REVETLLES. Juny de 1971

 

23/24 de juny 1971 Sant Joan

28/29 de juny 1971 Sant Pere

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. 1890's.

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÊS i ENRIC COMAS i PARER

L'estudi dels comerços i botigues establerts a peu de carrer en la Plaça Catalunya durant l'última dècada del segle XIX, ens obliga a considerar les numeracions de les primeres finques dels carrers Rambla de Catalunya, Fontanella i Passeig de Gràcia, encara no integrats a la numeració oficial de la plaça fins als primers anys del segle XX. També és destacable que encara existien edificis al centre de la plaça que van anar desapareixent fins alliberar-ne totalment l'espai. 

Tram de Rambla Catalunya (de Canaletes a Ronda Universitat)

Rambla Catalunya Núm. 1. Estació del Ferrocarril de Sarrià

      Xocolateria La Catalana.

Rambla Catalunya Núm. 2. Panorama de Waterloo (desmuntat el 1890)

       Orxateria. Cafè Waterloó 

Rambla Catalunya Núm. 3. Casa Manuel Puig

      Rothwell, Dietlin i Götz. Corretges i màquines

  

Rambla Catalunya Núm. 4.  Museu de l'Armeria

Rambla Catalunya Núm. 5-7. Casa Teodor Bosch 
      Antonio Amat. Esteras (des de 1896)
      Jaume Vivé. Taller de fotografia 

      Doctor Tutau. Malalties de la pell i venèries.

Rambla Catalunya Núm. 6. Casa Estruch 
      Oficina de Repatriats de les Filipines (1899)

Rambla Catalunya Núm. 9-11. Casa Ignasi Carsi    

      Salvador Coromina. Lampisteria. (des de 1896)

Rambla Catalunya Núm. 13. Teatro Eldorado
     Estanc. Expendeduria de Tabacs núm. 183 (dintre del teatre) 
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)

Rambla Catalunya Núm. 15. Casa Vives        

  

Rambla Catalunya Núm. 17. Casa Marcel·lí Jané

      Mobles José Ribas

Rambla Catalunya Núm. 19. Casa Ròmul Bosch i Alsina     

Rambla Catalunya Núm. 21. Teatre Gayarre (1890), després Casa Agustí Manaut (1895)
     Teatre Gayarre. (des de 1890, antic Nuevo Retiro)
     Colmado Gayarre (des de 1895, després Colmado Ramon Carbonell)
     Liceo Políglota. (des de 1896)

Tram de Ronda Universitat (Rambla Catalunya a Passeig de Gràcia)

Ronda Universitat Núm. 9. Casa Narcís Pla   
       Cafè de La Alhambra  (des del 1891)

Ronda Universitat Núm. 10. Gran Cafè Restaurant Colón (des de 1897)

Ronda Universitat s/n (al centre de la plaça) Casa Gibert (fins el 1895)

     Oficina de Correus

     Colegio de Vilar

Ronda Universitat s/n (al centre de la plaça) Gran Cafè del Siglo XIX (La Pajarera)

 

Tram de Passeig de Gràcia (de Ronda Universitat a Portal de l'Àngel)

Passeig de Gràcia 20-24. Casa Pascual Pons 

Passeig de Gràcia 12. (després Plaça Catalunya 12) Casa Miquel Buxeda

     Orxateria Italiana

Passeig de Gràcia 10. (després Plaça Catalunya 13) Casa Jaumandreu 

     
Passeig de Gràcia 8. (després Plaça Catalunya 14) Casa Joan Girona

     Farmàcia Balasch
     Banco de Préstamos y Descuentos
     Ekadsograhe (després Cinematògraf X)

Passeig de Gràcia 6. (després Plaça Catalunya 15) Casa Isidre Bonsoms

     Josep Fontcuberta. Mosaics

Passeig de Gràcia s/n. (al centre de la plaça) Casa Rosich

 

Tram de Fontanella (de Portal de l'Àngel a Canaletes)

Passeig de Gràcia 2-4 i Fontanella 17.  Casa Sicart (1867)

     Sociedad Catalana General de Créditos (Agencia Ensanche)

     
Fontanella 16. (després Plaça Catalunya 16) Casa Manuel Baixeras

     Gran Hotel Inglaterra
     

Fontanella 12-14 (després Plaça Catalunya 17-18) Casa Rosés (1876)
     La Neotafia. Funerària

    La Comisión. Botiga de teixits 

     Casa Guilló. Sastreria per a senyores.

     

Fontanella 10 (després Plaça Catalunya 19)
     Esteban Melgar. Sastreria 

     La Terrasse. Restaurant-Cerveseria.

   
Fontanella 8. (després Plaça Catalunya 20) Casa Joan Pou. (1887)

     Lorza. Sastreria, camiseria i gèneres de punt.

