Aquesta fàbrica de coberts va ser fundada a l'any 1912 per Joaquim Ribera i Barnola a la Rambla de Poblenou (aleshores Passeig del Triomf) ocupant un espai delimitat pels carrers Pujades, Lutxana (avui Roc Boronat) i Pallars en una superficie que ocupava part de dues illes de cases i provocava el tall del carrer Llacuna. La seva producció de l'empresa es centrava bàsicament en coberts d'alpaca i llautó platejat. Aquestes peces de metall eren fetes en motllo, estampades o mecanitzades amb diferents formes i acabats, però tambe disposava de forns, premses d'extrusió, bancs d'estiratge de coure i trens de laminació.
El 1921 el negoci va adoptar la forma jurídica de societat anònima amb la denominació de Metales y Plateria Ribera S.A., que va mantenir fins al final.
*1915.- Dos cartells publicitaris dels primers anys de l'empresa (Font: Arxiu Històric de Poblenou)
*1932.- Plànol municipal sobre el que s'ha marcat en vermell l'àrea que ocupava la fàbrica de Can Culleres al costat de la Rambla de Poblenou entre Pujades i Pallars (Font: Instituit Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Can Culleres, com va començar a ser coneguda popularment, esdevingué aviat una de les fàbriques més representatives de Poblenou tant pel gran nombre de veins del barri que hi treballaven com per la seva centralitat ja que era situada a la mateixa Rambla. Es treballava en alumni i acer inoxidable i l'empresa tenia altres fàbriques al carrer Santander i a la localitat de Sallent.
Amb la família Ribera Rovira al front, va ser una empresa molt mimada pel franquisme, que animava a moltes altres a seguir l'exemple. Per a molts poblenovins era també una de les empreses preferides per trobar-hi feina. Els treballadors gaudien d'un bon grapat de beneficis socials (coloniès per als fills a l'estiu, galls d'indi vius per Nadal i diverses promocions de pisos socials per als treballadors, d'entre les que destaca la del carrer Pallars, un projecte de l'estudi d'arquitectura de Bohigas, Martorell i MacKay, que va obtenir el premi FAD 1959).
El 1984 la societat va començar a cotitzar en borsa quan ja la fabricació de coberts havia estat traslladada a una altra empresa (Industrias Reunidas de Sallent) i la fàbrica es dedicava a la fundició de metalls, fabricació de monedes, tubs de refrigeració i components per a la fabricació d'armament, automòbils i la indústria electrònica en general.
Va tancar portes a finals de la dècada dels 1980's, després de fer una suspensió de pagaments l'any 1985 ofegada pels deutes. L'edifici va iniciar aleshores un llarg període d'abandonament i degradació progressiva fins al seu definitiu enderroc el 2009.
*1950's. Vista aèria de les naus de Can Culleres amb el carrer Lutxana (actualment Roc Boronat) en primer terme. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Gran entrada, com sempre. Precisament treballo a les oficines del que fora Can Culleres, a l’únic edifici que en queda (Roc Boronat/Pallars). Actualment Alstom. Al hall d’entrada encara es pot veure al terra la bàscula pel pesatge dels camions. Pel que m’han explicat, sembla que en la seva últim època Can Culleres va arribar a tenir una mena de sala amb funcions tipus escola bressol per als fills dels treballadors. Avançadíssims al seu temps!
ResponEliminaEra als anys 50 i 60 lo de la "guarderia" En awuest edifici hi havia un pediatra oque ens visitava fins al 7 anys. Sense pagar. I ens receptava a vitamines etc. El meu pare va treballar 28 anys fins al 1977.
EliminaQue curiós! Jo vaig treballar un periode de 3 o 4 mesos al servei mèdic de Can Culleres quan tenia 21 anys i vaig acabar la meva vida laboral a l'empresa Alstom de Santa Perpetua. De les dues guardo un gran record.
EliminaEl metge pediatre que visitava era el Dr. Antoni Trias Maxencs, de la família Trias represaliada pels franquistes
EliminaMolt interessant! On està ara el Mercadona de Pallars/Rambla, també era part de Can Culleres?
