*1908.- Una imatge del carrer de l'Avellana captada des de la cruilla amb Graciamat i Riera de Sant Joan. A l'esquerra, entre els dos pilars de pedra del terra, hi havia la font de Sant Joan. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
El carrer de l'Avellana fou un dels desapareguts a principis del segle XX a causa de l'obertura de la Via Laietana. Discorria entre el carrer de Mercaders i el de Graciamat, aquest ultim també desaparegut amb la reforma.
Segons l'historiador Pi i Arimón, aquest carrer va tenir anteriorment altres noms entre els que esmenta Allada, Bertrán Salcet i Font de Sant Joan, a la vegada que feia notar que el nom d'Avellana no era referit a la fruita sino a la femenització del cognom Avellà. De fet, en direcció al Mercat de Santa Caterina i a partir del carrer Mercaders la via canviava el seu nom pel de carrer Avellà.
*1908.- La font de Sant Joan modificada el 1735 disposava de dues aixetes i va desaparèixer el 1912. Segons una antiga llegenda urbana tenia poders guaridors pel mal de cap. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
A l'altre extrem del carrer hi destacava la font que des de l'any 1434 hi havia a la cruilla amb la Riera de Sant Joan. Havia estat reformada el 1735, quan es va aixecar l'hospital de pelegrins de Santa Marta i va quedar adossada a la paret. L'aigua d'aquesta font segons una creença popular, tenia efectes guaridors pel mal de cap. Calia però, anar a remullar-se'l just a les dotze en punt de la nit de Sant Joan. Així ho comptava també el cronista Ramon Comas, veí del barri, que des del balcó de casa seva veia la cua de ciutadans que cada revetlla de Sant Joan s'hi refrescava el cap.
Quina destrossa que es va fer quan es va construir la Via Laietana! No només per la font, sinó perquè van desaparèixer uns quants edificis medievals i la vella estructura urbana. Tothom es queixa de la destrucció de la Ribera però d'aquesta ningú s'exclama.
ResponEliminaTens raó, i no només per la font i la desaparició dels carrers i edificis medievals, sinó també per la APARICIÓ de la Via Laietana, un carrer especialment lleig i gens agradable per passejar... horrorós...!!
EliminaCert, segur que si ara s'hagués d'obrir la Via Laietana no ho tindrien tan facil.
ResponEliminaLa rambla del Raval s'ha obert actualment i també es van enderrocar moltes cases, entre elles la casa on va néixer Joan Maragall.
ResponEliminaEl casco antiguo sin la Via layetana sería asfixiante, desde la Rambla hasta el paseo Picasso no encontrarías una calle ancha digna de su nombre. Sería insufrible.
ResponEliminaEs curiosa la Via layetana, en un primer momento quisieron que fuera la "City" o "DownTown" de la ciudad, allí donde tenían que estar las sedes de bancos, oficinas y entes publicos importantes. Por ejemplo el Banco de España -actual sede de CatalunyaCaixa-, la sede de la patronal Fomento del Trabajo, el edificio de los sindicatos, la sede de la Caixa, del banco HispanoColonial, el de Correos... pero parece que no tuvo mucho éxito y con el tiempo fue decayendo su importancia-
Hay infinidad de ciudades europeas que conservan su casco antiguo de manera original, sin que sean asfixiantes ni insufribles. Se trata de conservarlos limpios y sobre todo, dignos, no como el de Barcelona, que es el casco antiguo más grande de Europa y a la vez, el más degradado. El PSC se encargó de perpetuar su degradación convirtiendolo en la basura temática turística que es hoy en dia. Te lo dice uno que nació en el Barri Gòtic.
EliminaJo penso que es podría haver fet la via laietana, malgrat que hagués fot inevitable, d'una altra manera, com la Castellana de Madrid, no recta, sino en zig zag, així s'haurien Salvat molts edificis nobles, com l'església de santa Marta, a la riera de sant Joan, i alguns carrers.
ResponEliminaPer cert, un apunt curíós: la botiga de davant la font era un colmado i cansaladeria, l'edifici on era, a la cantoanda amb el carrer Graciamat, numero 18, era medieval.
Salutacions
David
Es podia haver fet de moltes maneres. El cas, però, és que no es tenia la consciència conservacionista de l'arqueologia urbana que tenim ara. Per exemple les muralles: éren senceres pràcticament, els feien nosa i no els va fer cap llàstima d'enderrocar-les. A altres ciutats europees, han conservat fragments importants de les antigues muralles, aqui només un amb una porta secundària.
EliminaM'encanten les teves explicacions, soc un fan de la Barcelona antiga, ara no visc a la ciutat cada vegada que vaig prefereixo deixar el cotxe ben aparcat i entrar amb tren de rodalies que em deixa al passeig de Gracia i faig el turista. Sempre baixo pel Passeig de Gracia. Gracies per donan-se aquestes informacions.
ResponEliminaHola, estic creant una pàgina sobre l'escriptor de la Renaixença Antoni Careta i Vidal. Acabo d'afegir un article que va publicar el 1911 a la Veu de Catalunya on parlava de coses que es perdrien per culpa de la reforma de Barcelona. La font de Sant Joan era una d'elles i, buscant informació per internet del tema, he trobat la aquesta entrada. Per afegir context a l'article he afegit el teu enllaç:
ResponEliminahttps://antonicareta.blogspot.com/2023/10/la-barcelona-que-sen-va-la-veu-de.html