El primer Teatro Talía que tingué Barcelona no va ser pas aquell del Paral·lel que acabà amb el nom de Paco Martínez Soria. El nom de Talia, amb que és coneguda la musa de la comèdia, ja era present en un local de ball que va obrir-se a mitjans de 1867 al tram de l'antiga muralla que hi havia entre les torres de Canaletes i el Portal de l'Àngel, gairebé al costat del claustre de l'església de Santa Anna. Fins que no es consolidà urbanísticament la Plaça Catalunya aquell tram de la vorera mar va pertànyer al carrer Fontanella.
De fet, fins a l'estiu de l'any següent 1868, aquest local no va apostar decididament pel teatre. La futura Plaça Catalunya era aleshores encara una gran esplanada de pols quan feia sol i de fang quan plovia, que no existia ni en els plànols de l'Eixample d'Ildefons Cerdà.
El Talia va començar a presentar espectacles inspirats en la mitologia grega i els passatges bíblics. Aviat però, els amos del local s'adonaren que el públic preferia les emocions més fortes. Aleshores aparegué l'escàndol del can-can, ball de faldilles llargues però arremangades, cames a l'aire i cuixes a la vista, que va entussiasmar a la parròquia i escandalitzar als més puritans. Tal va ser l'efecte del can-can que la premsa de l'època ens explica que era habitual que es produissin incidents amb agressions entre el públic al local i que la nit del 4 de juliol de 1871, en acabar la funció, hi hagué una revolta molt violenta que acabà amb la vida de dos militars.
Lluís Permanyer apunta també que el mateix rei d'Espanya Amadeu de Savoia va fer cap al Talia coincidint amb les Festes de la Mercè de 1871 i, tot i que hi anava d'incògnit, va ser reconegut per la clientela que li tributà un fort aplaudiment [1].
La fama de local indecent derivada de l'escàndol del can-can acabaria però, amb la vida d'aquest Talia que va desaparèixer per sempre el 1872
[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona. 1995.
No lo sabía.
ResponEliminasalut
Caram, no ho sabia,. Grácies.
ResponElimina