Fontanella 6. (després Plaça Catalunya 21) Casa Agustín Goytisolo (1884)

     Vídua de Mas Candela. Estereria i Catifes 

     Cerveseria de Munich (des de 1897)

Fontanella 4. (després Plaça Catalunya 22) Casa Teresa Maspons (1888)

     José Camins. Articles de ferro, balances i llits 

     La Mallorquina. Xocolateria i Restaurant. (fins el 1897)

     Maison Dorée. Restaurant (des de 1897, inaugurat definitivament el 1903)

Fontanella 2. (després Plaça Catalunya 23)  Casa Ignasi Serra (1876)

     Gran Cafè Restaurant Continental
     Gran Hotel Continental 

Fontanella s/n (al centre de la plaça) Casa Grases

Al centre de la plaça. (rere la Casa Grases) Circ Equestre Alegria (fins al 1895)   

  

TRES CORONAS. Restaurant escandinau. Buenos Aires 54. (1958-1966)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a JOANA  FRANCÈS i JORGE ÁLVAREZ

Probablement un dels primers restaurants de cuina escandinava que es va obrir a Barcelona. La seva localització era al final del carrer Buenos Aires, quan a mitjans dels anys 1950's encara era una via poc edificada. Va ser allà, abans que el carrer emboqui a la Diagonal, prop de la cantonada amb Casanova i al costat del petit jardí del xalet de la Casa Pere Company (1911) [1], on es va obrir el restaurant Tres Coronas. 

L'establiment apareixia tot sovint anunciat a la premsa oferint plats típics de cuina sueca, molt poc coneguda a la Barcelona de l'època. El regentava el matrimoni Kumenius [2] (Otto i María Luisa), una parella que va propiciar que el seu restaurant esdevingués no només un lloc de reunió de suecs sinó també dels noruecs, danesos i finlandesos residents a Barcelona o que visitaven la ciutat. A la carta del Tres Coronas no hi faltava la popular smorgasbord [3], ni tampoc la celebració estiuenca típica d'aquell país escandinau coneguda com la MidSommar Fest. [4]. A mitjans de la dècada dels 1960’s el restaurant va tancar constituint un dels pocs exemples a la ciutat de cuina dels països nòrdics.

*1959.- Un dels primers anuncis del Tres Coronas publicats a la premsa. (Font: El Noticiero Universal /ARCA).

*1960.- Retall d'una notícia publicada a Destino (2.1.1960), sobre als àpats de Cap d'Any dels restaurants més exòtics de la ciutat, en la que s'esmenta a Otto Kumenius i al seu cuiner principal Dan Westerdahl del restaurant Tres Coronas. (Font: ARCA).

*1960's.- Interior del restaurant en una postal publicitària.

*1964.- Un dels últims anuncis del Tres Coronas a la premsa. (Font: El Noticiero Universal /ARCA)

_____

[1].- La Casa Pere Company, obra de Josep Puig i Cadafalch, acollia durant els anys de funcionament del restaurant Tres Corones la clínica i consultori del doctor Melcior Colet i des de 1982 fins a l'actualitat el Museu i Centre d'Estudis de l'Esport.

[2].- El finlandès Otto Wilhelm Konrad Kumenius (1912-1996) va ser un destacat espia antisoviètic durant el tram final de la Segona Guerra Mundial que va col·laborar en l'alliberament de presoners estonians. Això li va valer les simpaties del franquisme i es va establir a Barcelona on va obrir el Tres Coronas. Posteriorment va marxar a Mallorca, on va obrir un altre restaurant amb el mateix nom, i hi va viure fins a la seva mort. Ha publicat diversos llibres sobre la seva experiència com espia. 

[3].- L'smordgasbord és una menja tradicional sueca original del segle XVII, que consisteix en un seguit de plats que el públic escull aleatòriament a la manera del que avui coneixem com un buffet lliure. No hi falten mai ni l'arengada ni el salmó. 

[4].- La midsommar és una festa tradicional de Suècia que es celebra a començaments de l'estiu, pels volts de Sant Joan.

SELLO. Botigues de Moda. Gran Via 609 (Homes) i Diputació 241 (Dones). (1942-1983)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb JOANA FRANCÈS 

Agraïments a CARME GRANDAS

Entre les botigues de moda que durant la postguerra es van establir i consolidar a la ciutat, la marca Sello en va ser una de les primeres i de les de més anomenada. La seva botiga principal disposava d'una localització envejable als baixos de l'antic Palau Marcet (Gran Via - Passeig de Gràcia) entre el Comedia, que fins al 1960 presentava només funcions de teatre, i l'hotel Avenida Palace que s'havia aixecat al 1951 sobre el solar que anteriorment ocupava el luxós i selecte restaurant i saló de té Casa Llibre.

