MIQUEL BARCELONAUTA
Després de la construcció del Palau Sant Jordi a l'anella Olímpica de Montjuïic, l'equipament de l'antic Palau d'Esports de carrer Lleida va caure en desús per acollir esdeveniments esportius, tot i que continuava sent l'escenari de grans concerts de figures del pop-rock i altres gèneres musicals. No onstant això, l'ajuntament va intentar donar-li una nova vida vinculant-lo a espectacles teatrals musicals de gran format. El projecte quedava integrat dintre d'una idea més global de constituir una anomenada Ciutat del Teatre que aplegaria diverses instal·lacions de la zona relativament properes amb el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i el Teatre Grec.
Després d'una remodelació interior del vell palau d'esports per adequar-lo a la nova realitat, el Barcelona Teatre Musical, conegut també amb l'acrònim BTM, va ser l'única d'aquestes propostes teatrals que no va aconseguir reeixir al llarg dels anys, fins al punt que el gran projecte que inicialment constituia va caure progressivament en desgràcia fins quedar immers en una decadència progressiva de l'edifici del Palau dels Esports. Va acabar convertit en un equipament gairebé tancat i barrat, abandonat, brut i al capdavall refugi del sensellarisme en tot el seu entorn. Va ser entrada la dècada dels 2010 que el projecte ja havia començat a perdre pistonada i el 2014 significaria la definitiva defunció del projecte.
Abans d'aquest trist final, l'antic Palau dels Esports, havia acollit concerts de les grans estrelles del pop/rock i d'altres gèneres, fins que va ser remodelat com a recinte de teatre musical per portar a la ciutat grans musicals. Sota la iniciativa del Barcelona Teatre Musical s'hi van organitzar tot un seguit d'espectacles entre els que cal recordar els següents:
Notre-Dame de Paris (2001-2002), basat en l'obra de Victor Hugo i presentada en castellà amb llibret de Luc Plamondom i música de l'italià afincat a França Richard Cocciante. Thais Ciurana i Carles Torregrossa van ser els seus principals intèrprets. Va ser estrenat el 28 de novembre de 2001 i va perllongar les seves representacions fins al 3 de març de l'any següent.
Mamma Mia ! (2007-2009). Un dels grans èxits del BTM abans de ser també representada a d'altres escenaris barcelonins. Obra de l'anglesa Catherine Johnson basada en 23 temes del grup suec ABBA, un quartet molt popular als anys 1980's, va tenir a la cantant catalana Nina com a principal estrella d'aquest musical, que va romandre gairebé 14 mesos en cartell al Palau d'Esports del carrer Lleida, entre el 29 de novembre de 2007 i l'11 de gener de 2009.
La Bella y la Bestia (Beauty and the Beast). (2002-2003) Després d'haver triomfat abastament a Broadway, es va presentar al BTM entre el 17 de setembre de 2002 i el 22 de juny de 2023. Era la primera producció de la Disney Theatrical Group que es veia a Barcelona amb direcció artística de Glenn Casale i direcció musical de Santiago Pérez.
Hoy no me puedo levantar (2009-2011). Basada en les cançons del grup madrileny Meccano. Va estar en cartell al BTM durant dues temporades entre el 8 de setembre de 2009 i el 9 de gener de 2011.
Clausurada la instal·lació del Palau dels Esports altres locals més cèntrics de la ciutat, com el Teatre Tivoli o el Teatre Coliseum, van prendre el relleu en la presentació de musicals a Barcelona.
