*1960's.- La petita entrada al cinema Miami a la carretera de la Bordeta. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada Francisco Arauz).
Sala de cinema inaugurada l'any 1961 a la vorera mar de la carretera de la Bordeta, entre els carrers Farell i Moianès, prop de la Gran Via. El seu primer propietari va ser Joan Vidal i el seu aforament de 850 butaques.
Dintre de la història dels cinemes de Barcelona, aquesta és una sala molt poc coneguda i amb escassa o nul·la presència a les cartelleres que habitualment es publicaven als diaris. Joaquim Romaguera recorda que era conegut popularment com el cine de les pipes [1].
Al 1973, amb Lluís Salses Blanch com a empresari, la sala va estrenar una nova pantalla, una Unus Diplo. Tot i que oferia programació tots els dies de la setmana, la sala no va poder sobreviure a la crisis dels anys 1970's, que afectà a molts cinemes de barri que paulatinament van anar tancant les seves portes. El Miami ho va fer el 1976. [2].
La història d'aquesta sala de cinema té un epíleg com a teatre, condició amb la qual es va reobrir el local al 1978 amb el nom de Nou Teatre Olímpia.
[1].- Romaguera i Ramió, Joaquim. Diccionari del Cinema de Catalunya
[2].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015.
Estaba al lado de una fábrica de gaseosas llamada Gigante, que su lema era:
ResponEliminaGaseosa Gigante, deliciosa y abundante.
Lo recuerdo como si fuera hoy
salut
Jo havia anat a veure les sessions dobles a l'estiu, pe r l'any 72 ó 73. Jo llavors no savia que les pelis que veia es deien peplums... Moltes gràcies per publicar aquesta memòria..
ResponEliminaHi vaig anar una vegada amb uns altres aficionats al cinema, perque s'anunciaba un sistema de projecció en "Unusduplorama", una cosa de la que mai ningú de nosaltres n'havia sentit parlar ni llegit res. Va resultyar que consistía en que la pantalla era ondulada amb una volta, o sigui que presentaba una gran concavitat, i al centre era convexa. Una cosa estranyíssima que feia que, durant els moviments panoràmics horitzontals de la càmera, els objectes s'allunyaven i s'acostàven a l'espectador, produint una sensació com de va i ve totalment artificial, i no creada pels autors dels films, sinó que afegida per l'exhibidor. Una cosa avui totalment inconcebible.
ResponEliminaUn altre detall que ens va sorprendre molt en aquell temps, va ser que durant els descans, la música ambiental va ser amb un disc de 78 r.p.m. (en notava pel soroll característic) reproduint la sardana "La Santa Espina", una cosa també totalment fora del comú en els cines... Sempre recordaré el Miami per aquestes coses.
yo en este cine solo he estado dos veces , me acuerdo que las butacas eran verdes y de madera , y vi la conquista del oeste , noches en la ciudad y una película de boxeo , piso de lona que creo que era española. saludos.
ResponEliminajo vivia davant, a Portugalete 18. El dentista del entresòl era un carnicer que em va empastar dos caixals sense matar les caries. No puc explicar el que vaig patir, amb 14 anys
ResponEliminaDe jove he ido al Miami, IVA andando desde santa eulalia
ResponEliminaToda la calle de santa eulalia la misma calle de la bordeta hasta el cine me gustó rrecordarlo
Pues creo que en ese espacio yo fui una vez pero a ver unos combates de boxeo. Se bajaba una rampa como si fuera de parking.
ResponEliminaEl meu pare Juan Fce Blazquez Segura va ser propietari juntament amb uns altres socis en total crec q eran 3 que jo al ser molt petita 6 anys quant es va inagurar el dijous 18 de decembre 1958 se q es va disoldre passats un anys crec q uns 10 anys per discrepàncies entre ells
ResponEliminaPero tinc molt present com era el cine Miami ja que tenia unes butaques amb un cadenat per les autoritats que feien servir la neva mare i les filles quan estava ple, cosa q per sort sempre estava
Tb recordo les botelles q baixaven estrepitosament desde les últimes filles i feien petar a baix de tot
Tb la gent portava els entrepans i begudes a pesar de tindra tb un bar dintra
Les pipes tb podries trobar una bona estora al terra se q en netega tenien q pagar bastant despres de acabar les sessions
Un altre mania q tenia el meu pare era tancar les cortines de la pantalla a cada Canvi de pel·lícules
Recordo q en deixàvem pujar a dalt a la cabina i en feia molta ilussio pensar que amb aquell maquina i rotllos es podia veura tot lo q es veia a baix
Se q les primeras pel.licules varen ser LANZA ROTA I EL PRINCIPE ESTUDIANTE
Tinc el programa del Cine Miami on es veu el dia de l'inaguracio 1958 per lo q crec q es un error la date q surt en Barcelofilia lo mateix q el fet de no fer figurar el nom del meu pare quan jo ser per segur q va ser part del la Fundacio del cine Miami
ResponElimina