diumenge, 28 de gener de 2018

CINE SALÓN CONDAL. Xifré / Bassols. El Clot. (1910's-1969)



Vista general exterior de la sala de cinema Salón Condal al número 14 del carrer Xifré fent cantonada amb Bassols.

Tot i que no hem trobat constància documental exacta de l'any que es va inaugurar aquesta sala de cinema, Roberto Lahuerta Melero [1] la situa cap al 1910.
L'estructura del local quedava distribuïda en platea i amfiteatre amb columnes laterals a la part del darrera i terra de fusta. L'aforament era superior a les mil butaques (618 a platea i 450 a l'amfiteatre).
 
*1916.- El 6 d'abril d'aquell any, el Salón Condal va acollir un festival organitzat a benefici de les víctimes del vaixell Príncipe de Asturias. Aquest vapor transatlàntic, que cobria la línia Barcelona-Buenos Aires, havia naufragat tot just feia un mes davant de les costes brasileres amb 457 morts. La Vanguardia anunciava l'acte del Salón Condal a les seves planes.
 
A l'any 1923 la premsa publicava la notícia de la prohibició d'utilitzar l'escenari mentre no s'instal·lessin les boques d'aigua i els extintors reglamentaris per prevenir incendis. El Salón Condal va esdevenir el cinema més popular del barri del Clot.
A la postguerra era una de les salas que distribuïa setmanalment entre els veïns del barri els programes de mà amb informació sobre les pel·lícules que s'hi projectaven.
 


 
*1944/46.- Recull de programes de mà que es repartien pel barri del Clot anunciant els films que es projectaven al Salón Condal del carrer Xifrè. (Font: todocolección) 
 
Els problemes amb la inspecció es van fer palesos a partir dels anys 1960's (butaques no fixades al terra, urinaris de l'amfiteatre sense la separació necessària) amb un requeriment de l'any 1964 de clausurar l'amfiteatre si no es resolien les deficiències detectades.
El Salón Condal va aguantar fins al 1969, quan va tancar les portes i va ser enderrocat tot seguit per donar pas a un edifici d'habitatges.

*1968.- En els seus últims anys d'existència el Salón Condal del Clot apareixia a la cartellera de la premsa periòdica. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).


[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid. 2015.

5 comentaris:

  1. En un inici l'edifici va acollir el saló café de Maria Griñó , el 1906. després es va adaptar i es va ampliar com a cinema

    ResponSuprimeix
  2. Jo vaig ser un dels molts nens anavem al cinema Condal, que llavors es'anomenava Salon Condal, sobre el any 1959-60 valia 1,50 Pts, i crec que els dijous era mes barat. El terra de fusta convidava a pica de peus cada vegada que la caballeria arribaba.Tambe rrecordo el Bar en el interior del cine on podies comprar una paperina de paper plena de tota mena de fruits secs, pipes, tramusos, sigrons torrats, etc Guardo un gran record.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ho recordo molt bé, sobretot lo de la paperina amb "Una pela de barreja" i com et posaven xufes remullades, el paper es trencava i tot anava per terra. A final dels 50's i començament dels 60's, et donaven de torna pel·lícules del Tom Mix i del Llaner solitari.

      Suprimeix
  3. Recordo que el soroll del projector se sentia des del carrer; era un RRRR continu. De dins de la sala també.
    Al vestíbul, devant de la taquilla, hi havia una d'aquelles màquines que et deien el futur escrit en un paperet, previ pago de 10 cèntims o un preu semblant.
    Una vegada hi vaig anar amb els meus pares i la meva germana, era dissabte al vespre, i tots quatre vem entrar per 12 pessetes, tres passetes per persona, i vem veure una película amb Humprey Bogart que es deia "Horas Desesperadas", pel que supooso que seria cap a l'any 1960.
    Una altra que recordo va ser "Cristo", per setmana santa, que jo pensaba que seria de romans i cristians, i va resultar que era un llarguíssim documental de pintures i quadros de Jesucrist a tots els museus de mon...
    I l'inconfussible soroll de trepitjar closques de cacahuets sobre el terra de fusta, i alguna empolla de gassosa entre les cadires. La part alta de l'amfiteatre eren simplement bancades sense butaques.

    ResponSuprimeix