TEATRO SALÓN DE TALÍA. Plaça Catalunya. (1867-1872)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a ENRIC COMAS I PARER

El primer Teatro Talía que tingué Barcelona no va ser pas aquell del Paral·lel que acabà amb el nom de Paco Martínez Soria. El nom de Talia, amb que és coneguda la musa de la comèdia, ja era present en un local de ball d'estiu que va obrir-se el 29 de juny de 1867 al tram de l'antiga muralla que hi havia entre les Torres de Canaletes i el Portal de l'Àngel, gairebé al costat del claustre de l'església de Santa Anna. Fins que no es consolidà urbanísticament la Plaça Catalunya aquell tram de la vorera mar va pertànyer al carrer Fontanella. 

*1867.- Nota de la inauguració del Teatro Talía al Diario de Barcelona del 28 de juny d'aquell any.

En les seves primeres aparicions a la premsa de l'època, aquest local el trobem anunciat amb noms diversos (Talía, Salón de Talía, Sociedad Talía i fins i tot, en alguna ocasió, com a Jardines Talía). 

A partir de primers de juny del 1868 va acollir les actuacions del prestidigitador Alejandro -també conegut com Alejo-Lambert-, àlies mister Hume, que donava als pobres el producte d'algunes de les seves sessions.

Al mes següent es presentà la companyia del gimnasta i acròbata Juan Milà, amb direcció d'Eusebio Farriol de cuadros plásticos al vino històrico sagrats, mitològics i costumistes.

*1868.- El setmanari en català La Pubilla del 2 d'agost d'aquell any, recollia així l'actuació de la companyia de Juan Milà sota la direcció d'Eusebio Farriol, (Font: ARCA).

*1868.- L'edició del Diario de Barcelona del 30 d'agost d'aquell any, publicava aquesta exhaustiva nota sobre les actuacions de Juan Milà i senyora. També s'insertava un anunci de les sessions de ball on l'entrada per les senyores podia ser gratuïta a judici de la comissió. (Font: ARCA). 

De fet, fins aquell estiu 1868, el Talía no va apostar decididament pel teatre. La futura Plaça Catalunya era aleshores encara una gran esplanada de pols quan feia sol i de fang quan plovia, que no existia ni en els plànols de l'Eixample d'Ildefons Cerdà.

Al setembre com a resultat de la cerca d'un espai que permetés reunir un nombre més gran d'espectadors, les representacions del Teatro Talia es van traslladar al Teatro de la Zarzuela que disposava d'un més gran aforament.

Posteriorment, el Talia va començar a presentar espectacles inspirats en la mitologia grega i els passatges bíblics. Aviat però, els amos del local s'adonaren que el públic preferia les emocions més fortes. Aleshores aparegué l'escàndol del can-can, ball de faldilles llargues però arremangades, cames a l'aire i cuixes a la vista, que va entussiasmar a la parròquia i escandalitzar als més puritans. Tal va ser l'efecte del can-can, que la premsa de l'època ens explica que era habitual que es produissin incidents amb agressions entre el públic al local i que la nit del 4 de juliol de 1871, en acabar la funció, hi hagué una revolta molt violenta que acabà amb la vida de dos militars.

Lluís Permanyer apunta també que el mateix rei d'Espanya Amadeu de Savoia va fer cap al Talia coincidint amb les Festes de la Mercè de 1871 i, tot i que hi anava d'incògnit, va ser reconegut per la clientela que li tributà un fort aplaudiment [1].

La fama de local indecent derivada de l'escàndol del can-can acabaria però, amb la vida d'aquest Talia que va desaparèixer per sempre el 1872

[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona. 1995.

Article ampliat el 19 d'octubre de 2025