ResponEliminaNo ,pro just la voreres de enfront sí.
EliminaAixí va ser, hi van treballar el meu besavi, avi i cal dir que des dels seus inicis van tenir cura dels seus treballadors, com bé dieu, molt avançats pel seu temps.
ResponEliminaConec els nets de la fàbrica Ribera. Cap d'ells va seguir i van plegar
ResponEliminaYo vaig començar com aprenent a la Fabrica de Sallent, el any 1972, el any 1981 vaix passar al equip comercial, fins l'any 1986, l'any del neixament del meu fill, els treballador de la fabrica de Sallent, erem els pobrets de la empresa degut als directius que a les hores eren els responsables de la fabricació a Sallent.
ResponEliminaEs vritat que a la fabrica de Barcelona, els treballadors eren com de la familia, preo a la fabrica de Sallent, nera una historia molt diferente a la que es vivia a Barcelona, els treballadors de Sallent, eram de segona fila, ya que mai a Barcelona arrivaba la veritat que es vivia a la fabrica de Sallent, comarque del (Bages).
ResponEliminaAixò li va passar al seu gerent, Joaquim Ribera: http://jvendrellcampmany.blogspot.com.es/2015/03/doscientas-cincuenta-pesetas-de-multa.html
ResponEliminaJoaquim Ribera era a Sant Sebastià el 1937 perquè s'havia passat a l'Espanya franquista, tal com van fer molts i molts burgesos catalans durant la guerra. Li van multar amb cinquanta duros, però va guanyar la guerra, i per tant va incrementar notablement la seva quantiosa fortuna.
EliminaI el Sr. Josep Vallvé, pare del Vallvé que va ser Conseller de la Generalitat, es va passar la guerra a Sevilla fent d'intèrpret d'alemany i de farra en farra.
EliminaPerdó per l'error: Jaume Vallvé Creus, Josep Rovira i Andreu Ribera (que va ser Procurador en Cortes) eren els tres socis quan el Sr. Joaquín Ribera va faltar.
EliminaJo vaig ser una de les nenes que va anar a la guarderia de la fàbrica, on el meu pare i tots els meus tiets i avi hi van treballar als tallers i a la fundició.
ResponElimina1046/5000
ResponEliminaJo vaig començar a treballar com a auxiliar administratiu amb 16 anys, en aquella època doncs parlo de l'any 1.978 molts joves com jo començaven a treballar molt aviat i estudiàvem de nit. Jo vaig estudiar a la desapareguda Acadèmia Almi, estava molt a prop de Can Ribera. Hi havia molt bona gent a Can Ribera, bons caps i bons empleats. Can Ribera havia estat empresa model en el franquisme, però quan aquesta època va acabar l'empresa va perdre molts contractes que la mantenien com a empresa capdavantera en el seu sector, es feia monedes per a la casa de la moneda, munició per a l'exèrcit, material de fosa, planxes , i els coberts que era una cosa molt elitista ja que eren els millors coberts que es fabricaven a Espanya, eren cars però duraven moltes vides. Can Ribera era l'ànima del Poble Nou tot i que havien altres empreses molt importants com MACOSA al carrer Taulat. Vaig deixar l'empresa en 1.984 per treballar en un negoci familiar, quan vaig saber que tancava les seves portes em vaig quedar mort, Can Ribera era el Titanic de les empreses a Barcelona.
Jo sóc fill d'un treballador de l'empresa. Els meus germans si que van poder anar a la guaderia. Només trobo a faltar que l'empresa va obrir una segona nau a la zona de "la via trajana". Era fàcilment reconocible per un diposit d'aigua en forma de "Chupa Chups".
ResponEliminaCom moltes indústries, va ser víctima de la crisis del metall a finals de la década dels vuitanta
El meu para va treballar a la fundició de Can Culleres fins que es va prejubilar just quan tancaven, els últims mesos va anar a treballar a Via Trajana.
