dijous, 26 de maig del 2011

CANÒDROM CLUB CATALUNYA DEL GUINARDÓ (1934-1936)



*1935.- Vista general del canòdrom. (Foto: Josep Brangulí / ANC)

*1935.- Anunci del Canòdrom Guinardó publicat del numero 344 (setembre 1935) de la revista Mirador. (cortesia de Bereshit http://enarchenhologos.blogspot.com/)

Inaugurat la vigília de Sant Pere de l'any 1934, el Canòdrom Club Catalunya, també conegut com el Canòdrom del Guinardó, era situat darrera del recinte de l'Hospital de Sant Pau entre els carrers del Mas Casanova, Torrent de Melis, Avinguda Mare de Déu de Montserrat i Telègraf, en un espai anomenat parc del Guinardó on hi havien diverses instal·lacions esportives entre elles una moderna piscina inaugurada simultàniament. Aquest canòdrom va ser un dels primers de la ciutat que diposà d'una llebre-reclam accionada amb dispositiu elèctric i d'un modern enllumenat artifical.
La graderia era força gran, amb un aforament per a 20.000 persones, situada al pla més baix del complex esportiu del Guinardó. El canòdrom va funcionar a ple rendiment fins al començament de la Guerra Civil.
Les instal·lacions comptaven amb tres accessos d'entrada. Una conduïa directament a la piscina des de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i les altres dues portaven al canòdrom,  una des del carrer Telègraf, que aleshores quedava tallar precisament per un dels extrems del camp i una altra des del carrer Mas Casanoves.

*1975.- Una de les entrades al recinte del Canòdrom del Guinardó (Foto: Carme Martín)

Anar al canòdrom del Guinardó no era fàcil. Aquell indret no disposava de bones comunicacions amb el centre de la ciutat. S'hi podia arribar amb el tramvia elèctric d'Horta que passava pel carrer Indústria, mitjançant els autobusos que sortien des de la  Plaça Lesseps i arribaven fins el Passeig de Maragall o prenent els autobusos Roca que sortien del carrer Pelai i pujaven fins el Guinardó. També s'habilitaven taxis col·lectius des de la Plaça de Catalunya.
Als anys 1940's, un cop acabada la Guerra Civil, l'antic canòdrom del Guinardó ja no va acollir mai més curses de llebrers i es va convertir en el Campo de Deportes del Frente de Juventudes i, amb el pas dels anys, en el Camp d'Esports del Guinardó seu de l'equip de futbol del FC Martinenc (curiosament anomenat oficialment UD San Martín durant el franquisme).

*1934.- Anunci de la jornada inaugural del Canòdrom Club Catalunya coincidint amb la Revetlla de Sant Pere d'aquell any

*1935.- Identificació del lloc on era situat el canòdrom del Guinardó en un plànol de Barcelona de l'època en el qual es pot apreciar perfectament la silueta del recinte. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya ICC. Cliqueu a sobre per agrandir).


*1934.- Les graderies del canòdrom plenes de públic. Al fons es poden veure les siluetes de l'edifici principal de l'Hospital de Sant Pau i les torres de la Sagrada Família. (Foto: Joan Bert i Ramon Claret/ANC).

*1934.- Els llebrers exhibits pels seus cuidadors sobre el podi abans de començar la cursa. (Foto: Joan Bert i Ramon Claret/ANC).

*1934.- Una cursa en acció. (Foto: Joan Bert i Ramon Claret/ANC).

8 comentaris:

  1. Ei, molt bé! Veig que has trobat força informació, i en poc temps. Felicitats!

    No surt la imatge que encapçala l'apunt (sisplau, no posis l'adreça de correu, sinó la url de Bereshit).

    ResponElimina
  2. Fet, no m'havia adonat de la meva confussió entre adreça de correu i URL. He afegit també el plànol identificatiu de l'època per tal de complementar l'entrada.

    ResponElimina
  3. Molt bé el plànol. A mi m'agrada molt poder identificar els llocs sobre un plànol.

    La imatge d'encapçalament continua sense sortir.

    ResponElimina
  4. gràcies per publicar la porta de l'entgrada al Canòdrom que vaig fer jo mateixa en els anys 75 més o menys, és un orgull per a mi.

    ResponElimina
  5. Quants cops havia passat per aquesta porta de petit: per anar a la piscina, per anar al camp del Martinenc...

    No sabia que fos la porta d'entrada de l'antic canòdrom.

    ResponElimina
  6. Carme: No sabia que la foto de l'entrada era teva. T'hi he posat el nom.

    ResponElimina
  7. Em sembla molt bé, no considero que sigui pas meva encara que la vaig fer jo en els anys 70, de totes maneres, tal com t'he dit més amunt, per a mi és un honor.

    ResponElimina
  8. vaig com boja buscant una imatgé del can´`odrom quan funcionava, però fins ara no he tingut pas sort.

    ResponElimina