Segur que moltes vegades heu escoltat aquell tema màgic del cantautor galàctic Jaume Sisa que es diu Qualsevol nit pot sortir el sol. Entre la llarguíssima successió de personatges mítics de contes i còmics que s’hi esmenten, n’hi ha un que potser no és universalment conegut com gairebé tots els altres. Em refereixo a Taxi Key.
Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,...
Taxi Key va ser un personatge de producció inequívocament barcelonina, un heroi de ficció que mai va viure però, a la nostra ciutat. Un advocat a l’atur d'alguna localitat anglosaxona, que es guanyava la vida fent de taxista i que resolia casos d’assassinats amb les habilitats i coneixements assolits en temps pretèrits quan feia de detectiu privat. Aquest heroi va ser una invenció del guionista belga Luis Gosse de Blain [1], que va aconseguir fer triomfar aquest personatge a les ones de Ràdio Barcelona EAJ1 durant 14 anys. El primer programa es va emetre la nit del 2 d'octubre de 1948.
Luis Gosse de Blain, el creador del personatge de Taxi Key
La fórmula permetia també la participació del públic concentrat als estudis del carrer de Casp número 6 i dels oïdors des de les seves cases. Cada setmana el programa, que s’anomenava ¿Es usted buen detective? i s'emetia el dissabte al vespre, plantejava un cas de crònica negra i es donaven pistes a través d’un guió radiat sobre qui podia ser l’assassí. De Blain proposava al públic competir en perspicàcia amb Taxi Key en la resolució del cas criminal plantejat. Un cop radiat tot l’episodi es concedien als oïdors uns minuts per tal que truquessin a l’emissora i donessin el seu veredicte sobre qui era el culpable. Tot seguit, s‘obria un debat amb el públic assistent a l’estudi fins a concretar la validesa de les pistes i el perquè de la culpabilitat o innocència dels sospitosos.
En la seva primera temporada (1948-1949) la veu de Taxi Key la va posar l’actor Ricard Palmerola (1921-2010). Poc després va marxar a Puerto Rico i Cuba i va haver de ser substituït per Isidre Sola (1927-2005) [2], que ja havia participat interpretant les veus de personatges secundaris en el decurs de la primera temporada del programa. En paraules de Munsó Cabús, Taxi Key va anar perdent la seva timidesa inicial després de la marxa de Palmerola a Amèrica, probablement perquè De Blain es va veure obligat a adaptar-lo a la personalitat d'Isidre Sola, molt més enèrgica que la del seu predecessor [3].
*1948.- L'equip d'actors i locutors del programa ¿Es usted buen detective?, que radiaven els guions de les aventures de Taxi Key als estudis de Ràdio Barcelona. D'esquerra a dreta: Adolfo Marsillach (recolzat sobre el tambor amb el que emetien el sons de l'ambientació), Josep Llasat, Ricard Palmerola, Fernando Parés, Carmen Illescas, Isidre Sola, Amèlia Nogués, Dámaso García i Armando Blanch
Ricard Palmerola i Buxadós, el primer Taxi Key
Isidre Sola i Llop va substituir Palmerola interpretant Taxi Key de 1949 a 1962
Programació de Ràdio Barcelona del dissabte 27 de setembre de 1952 amb el programa que donava vida a Taxi Key a les 9 del vespre.
L’univers de Taxi Key incorporava altres personatges secundaris entre els que destacava el de Geraldine, la nòvia del protagonista interpretada per Amèlia Nogués. Quan l'actriu va decidir marxar a Itàlia el personatge va ser substituït per Nora, la dona i secretària de Taxi Kay, inicialment interpretada per Maribel Casals i després per Encarna Sánchez, que és la que va romandre més temps donant veu al personatge. D'altra banda, l'actor de doblatge Antonio Crespo donava veu a Glossop, el fidel amic i confident de Taxi Key. Amb el temps el programa també va canviar de nom i va passar a anomenar-se Las aventuras de Taxi Key o simplement Taxi Key.
L'èxit de Taxi Key va ser total i eren moltes les famílies que esperaven amb deler l'arribada del vespre del dissabte per reunir-se tots plegats al voltant de l'aparell radiofònic i escoltar i endevinar el cas de la setmana.
*1956.- La popularitat i l'èxit de Taxi-Key van promoure campanyes publicitàries basades en les aventures d'aquest heroi de la ràdio, com aquesta patrocinada per l'empresa Riera-Marsá.
Les aventures de Taxi Key van tenir també la seva versió gràfica en format de còmic publicat a la revista El Coyote amb dibuixos de Vicente Roso i fins i tot se’n va arribar a rodar i estrenar una pel·lícula [4] protagonitzada pel propi Palmerola.
*1959.- Cartell de promoció del film Las aventuras de Taxi Key amb les tres històries que contenia. (Font: todocoleccion.com)
Al febrer de 2008, en el marc de la Trobada de Novel·la Negra a Barcelona BCNegra, la Cadena SER va retre homenatge a Taxi Key amb l'emissió d'un dels episodis de les aventures del mític taxista-dectectiu al programa La ventana presentat per Gemma Nierga.
[1].- Luis G. de Blain era fill de pare belga i mare andalusa. Havia viscut a Bèlgica i Paris fins que s’instal·là a Barcelona. Va escriure diversos títols de novel·la negra amb pseudònims com Stanley Palmer, James Brant o L. G. Kleyman i tenia una secció fixa a la revista Fotogramas on era l’enigmàtic Mr. Belvedere.
[2].- Isidre Sola recordava en una entrevista concedida a Munsó Cabús que el nom de Taxi Key va ser decidit més o menys democràticament pel conjunt d'actors que participarien en la radiació dels episodis. De Blain l'havia batejat inicialment com a Kirk Prentiss. El nom no va convèncer a l'equip de radiofonistes, que finalment es van decidir per Taxi Key, més simple i facil de pronunciar i recordar.
[3].- Munsó Cabús, Joan. 40 años de radio (1940-1980). Ediciones Picazo. Barcelona. 1980.
[4].- El film Las aventuras de Taxi Key (1959) contenia tres episodis independents amb un metratge total de 60 minuts. La casa del lago (dirigida per Juan Fortuny), La mano cortada (d'Albert Gasset Nicolau) i Sombras de un sueño (dirigida per Arturo Buendía). Ricard Palmerola i Inés Alma protagonitzaven els tres episodis.
En aquell temps hi va haver un altre detectiu de molt exit anomenat: Inspector Nichols i les seves aventures eran transmeses per la emisora Radio España de Barcelona que tenia els estudis a la Rambla al costat del SEPU. Va tenir tambe molt éxit.
ResponEliminaRealment era tot un plaer escoltar lo sopant en familia. Recordo aquestes vetllades amb molta nostalgia.
ResponEliminaEspléndido artículo, Miquel. Me ha llevado a los tiempos de mi niñéz. En casa lo seguíamos mi madre y mis hermanos porque mi padre iba a su tertulia del Café Navarra. Nunca llamábamos pero seguíamos el programa íntegro. Aunque tarde me he enterado de varias cosas que no sabía.
ResponEliminaMuchas grácias por el documento, peró he llegado a el buscando a ANTONIO SOLA, ME constaba qjue era hermano de ISIDRO SOLA, pero no encuentro ninguna referencia a él en ningún sentido, si alguien sabe algo, i quiere comentarlo conmigo, seria de mucho agradecer.
ResponEliminaEs un récord de una infantesa amb pocs moments feliços. Un era escoltar Taxi Kei u al vestíbul de una botiga de radios ja que ha casa no teníem aparell, avinguda meridiana / Rogent.
ResponEliminaHols, no es conserva cap guió d'aquestes aventures?
ResponEliminaGràcies per aquest magnífic blogger. D'aquesta entrada tan entrenyable, per a mi, m'he près la llibertat de sumarla el blogger en el que passo llargues hores del meu dia, contemplant el bell temps que hem viscut i els fruits que en collim. Gràcies de nou pel seu treball.
ResponElimina