ResponEliminaRecordo pels Nadals que mon pare arribava amb el lot i una "pava" viva, quasi sempre de color blanc, que una veïna s'encarregava de sacrificar-la.
Quan expliquen que l'empresa era una avançada al seu temps, no van desencaminats, existia la guarderia, un menjador pels treballadors amb un menú a preus irrisoris i també hi havien unes beques per ajudar als estudis dels fills dels treballadors.
No oblidem que es van construir dos blocs de pisos pels treballadors, un conegut com "la fortalesa" i l'altre com "la chumbera", si no recordo malament estaven situats un al carrer Pallars i l'altre al carrer Fluvià.
Una cosa que sobtava molt a mon pare era que "l'amo" coneixia als treballadors pel seu nom i els hi preguntava per la familia, pels estudis dels fills, per la malaltia d'algun familiar, etc..
Hola Jordi. Jo vaig trevallar durant uns anys. El meu avi durant molts anys va ser l.encarragat de la fundicio. Salutacions👍👍
EliminaTrabje 17añs cllsantander mis dos hijos fueron a la guarderia
ResponEliminaVan salvar la vida al germà de la meva àvia, li van aconseguir penicilina just en la epoca de la posguerra. La meva àvia treballava allà i la meva mare va anar a la guarderia i va entrar a treballar quan va ser mes gran.
ResponEliminaMi bis abuela perdio un dedo allí . Y siempre he oido hablar tanto a mis abuelos de esta fábrica que la tengo como un referente . Por cadualidades de la vida mi suegro tenia una tienda de utensilios para el hogar en su tienda de Crevillente ( comunidad valenciana ) y pude distinguir entre los restos de su negocio una cuberteria nueva a estrenar en su caja de madera. Color verde con flores pintadas a mano y su logotipo del gallo. Ahora de mi posesion . Lo guardo como un tesoro para quien quiera verlo.
ResponEliminaComparto el video para deleitaros con el material que conservo . Creo que esta cuberteria es de 1970. Aun podemos encontrar algunas de estas reliquias en la App Todocoleccion. De donde he sacado las fichas publicitarias
ResponEliminahttps://youtu.be/M10Sm-SxwuI
El meu pare va ser el cap de personal i contable de Can Ribera 49 anys
ResponElimina.Era un orgull ser el seu fill i veure què tothom li estava agraït per haver- lis donat feina en aquells temps.
El Sr. Martínez??
EliminaEl meu pare va treballar 42 anys a Can Culleres ("Las cucharas" durant el franquisme). Tota una vida. És clar que els seus fills vam conèixer la guarderia, els lots de Nadal, els centenars de galls d'indi arreulits en una nau industrial perque els treballadors n'escollisin el del seu gust. Fins i tot, més d'una vegada em va portar a veure la fábrica. Jo era petit i les enormes premses, els forns, les dimensions de tot plegat, em fascinaven. El van acomiadar en fer 58 anys, amb dos d'Atur, una indemnització ridicula (i a plaços), una placa de record (dels companys) i adéu siau. Es va sentir orfe fins que va morir. La crisi, no?
ResponEliminaUna prima hermana de mi abuelo llamada Gados, fue de las primeras trabajadoras de la empresa. Entonces era pequeña y mientras trabajaba también cuidaba del hijo del dueño que lo tenían ahí en una cuna entre los pocos trabajad@ras que entonces había.
ResponEliminaMuchísimos años mas tarde, en los años 50, entro a trabajar mi padre hasta que
emigró a Suiza. Cuando decidió volver a España, lo volvieron a aceptar eso fue en el año 1976 y estuvo hasta que lo prejubilaron en 1984/1985 y al poco la empresa cerro.
Con mi tía abuela empezó la empresa y con mi padre, prácticamente cerro.
Antes de casarme,en 1965, mis padres me regalaron la cuberteria completa GALLO, que aúnutilizo, y está perfectamente.
ResponEliminaLes marcas RIBERA Gallo La Llave segueix en
ResponElimina