dissabte, 5 de març del 2011

LA TRANQUILIDAD. Paral.lel 69. (1915-1939)


*1932.- El Cafè La Tranquilidad tancat després d'una redada. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

Lloc històric de reunió dels activistes arnarcosindicalistes, el bar La Tranquilidad havia tingut un precedent a començaments de segle en un bar del mateix nom que hi havia a la cantonada del Paral.lel i Conde del Asalto (Nou de la rambla). Ben entrada la segona dècada del segle XX, La Tranquilidad es va traslladar al número 69 del Paral.lel. Era un local senzill situat al bell mig de tot aquell bullici propi de la zona. 
En aquells anys de 1918 a 1923 en que els sindicalistes de la CNT i els pistolers del sindicat lliure al servei dels empresaris,  descarregaven les seves pistoles els uns contra els altres, La Tranquilidad era un reducte de conspiració i maquinació de plans d'acció per part dels llibertaris.  El 23 de febrer de 1923 Juan García Oliver, es va reunir en aquest bar amb els un grups d'activistes anarquistes per exposar el seu pla d'acció que fou aprovat amb l'accés d'Aurelio Fernández i Ricardo Sanz a les posicions de coordinació del moviment. Pocs dies després Salvador Seguí va ser assassinat al carrer de la Cadena, quan sortia del bar La Trona.
Durant l'època de la dictadura del general Primo de Rivera la repressió s'endurí i foren habitulas les redades i tancaments del local. La policia coneixia perfectament el tipus de clients habituals de l'establiment, en el que hi sovintejaven les escenes violentes amb intercanvi de trets i destrosses al local.
L'any 1928 La Tranquilidad va ser comprada per Martí Cisteró, un sindicalista provinent del poble lleidatà de Puigvert d'Agramunt. La llegenda d'aquest establiment va començar a créixer fins al punt que fou citat en algunes obres literàries: El cabo de las tormentas (Pio Baroja) L'espoir (André Malraux) o El eco de los pasos (de l'esmentat Juan Garcia Oliver) en són alguns exemples.

La dona de Martí Cisteró i un cambrer rera el taulell de La Tranquilidad

Segons explicava el cronista Lluís Permanyer en un article publicat a La Vanguardia, durant la Guerra Civil l'escriptor Josep Maria de Sagarra va anar a La Tranquilidad a suplicar ajut a Aurelio Fernández per facilitar la fugida de la seva germana monja.
El periodista anarquista Agustín Guillamón explica que tampoc era difícil veure asseguts a La Tranquilidad als Germans Badia, responsables de la policia de la Generalitat republicana, amb les armes a sobre la taula mentre menjaven copioses amanides de ceba amb el porró a la taula.
De com era La Tranquilidad en tenim noticia gràcies al periodista Domènec de Bellmunt que l'any 1934 va visitar el local. El seu reportatge, inclòs en el llibre La Barcelona pecadora, el descriu com un bar amb piano, nevera, un taulell modern, un gran nombre de taules, decoració austera i, això sí, amb un retrat de Francesc Ferrer i Guàrdia penjat a la paret.

El quadre en homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia que presidia l'interior del local.


1934.- Una altra imatge de La Tranquilidad amb taules al carrer i les parets dels voltants plenes de propaganda política

9 comentaris:

  1. Llastima que no hi hagi una fotografia de l'interior.

    ResponElimina
  2. Em quedo amb ganes de veure una fotografia de l'interior.

    ResponElimina
  3. era quadrat i ampli, les cadires eren de vímet...

    ResponElimina
  4. Desde hace poco, en este mismo local, hay un McDonals... Es como una pequeña señal de por donde ha evolucionado la historia.

    ResponElimina
  5. El meu avi era germà de Martí Sisteró Omedes, aquest era el nom correcte, del qui va comprar-lo el 1928.

    Després a l'acabada la guerra, al van requisar y va ser seu de Auxilio Social. De dintre sortien escamots d´homes feixistes amb disfressa d'obrers. Quan tornaven per canviar-se, venien tacats de sang, es infiltraven i apallissaven obres amb idees d'esquerres.

    Encara ja un testimoni viu amb 100 anys, la seva neboda ho va viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos, días Amadeu. Gracias por tu comentario. Ando buscando información sobre La Tranquilidad pero no encuentro gran cosa.¿Tu sabrías decirme a quien le compro el bar Marti Sisteró?

      Elimina
  6. Hola Amadeu: el Martí Sisteró va fer de padrastre de la meva mare i tieta al començar la guerra, quan el meu avi biològic va morir, així que va ser el meu avi fins la seva mort al juliol de 1983. Tinc molts bons records d'ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Margarita. Ya se lo he preguntado a Amadeu pero ¿Tú sabrías decirme a quien le compro el bar Marti Sisteró?

      Elimina
  7. Marti Sistero fue deportado a Villa Cisneros Según he leído aquí:
    https://www.usc.gal/export9/sites/webinstitucional/gl/institutos/ceso/descargas/Bibliot_Franco_VillaCisnerosfindelviaje.pdf

    ResponElimina