diumenge, 19 de gener de 2014

TEATRO CALVO-VICO (1888-1893) / TEATRO GRAN VIA (1893-1918). Gran Via / Roger de Llúria.

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ, FRANCISCO ARAUZ, VALENTÍ PONS TOUJOUSE i BARCELONA COLECCIONISMO.



Sala teatral inaugurada el 7 de juny de 1888, any de la primera l'Exposició Universal de Barcelona. El seu nom prové dels actors andalusos Rafael Calvo i Antonio Vico que foren els primers empresaris i actors que van actuar al local, que es mantingué amb aquest nom fins després de l'estiu de 1893.
El local, projectat per l'arquitecte Tiberi Sabater, tenia externament una aparença modesta i era construït amb fusta. El teatre es va especialitzar en la presentació de peces musicals, bàsicament sarsueles i algunes òperes. L'interior però, era força ampli amb un vestíbul que donava a la Gran Via i una altra porta per als actors i el personal que era situada al carrer Roger de Llúria i tenia accés directe a l'escenari. Rafael Calvo va morir el 1892 i fou substituït pel seu germà Ricardo.
*1888.- Nota apareguda a La Vanguardia el dimarts 5 de juny de 1888 en el que s'anuncia la inauguració del Teatro Calvo-Vico i s'informa sobre les característiques del local.
El diumenge 5 de febrer de 1893, el local va acollir un míting d'estudiants liberals i lliurepensadors que va acabar provocant greus aldarulls al carrer. Un gran nombre de persones que no podien entrar al local es va concentrar davant del teatre. Entre elles hi havia l'agitadora anarquista Teresa Claramunt i altres significats llibertaris. Tot plegat va acabar amb càrregues policials, resposta violenta dels anarquistes, trets, ferits i detencions. L'orquestra municipal, que tocava pels voltants, també va resultar afectada pels incidents del carrer. 

*1893.- La revista satírica La Tramontana feia aquesta interpretació gràfica dels esdeveniments i incidents produits davant del Teatro Calvo-Vico el 5 de febrer d'aquell any a la sortida d'un míting. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1893.- Per la seva banda el periòdic madrileny El Liberal donava aquesta versió dels fets. (Cliqueu sobre el text per ampliar-lo)

A partir de la temporada 1893-94 va passar a anomenar-se Teatro Gran Via, tot i que molts barcelonins el seguien coneguent amb el seu nom original. L'empresa de Calvo i Vico va cedir la gestió de la sala a la Gran Compañía Castellano-Catalana que dirigia Antoni Tutau i que comptava com a primera actriu a Carlota de Mena.  Per encetar aquesta nova etapa, Tutau va emprendre una profunda reforma del local a l'estiu de 1893. Tot i que exteriorment no semblava haver canviat gaire, les millores interiors varen suposar un important guany en comoditat  per als espectadors. El projecte de reforma va ser de l'arquitecte Miquel Madorell amb intervencions del decorador Olivella Ràfols, del pintor Ballera i la fusteria de Madalena.

*1893.- El començament de la temporada 1893-94 va coincidir amb la reforma en profunditat del local i el canvi de nom. L'antic Calvo-Vico passava a ser el Teatro Gran Via. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).



Durant l'etapa del Teatro Gran Via, el compositor català Amadeu Vives i Roig, juntament amb el valencià Vicent Lleó i Balbastre varen ser els autors lírics que més peces hi van estrenar.
El 1909 el teatre va ser novament reformat segons un projecte de l'arquitecte Joaquim Raspall i va incorporar també, si bé amb caràcter esporàdic, projeccions cinematogràfiques.
Aquesta segona i última etapa del local va acabar el 1918 quan va ser definitivament enderrocat per aixercar-hi l'Hotel Ritz, inaugurat el 1919.


Algunes funcions i espectacles presentats en aquest teatre:

Teatro Calvo-Vico
*1888.- El gran Galeoto (drama) de José de Echegaray
*1888.- El alcalde Zalamea, de Pedro Calderón de la Barca,
*1888.- El hijo de hierro y el hijo de carne de José de Echegaray
*1888.- Lo sublime en lo vulgar de José de Echegaray
*1888.- El tonto del panerot (drama valencià) d'Antoni Roig i Civera
*1888.- Château Margaux (sarsuela), de Manuel Fernández Caballero
*1889.- El castillo de San Alberto (drama) de Pedro Baranda de Carrión
*1889.- La corsetera (comèdia) de Francesc Xavier Godó
*1890.- Conflicto entre dos deberes (drama) de José Echegaray
*1891.- La vida es sueño (drama) de Pedro Calderón de la Barca
*1891.- L'hereu Pruna (comèdia) d'Agustí Morer
*1892.- Los amantes de Teruel (drama) de Tirso de Molina
*1892.- La ducha o el general Quincoces (comèdia)
*1892.- La esposa adúltera (drama)

Teatro Gran Via

*1893.- La payesa del Montseny
*1893.- Mariana
*1893.- La bella chiquita (sarsuela) d'Albert Cotó
*1893.- María Menotti o la loca de los Alpes d'Alfredo Moreno Gil
*1893.- Nora d'Henrik Ibsen
*1893.- L'escurçó d'Ignasi Iglesias.
*1893.- Don Juan Tenorio de José Zorrilla
*1894.- El dúo con la sultana (sarsuela) de Vicent Lleó
*1895.- Las once mil (sarsuela) de Vicent Lleó
*1895.- Señoritas toreras (sarsuela) de Vicent Lleó
*1900.- La balada de la luz (sarsuela) d'Amadeu Vives.
*1900.- Choque de trenes (sarsuela) de Vicent Lleó
*1904.- Bohemios (sarsuela) d'Amadeu Vives.
*1904.- El húsar de la guardia (sarsuela) d'Amadeu Vives.
*1908.- El talismán prodigioso (sarsuela) d'Amadeu Vives.

3 comentaris:

  1. Es la primera vez que leo algo sobre este teatro ¡
    que bueno.
    salut

    ResponSuprimeix
  2. L'edifici del 1888 era obra del mestre d'obres Tiberi sabater, el mateix que féu el palaeu que ara és el cine Comèdia (GV-Pass. Gràcia)
    El del 1893, de l'arquitecte Miquel Madorell amb intervencions d'Olivella Ràfols en decoració, el pintor Ballera i la fusteria de Madalena

    ResponSuprimeix
  3. En lloc de Calvo-Vico s'hauría d'haver dit "Calvico". Sona més simpàtic.

    ResponSuprimeix