MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO, JOANA FRANCÈS, ALFRED PUIG i RICARD FERNÁNDEZ-VALENTÍ
Imatge de Josep Lluís Facerías a la terrassa d'un bar barceloní captada en data indeterminada.Josep Lluís Facerías (1920-1957), juntament amb Quico Sabaté (1915-1960), va ser el principal guerriller urbà anarquista i activista del maquis durant la postguerra.
L'episodi del seu assassinat va tenir lloc el dia 30 d'agost de 1957 al barri de Porta i va constituir un dels èxits més importants de l'aparell policial de repressió del règim contra la guerrilla urbana antifranquista.
A l'inici d'aquell mes d'agost de 1957 Josep Lluís Facerías, ja duia prop de cinc anys fora del país. Havia fugit primer a França i després a Itàlia, com a mesura precautòria després d'haver protagonitzat diversos cops a Barcelona, Hi destacàven els assalts als clients de diversos meublés com el de l'hotel Pedralbes, el de l'hotel Augusta al carrer de Regàs número 6. així com diversos atracaments e entitats bancàries [1]. Facerías però, tenia la pretensió de tornar a Barcelona disposat a continuar la seva lluita contra el règim.
Segons el relat d'Antonio Téllez Solà [2], el 17 d'agost de 1957, Facerías va aconseguir passar la frontera francesa cap a Catalunya acompanyat de dos companys anarquistes, l'italià Goliardo Fiaschi (Carrara 1930-2000) i l'espanyol Luis Agustín Vicente àlies El Metralla, natural de Lorca (Múrcia). Aquest últim va deixar el grup a Sant Quirze de Besora (Osona) i va decidir continuar el viatge en tren cap a Barcelona en solitari, mentre Goliardo i Facerías continuaren el camí amb les seves bicicletes.
Goliardo Fiaschi i Luis Agustín Vicente, companys de Facerías durant aquells últims dies.
En el decurs dels dies següents, tant Agustín Vicente com Goliardo serien detinguts per la policia, el primer a Sabadell on s'amagava a casa d'Emilio Tena Gorriti, i Goliardo en una casa apartada als boscos de Collserola que li havia servit de refugi després d'arribar a Barcelona juntament amb el propi Facerías. Els policies de l'excomisari Pedro Polo Borreguero (1897-1972), que s'havia jubilat al 1955 com a cap de la Brigada Político-Social (BPS), si bé continuava fent tasques d'informació, havien seguit a distància els moviment de Facerías i el seus companys de viatge i no els va resultar difícil detenir-los i obligar-los a confessar sobre els moviments de Facerías, que era l'activista més buscat per les seves activitats dels últims anys.
Facerías tenia prevista una trobada pel divendres 30 d'agost a les 11 del matí a la cruïlla entre el carrer Doctor Pi i Molist, el passeig de Verdum i el passeig Urrutia. El que ignorava Facerías era que els seus dos companys de viatge ja havien estat detinguts per la policia i que, en els duríssims interrogatoris posteriors acompanyats de les habituals tortures, havien acabat revelant informació sobre Facerias.
Malgrat que Facerias va extremar les precaucions i prèviament va donar un tomb en taxi pels voltant del lloc d'encontre per tal de comprovar que no hi havia moros a la costa, la policia assabentada de la cita havia ocupat totes les cases del voltant, els seus terrat i situat diversos tiradors plantats al recinte del veí Hospital Mental de la Santa Creu, conegut popularment com el manicomi.
Imatge de l'escenari de la mort de Facerías a la cruïlla entre el Passeig de Verdum (esquerra) i el carrer del doctor Pi i Molist (dreta) captada un temps després dels fets. Al centre de la foto, davant d'un Renault 4/4 de l'època i del petit mur on seuen diversos veïns del barri, es veu l'edifici (que avui correspon al carrer Doctor Pi i Molist 122), aleshores en construcció, que es va aixecar al lloc on Facerías va intentar escapar i a la dreta el solar on el van rematar i va quedar sense sentit. Les vies que es veuen en primer terme corresponen a la linia del tramvia 47 [3] que es van instal·lar després de l'episodi. (Foto: Autor desconegut)
Considerat com un anarquista perillós que sens dubte aniria armat, la policia armada sota les ordres dels germans Juan Creix, successors de Pedro Polo, li tenien moltes ganes a Facerías i recordaven que els havia deixat en evidència més d'un cop per la seva facilitat en escapolir-se. És per això, que van optar per no intentar una detenció a peu de carrer, sino procedir directament a disparar-li a distància amb la intenció de ferir-lo greument o causar-li directament la mort. Així doncs, aquell 30 d'agost de 1957 un ampli contingent de guàrdies armats es van parapetar discretament al voltant de l'Hospital Mental de la Santa Creu des d'on tenien una àmplia visió del lloc de la trobada .