L'empresa Trajes y Camisas Sello S.A. havia estat constituïda oficialment a Barcelona el 13 de maig de 1942 [1]. L'edifici del Palau Marcet acabava de completar la seva reforma, ja iniciada abans de la Guerra Civil per acollir-hi el Teatre Comedia. Al frontal de la façana de Granvia s'hi havien adaptat els baixos per acollir-hi comerços i botigues. Sello va ocupar una d'aquestes botigues situada entre la sortida lateral del Comedia i un establiment de RENFE. 

*1943.- Imatge ampliada respecte de la superior en la que es poden apreciar les obres per enllestir l'obertura de la botiga de Sello al Palau Marcet. L'edifici baix de la l'esquerra havia acollit Casa Llibre i seria enderrocat uns anys després per aixecar-hi l'hotel Avenida Palace.

Durant els seus primers anys Sello va donar suport a l'esport, tot establint un seguit de primes per premiar als guanyadors de les etapes de la Volta a Catalunya. Al 1945 la botiga inicial, situada als baixos del número 609 de Gran Via, començava a aparèixer en la secció d'anuncis de la premsa demanant personal per atendre les funcions de chalequera. A l'any 1949 es va sol·licitar i obtenir permís per ampliar la botiga adequant-hi les plantes superiors. El resultat fou un luxós i selecte establiment que es distribuia en tres plantes. Als baixos, camiseria, corbateria i gèneres de punt; a la primera, sastreria a mida per a homes i dones; i a la segona, camiseria, sastreria i articles de tota mena per a nens i cadets.

*1950.- Aspecte exterior nocturn de la botiga de Sello als baixos i primer pis del Palau Marcet en un fullet publicitari de l'empresa. A baix dues imatges de l'interior de la botiga. 

*1960's.- La botiga de Sello vista des dels Jardinets de la Reina Victòria a la Gran Via. 

El lema que va adoptar Sello per atraure clientela va ser Al servicio del bien vestir, que donava al negoci un aire selecte i de categoria social. Al seu costat altres marques de moda de l'època (Gales, Maxcali, Gonzalo Comella... etc), es van establir també al centre de Barcelona. En el decurs dels anys 1950's, el fenòmen del pret-à- porter va integrar-se també a l'activitat comercial Sello, que l'incloia a la seva publicitat l'expressió traduïda del francès anunciant  prendes "prontas a llevar".

Sello era també popular perquè nodria d'uniformitat als alumnes de diversos col·legis privats i religiosos de la ciutat i a la botiga regalaven caramels de pal als menuts que hi encarregaven el seu vestuari col·legial.

*1962.- Els vestits de primera comunió eren també una de les especialitats de Sello. 

El 30 d'octubre de 1964 Sello va ampliar el negoci amb l'obertura d'una segona botiga dedicada amb exclusivitat a la moda femenina. Era situada al carrer Diputació 241, entre Balmes i Rambla de Catalunya i fou batejada amb el nom de Sello-Estilo.

*1964.- Ressenya publicada a La Vanguardia sobre la inauguració de Sello-Estilo la botiga de roba femenina.

*1964.- Publicitat inserida a la premsa local barcelonina amb motiu de l'obertura de la segona botiga al carrer Diputació dedicada a la moda femenina. 

*1968.- Els anuncis de premsa de Sello ja incloïen les dues botigues. La de moda per a senyores a Diputació i la de vestuari per a homes a Gran Via amb Passeig de Gràcia. Així mateix, s'hi incorporava una imatge pop adreçada a la clientela jove per advertir que la casa no s'oblidava d'aquest segment de la població que en aquells anys ja despuntava amb les seves indumentàries menys convencionals. (Font: El Noticiero Universal / ARCA). 

Tot i que el local de Diputació va néixer orientat només a clientela femenina, al 1973 oferia també als clients roba masculina. Amb l'arribada de la democràcia al país, Sello va anar perdent pistonada fins desaparèixer al gener de 1983. A la històrica botiga del Palau Marcet s'hi va instal·lar només uns mesos després un nou establiment de la marca Elite i posteriorment cap a finals dels 1980's el mateix local va ser ocupat per la marca de moda Massimo Duti del grup Inditex. 

*1983.- Un dels últims anuncis de Sello publicats en premsa fou el de les rebaixes de gener d'aquell any. Només uns mesos després Elite prendria en relleu a la botiga de Gran Via 609. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

_____

[1].- De la documentació consultada sobre la constitució de l'empresa Sello i els seus primers anys sembla desprendre's que la seva activitat podria haver-se iniciat al número 36 del Passeig de Gracia, als locals de Joan Busquets, un acreditat ebenista i dissenyador de mobles.