divendres, 16 d’octubre de 2020

CINE ASTOR PALACE. Passeig de Fabra i Puig 141. (1959-1993)


*1960's.- Entrada al cinema Astor Palace (Foto: Família Escayola-Basachs)

El 17 de desembre de 1959, els veïns del barri de Santa Eulàlia de Vilapicina van celebrar l'obertura del Cine Astor Palace al número 141 del Passeig de Fabra i Puig fent cantonada amb el carrer Malgrat.
L'arquitecte del local va ser José Maria Jordán Casaseca, que hi va construir un edifici de línies modernes i d'inspiració racionalista. Interiorment es distribuïa en planta baixa i un petit altell sobre el vestíbul on s'ubicaven les cabines de projecció i altres serveis. Passat aquest ampli vestíbul, que donava un caràcter senyorívol al local i després de baixar un petit tram d'escales, s'accedia a la platea mitjançant set portes. L'aforament del local arribava a les 1.200 localitats. La sala va ser inaugurada amb un programa doble que incloia Me enamoré de una bruja amb James Stewart, Kim Novak i Jack Lemon i Franciska.
Roberto Lahuerta  Melero [1], que considera aquesta sala com la millor de la zona en el seu moment, recull en els seus llibres sobre cinemes de barri algunes característiques del local. L'ordenada distribució als panells de la façana dels cartells dels film en projecció, així com dels que s'hi veurien la setmana següent i fins i tot al carrer Malgrat la previsió de les cintes a projectar dues setmanes després, la qual cosa permetia saber molt a l'avançada allò que el cinema oferiria en el futur. Una altra nota que va caracteritzar l'Astor era el rigorós control de l'accés de menors a la sala, que va ser decidit després d'una multa important amb que van ser sancionats els seus propietaris.
L'Astor funcionava habitualment amb programa doble amb el NO-DO als intermedis. Alfred Borràs Castells en va ser el seu propietari, a la mort del qual la seva filla Gisela va assumir la gerència de l'explotació del cinema, que en la seva darrera etapa compartia programació amb el Dante i el Texas.   
L'última projecció va ser el darrer dia de juliol de 1993 amb el programa doble Sister Act (Una monja de cuidado) amb Whoopi Goldberg i Los cerros del desierto.
El cinema va ser enderrocat uns anys després i substituït per la residència geriàtrica Gent Gran Ballesol inaugurada al 2003.

*1980's.- L'Astor Palace en la seva darrera etapa.

[1].- Lahuerta Melero, RobertoBarcelona tuvo cines de barrio. Edicions Temporae. Madrid. 2015.

1 comentari:

  1. Solamente fui una vez, pero de muy joven. Recuerdo que estaba hasta la bandera. Poco más
    Salut

    ResponSuprimeix