Quan van veure aparèixer Facerías, que arribava sol al lloc de la cita, van descarregar els seus fusell sobre ell. El guerriller anarquista va caure sobre un muret que hi havia a la vorera de la cruïlla i va intentar escapar malferit a través d'un edifici en construcció que hi havia darrera i pel solar descampat que hi havia al costat, però, tot i que portava armes, ja no li quedaven forces per oposar resistència i allà mateix va ser rematat. Les cròniques asseguren que en caure sense vida duia una granada a la mà. Va ser traslladat a l'Hospital Clínic on es va certificar la seva mort.
La versió oficial i judicial afirmava que se li havia donat l'alto per intentar detenir-lo, Altres versions però, defensen que Facerías va arribar al lloc de la cita en bicicleta i que no hi va haver cap intent de detenció, ans al contrari va ser acribillat sense advertència. José Molina Ayala recorda que amb vuit anys era en un descampat prop del lloc amb d'altres nens buscant cargols i va sentir un cúmul de detonacions [4].
*1957.- Titular amb que el diari El Noticiero Universal anunciava la notícia de la mort de Facerías en l'edició del 31 d'octubre d'aquell any.
*1964.- Dues imatges aèries del lloc on va caure Facerías davant de l'entrada al recinte de l'Hospital Mental de la Santa Creu, que es veu en primer terme. (Fotos: TAF).
Avui (2026) aquell fet és encara recordat sobre la vorera del passeig central del carrer del Doctor Pi i Molist, davant del lloc on es van produir els fets. Allà hi ha una plaça dedicada a les mares de maig, una font i una placa en record de Facerías al que cada any, a finals d'agost, se li ret un homenatge en la seva memòria.
[1].- Segons recollia l'edició de El Noticiero Universal de 31 d'agost de 1957, la relació d'accions dutes a terme pels grups de Facerías entre els anys 1940's i 1950's van ser les següents:
Atracaments a Bancs;
18-12-47.- Banco Español de Crédito del carrer de Mallorca 537. (180.000 pessetes i un anell).
30-04-48.- Banco de Vizcaya del carrer de Rocafort.
21-12-48.- Banco Hispano Colonial. (400.000 pessetes).
Atracaments a fàbriques i botigues:
31-07-48. - Fábrica de
taulers de Juan Jover a la carretera del Port, 125. (125.000 pesetas i un obrer de la fàbrica ferit).
12-08-49. - Joieria Rudolf Bauer del carrer de València, 260. (300.000 pessetes).
13-08-49. - Automòbils Eucort. (100.000 pessetes).
17-04-50. - Ferrocarrils Catalans. (Robatori frustrat).
20-06-51. - Joieria Milicúa, del carrer de Casanova, 97 (12.000 pessetes, 200 dòlars i joies).
Assalts a meublés:
05-08-49. - Meublé Pedralbes, (robatori de joies i diners als clients)
11-08-49. - Meublé Augusta, al carrer Regàs 6 (robatori de joies i diners als clients)
16-05-51. - Meublé Augusta.
22-10-51. - Meublé Pedralbes on és assassinat l'empresari immobiliari Antonio Massana Sanjuán.
[2].- Tellez Solá, Antonio.- Sabaté. Guerrilla urbana en España (1945-1960). Editorial Plaza & Janes. Barcelona.1978.
[3].- La linia del tramvia número 47 va ser perllongada fins a la plaça de Llucmajor des de Virrei Amat i va entrar en funcionament l'1 de maig de 1959.
[4].- Molina Ayala, José. La Gavilla Verde enllaç aquí
