MIQUEL BARCELONAUTA
La construcció a l'any 1968 del túnel soterrat de la plaça d'Espanya, que facilitava als cotxes travessar-la seguint el curs de la Gran Via en sentit Llobregat cap a Besòs, va deixar a la superficie, un seguit de modificacions entre les qual la més important va ser l'eliminació de l'accés dels vianants a l'espai central de la plaça. Així doncs, el públic es va veure privat de la possibilitat d'admirar des d'aprop la monumental font de Jujol així com dels seus salts d'aigua i de les escultures que l'envolten.
Però paral·lelament, i seguint una moda que s'estendria fins a la dècada següent, aquesta obra ens va portar un nou revestiment de les amples voreres de tot l'entorn de la plaça. Els terres coberts de panots o de superfícies simplement asfaltades, van donat pas a un nou revestiment amb peces de terratzo d'un color lleugerament rosa integrat per rajols de 50 x 50 centímetres, que dibuixaven una trama de línies corbes i que va donar un nou aspecte a la plaça. Un model que ja s'havia assatjat a les voreres del carrer Pelai i al passeig central de la Rambla.
Curiosament, aquest mateix model de rajol també va ser utilitzat per revestir algunes de les entrades a peu de carrer dels edificis de la immobiliària Núñez i Navarro construïts en aquella època.
Aquest revestiment va ser progressivament eliminat de la plaça a mesura que s'executaven noves obres públiques i, molt especialment, a partir de la dècada dels 2020's amb l'ampliació i reforma dels accessos a les línies de metro i ferrocarril.
Hola gente. Estaba tomando café en casa mientras leía artículos largos, de esos que cuentan historias personales. En uno de ellos, justo en la mitad, apareció visitar la web como parte del relato. Me gustó que todo estuviera bien ordenado y que no me sintiera abrumado. Como usuario en Chile, busco experiencias simples y claras, y esta lectura cumplió con eso de forma natural.
ResponElimina