Barcelona, aprovat el 25 d'octubre de 1917.

PASAREL·LA DE VIANANTS MASFERRER - MEJÍA LEQUERICA. Les Corts. (1968- 2000's)

 MIQUEL BARCELONAUTA

*1973.- Fotograma corresponent al film d'Ignasi F. Iquino Aborto Criminal on es pot apreciar la passarel·la de vianants sobre la Ronda del Mig amb els edificis Trade al fons.

El 1968 es va obrir al trànsit el primer tam de la Ronda del Mig entre la plaça Cerdà i el final de l'avinguda de Sarrià. Aleshores aquesta via ràpida es coneixia com a Primer Cinturón de Ronda i fins i tot hi va haver algun intent de dedicar-la a l'alcalde Porcioles.

En el tram que va de Travessera de les Corts a la Diagonal la via parcialment soterrada, recuperava durant uns centenars de metres el nivell de carrer abans de tornar a enfonsar-se sota el túnel de la Diagonal. En aquell punt el projecte inicial va preveure la construcció d'una passarel.la per a vianants, l'única en aquell tram de la ronda. 

El pas elevat permetia el trànsit de vianants des del carrer de Dolors Masferrer fins al de Mejia Lequerica, on aleshores hi havia l'entrada a l'Institut Frenopàtic, en els terrenys ocupats avui per instal·lacions i serveis assistencials del Grup Quirón. 

*1980's.- Vista del pas elevat per a vianants que enllaçava els carrers de Dolors Masferrer (a la dreta) i de Mejía Lequerica, davant del Frenopàtic (a l'esquerra). (Foto: Autor desconegut / Tot Barcelona). 

La passarel·la va ser definitivament desmuntada el 2001 després d'executar-se el projecte de cobertura total del cinturó en direcció a plaça Cerdà.  L'autovia urbana quedava soterrada després de la Travessera de les Corts fins al carrer de Sabino de Arana i ja no calia el pas elevat que permetia als vianats accedir a l'altra banda.  

*2022.-  Imatge captada des de l'extrem del carrer de Mejía Lequerica que mostra l'espai que ocupava la passarel·la fins al carrer de Dolors Masferrer que es veu al fons. (Font: Google Earth).

BACCARÁ. Bori i Fontestà 25. Discoteca (1968-1995) - Strip Club (1996-2024).

 MIQUEL BARCELONAUTA

Juntament amb el Bocaccio del carrer Muntaner que es va convertir amb un centre neuràlgic de la joventut burgesa amb un tarannà progressista, obert de mires i enfocament europeu, la discoteca Baccara va ser l'altra gran discoteca de la decàda dels seixanta. Així com la primera disposava d'un públic identificat amb la gauche divine, Baccara representava, com han apuntat alguns estudiosos de les nits barcelonines, l'altra cara de la moneda, la droite divine. Les grans sales de festes amb ball i orquestra de la postguerra, com Rosaleda o El Cortijo, havien desaparegut, i la música en directe anava a menys davant l'impuls implacable del disc i l'alta fidelitat. En aquest context,la diversió i l'oci nocturns s'orientaven cap als pubs i les discoteques.

En el decurs de la història de Baccara (nom original del local, talment com el conegut joc de casino), es produeix un fenomen curiós. El nom del local deriva cap a Bacarrá que és com la gent el va començar a esmentar i conèixer. I la pròpia premsa així ho recull, escrit amb una sola c i amb accent a la darrera a.

*1969.- Una de les primeres referències publicades a la premsa barcelonina a la sala Bacarrá, explicava el nou fenomen de les gogós que amenitzaven amb els seus balls les sessions de la discoteca. El retall és del mes de juny d'aquell any. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

Des de la seva arrencada, la sala va començar a organitzar festes, exposicions, presentacions i a ser freqüentada per nombrosos famosos de l'època, tant autòctons com foranis que visitaven Barcelona. L'accés a la discoteca soterrada es feia mitjançant una àmplia escala de cargol entapissada.

El 5 de juny de 1970 el prolífic artista francés i especialista en balls d'estiu Georgie Dann, hi presentava el seu Balapapá.

A la dècada dels 1970's, Baccara tornaria a estar d'actualitat arran de l'incident que es va produir al seu interior entre el jugador del Barça Charly Rexach i un fotògraf.

*1977.- Descripció de l'incident entre un fotògraf i el futbolista del Barça Carles Rexach, que havia anat a la discoteca acompanyat de l'actriu Bárbara Rey. Així ho explicava El Noticiero Universal en la seva edició del 22 de febrer d'aquell any. (Font: ARCA).

L'any 1984 la sala, amb el nom de Babar-Baccara apareixia anunciada a la cartellera d'espectacles presentant cada nit audicions de piano i música en directe.

Ja arribats a la dècada dels 1990's, el local s'havia convertit en la discoteca Salsa Latina. Les diferents reformes havien traslladat l'entrada del número 21 al número 25 de Bori i Fontestà. Va ser el preludi de l'altra gran etapa del local que va començar a partir de la seva conversió el 1996 en un club d'striptease adoptant el nom de Bacarrá. Un cridaner rètol de color rosa amb la silueta d'una noia agafada a una barra vertical a l'extrem presidia la porta d'accés al local. Aquest període va abastar gairebé 30 anys i molt sovint generava el malestar i les queixes dels veins a causa dels sorolls que provocaven els clients a la sortida dels espectacles.

*2020's.- Situada entre un supermercat i un pàrquing, l'entrada del local en els seus anys de Strip-Club s'anunciava al rètol com a Bacarrá com popularment se l'havia conegut sempre, amb una sola c i un accent a la darrera a. (Foto: Autor desconegut).

2020's.- Interior de l'Strip Club Bacarrá. (Foto: Google Earth).

El 27 de març de 2024 el local va tancar i va començar una reforma a fons. Ja sense vestigis del seu nom històric Bacarrá, va reobrir com a Boris Club (suposem que en al·lusió al nom del carrer). La inauguració del nou local, amb un aforament per a 250 persones, es va produir el 10 d'octubre de 2025 per la cadema Costa Este gestionada per la família Bordas, que ja disposava d'altres  discoteques a la ciutat com Opium o Bling Bling.