MIQUEL BARCELONAUTA
El Teatre de la Zarzuela va veure la llum al 1864 i era situat entre la Rambla de Catalunya i el Passeig de Gràcia just per sobre del carrer Corts, com s'anomenava aleshores a la Gran Via.
Segons la premsa de l'època era una instal·lació modesta, de comoditat limitada i d'higiene molt justa, que va rebre l'apel·latiu popular de El Barracón. D'acord amb el nom del local s'hi representaven bàsicament sarsueles, a banda de comèdies i fins i tot algun espectacle de circ eqüestre
La fama i la notorietat del Teatre de la Zarzuela va venir però, a partir de la Revolució de Setembre de 1868 coneguda com La Gloriosa, que va provocar la fugida d'Isabel II i l'inici d'un període liberal conegut com el Sexenni Democràtic. Fou aleshores quan arribà al local un tipus de ball provinent de Paris que es deia cancan [1] i que va provocar escàndols i adhesions entusiàstiques en funció de la moral i la manera de pensar de l'espectador,
D'altra banda als estius s'hi oferien concerts de la Societat Coral Barcino (fundada el 1865) de Ramon Bartomeus, que rivalitzava amb d'altres agrupacions similars del moment com ara la Societat Coral Euterpe de Josep Anselm Clavé.
La desaparició del teatre es calcula que es va produir al 1872, quan va desaparèixer de les cartelleres d'espectacles que diàriament publicava la premsa local.
________
[1].- Als inicis del segle XIX el cancan parisenc es ballava en parella, si bé posteriorment evolucionà cap a quadres de ball executats exclussivament per ballarines femenines, que aixecaven les cames i mostraven les calces per sota dels enagos. Aquest detall va ser mal vist per alguns sectors que el consideraven indecent i pecaminós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada