dimecres, 13 de març de 2019

CASA ROSA (CASA DE LA MUNTANYA) . Nou de la Rambla / Passeig de Miramar (1940-2002)


*1992.- Vista aèria de la Casa Rosa (Font: AMB)

La Casa Rosa o Rosada, altrament coneguda com Casa de la Muntanya, va ser una construcció singular situada al final del carrer Nou de la Rambla (Conde del Asalto) a la falda de Montjuïc tocant a Miramar, prop d'aquella zona on el Funicular que puja del Paral·lel comença a veure el cel. S'aixecava sobre terrenys resultants dels moviments de terres realitzats durant les obres d'urbanització d'aquell sector amb motiu de l'Exposició de 1929 al costat del refugi número 307, avui feliçment recuperat i rehabilitat per a ser visitat.
Havia estat construida als inicis dels anys 1940's quan tot aquell sector es va poblar de barraques a causa de la misèria que va presidir els anys següents a l'acabament de la guerra. Sobre aquell paisatge de construccions fràgils al barri de Primavera, les quatre alçades més entresol i baixos atorgaven a la Casa Rosa una imatge de supremacia que contrastava amb l'entorn barraquista que l'envoltava.
L'edifici tenia tres habitatges amb jardí a la planta baixa, on també hi vivia el porter, dos més a l'entresòl i els pisos de les quatre plantes eren tots exteriors i disposaven de cuina i bany. Les dutxes eren exteriors en un pati i l'immoble disposava també d'ascensor amb un safareig per cada veí al terrat.

*1950's.- Façana exterior de la Casa Rosa. (Foto: Joan Sabater / Fons Montserrat Sabater)

La història de l'edifici està molt lligada a la figura de Marco Rossi, un dels integrants del grup musical Los Mustangs, que s'encarregava de la guitarra solista al conjunt liderat per Santi Carulla. Rossi va néixer a l'edifici al 1942 i va viure en un dels habitatges de la planta baixa fins el 1975. Era habitual als anys 1960's sentir al grup assajant al jardí de la casa preparant les seves actuacions a El Pinar, a l'altra punta del Poble-Sec, o al San Carlos Club de Gràcia. Alguns veins recorden també a Rossi al volant d'un cridaner automòbil d'estètica americana pujant pel carrer del Roser (aleshores Rosal) cap a la Casa Rosa.
Amb el pas dels anys l'edifici seria víctima de l'abandonament i la degradació abonats per la seva pròpia feblesa estructural.
Tota la zona del barri de Primavera inclosa la Casa Rosa va quedar afectada per la reurbanització d'aquell sector. No seria però, fins després de les olimpiades que es procediria a l'expropiació i reallotjaments dels pocs veïns que hi quedaven, que van anar a parar a edificis d'obra nova situats prop de la zona o que van rebre la seva corresponent indemnització. El següent acte seria l'enderrocament de l'edifici, ja molt malmès en els seus darrers anys, que no obstant suposaria la pèrdua d'un referent històric i emblemàtic de la part alta del Poble-Sec.
A la zona es va construir el Parc de la Primavera inaugurat el 2007 segons un projecte de Patrizia Falcone.

Enllaç d'interès:
Júlia Costa. Un balcó al Poble-Sec

3 comentaris:

  1. El refugi és el 307, crec, sobre la feblesa estructural de l'edifici hi hauria molt a debatre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, cap feblesa, tan sols abandonament per part del consistori per poder rehabilitar-la, coneixent la seva condemna a l'enderroc des de l'any 90...vaig nèixer allà I vaig estar present al seu enderrocament, i tan sols dir que quan portaven mig bloc enderrocat, el sostre de l'àtic encara estava en peu. Els propis operaris van dir que ja no veien edificis tan forts.
      Qui vulgui fotos que em demani. Saluts

      Elimina
  2. Ostras ¡¡¡ ¿quieres creer que si no la nombras me pasa desapercibida?

    ResponElimina