Les primeres notícies del local conegut com la Gran Martinica provenen de l'any 1918. Neix sota la fòrmula de Societat Recreativa, teòricament amb l'accés reservat exclussivament als seus socis, modalitat que només servia per evitar molts esculls burocràtics i que quedava emparada en la Llei d'Associacions de 1887. Era, en realitat, un cafè de cambreres que ballaven amb els clients encobrint d'aquesta manera activitats emmarcades en l'àmbit de la prostitució.
El local era situat a la cantonada del carrers Abat Safont i Tàpies, just davant del Teatro Español i al costat de l'Arnau.
La Gran Martinica va ser objecte de sancions reiterades per contractar noies que no arribaven a la majoria d'edat, de la qual cosa en donaven sovint notícia els diaris de l'època. Una paradoxal forma indirecta de fer publicitat del local.
Una anècdota de la història del local és que hi va treballar com a cambrer José Cervelló Salvador, un dels implicats en l'assassinat d'Ernesto Queralt Mas, que era un dels pistolers del grup dirigit pel misteriós Baró de Koëning, que actuaven a sou de la patronal contra dirigents del moviment obrer [1]. Queralt va morir a Montjuïc assassinat per la CNT a l'octubre de 1920.
El Gran Martinica va continuar la seva singladura durant gairebé tota la dècada dels anys 1920's. arribant a aplegar més de 50 tanguistes i prop de 150 noies contractades al servei de la clientela.
El 1930 el dancing El Tropezón va ocupar aquell mateix local, que després de la Guerra Civil seria enderrocat i el solar resultant acolliria les Atracciones Caspolino.
*1920.- El Gran Martinica anunciat a les planes de Papitu.
[1].- El Diluvio. Núm,. 25. Edició del 30 de gener de 1923.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada