*1930's.- Vista del carrer Sant Pau des de la cantonada amb Robadors. La fletxa groga indica l'entrada al cinema Sala Argentina. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
El cinema Sala Argentina o simplement Argentina [1], va obrir portes el dijous 9 de juny de 1910. Era situat al número 64 del carrer de Sant Pau al costat d'on hi hagué la Casa Galera, antiga presó de dones i on avui s'aixeca la moderna Filmoteca de la Generalitat i la plaça de Salvador Seguí.
Després d'uns primers temps força tortuosos en els que sovintejaren els canvis d'empresari, el local va conseguir estabilitzar-se formant tàndem amb el cinema Victoria (1908) del carrer de la Riera Alta. Uns anys més tard va començar a compartir programacions amb els cinemes Dorado i Excelsior fins el 1927. L'última etapa del local arrenca l'any 1930 quan va començar a programar conjuntament amb el Cinema Padró del carrer de la Cera.
*1920's.- Interior de la Sala Argentina.
*1920's.- Imatge del vestíbul de la Sala Argentina
El primer dia de l'any 1935, el local canviava el seu nom original pel de Florida, que s'estrenava amb un programa triple: Una mujer para dos, Un marido en apuros i Palacio flotante. Durant la Guerra Civil el local va ser víctima d'una de les bombes llançades sobre Barcelona per l'aviació italiana el 1938 i va quedar convertit en un munt de runa.
En plena postguerra, a l'any 1947, es va obrir un altre Cine Argentina a cent metres aproximadament de l'original, entre els carrers Robador i Sadurní.
*1933.- Emplaçament de l'Argentina al carrer Sant Pau entre Espalter i Robadors. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
[1].- Cal no confondre aquest cinema amb el que es va obrir a la postguerra al carrer Robador 28 i Sadurní 11, que s'esmenta al final de l'article amb l'enllaç corresponent.
[1].- Cal no confondre aquest cinema amb el que es va obrir a la postguerra al carrer Robador 28 i Sadurní 11, que s'esmenta al final de l'article amb l'enllaç corresponent.
Es va reconstruir en un nou lloc, al C/ Sadurni. Tenia la entrada principal en aquest carrer y una sortida al C/ Robador.
ResponEliminaLa de bocatas de truita que he menjat en aquest cinema.....Quins Temps!!!
i jo tambe brena-supa i la mara dien que no at caiguin brosas al terra; era ben casula ...cuans anys que han passat i que rapits...
EliminaQuan feien pel.licules con Els Deu Manaments, ens portaven el sopar i el menjaven en el descans.
ResponEliminaActualment el cinema del Segle XXI . Any 2012
ResponEliminaEs la filmoteca de Catalunya
Hola, només una esmena:
ResponEliminaMon pare va treballar al antic cinema Florida. No el va derruir cap bomba. El va enderrocar l'ajuntament durant la guerra, per fer-hi (dèien) una plaça que va trigar dècades... Aquest error l'he vist en molts documents de cinema. Com va ser al 1938 la gent deu pensar que va ser a causa de les bombes... No va ser així.
Salutacions
Efectivamente lo de las bombas que lo destruyó es falso, el bombardeo italiano sobre Barcelona fue en marzo de 1938 y ya en enero había un proyecto de un refugio antiaéreo sobre el solar llamado "de la Galera" y antes, en el 1937 también había un proyecto para un jardín en dicho solar, aparte, se sabe exactamente donde cayeron todas las bombas en Barcelona y ninguna cayó ahí, las más cercanas fueron las que cayeron en la zona de la Plaça de Pieyre de Mandiargues.
ResponEliminaAprovecho para aportar unos datos más al buen artículo de este blog.
En 1689 se construye la prisión de mujeres (la Galera).
En 1839 se construye la nueva prisión de mujeres en la calle Reina Amalia y en el edificio de la Galera se hace una escuela pública.
En 1873 hubo una petición por parte de la Sociedad Cooperativa de Oficiales Ebanistas para el uso gratuito del local (Casa Galera) en la calle San Pablo 64.
Y ya en 1925 un tal Abelardo Trilla Balagué pidió los permisos para construir el cine Argentina (entiendo que el de la calle Robador) ¿y quien era este señor? Pues un ingeniero industrial, empresario cinematográfico, vocal del Consejo de Administración de CINAES y uno de los fundadores de los estudios cinematográficos T.R.E.C.E. (Trilla-La Riva Estudios Cinematográficos de España), llamados más tarde Trilla-Orphea (1942), Trilla-Pecsa (1943) y Trilla-Emisora (1948)
https://barcelofilia.blogspot.com/2012/02/facana-original-del-palau-de-la.html
Un saludo!!!