divendres, 9 de novembre del 2012

GRAN SALON DORÉ. Rambla Catalunya 4. (1908-1922)




El Gran Salón Cine Doré va ser inaugurat el dia de Nadal de 1908 al mateix lloc on abans hi havia hagut el cine Alhambra. Els decoradors de la nova sala foren Alarma i Moragas que hi incorporaren estucats, cortines de vellut i una carregada i cridanera façana modernista.
Només dos anys després, al setembre de 1910, el Doré va ser sotmès a una profunda reforma interior. Es va ampliar l'aforament i la façana va ser iluminada amb focus d'arc voltaic.
En aquell legendari local hi varen actuar artistes com Toreski, els germans Tumilet, Mary Focela, Pilar Alonso, Mercedes Serós i Pepe Marqués. La tipologia d´espectacles presentants al Doré va ser d'allò més variada: cinema, teatre, varietats, música i, fins i tot, combats de boxa.
El 15 d'abril de 1922 el Doré va canviar d'empresaris i també de nom per convertir-se en Salón Eslava. Uns anys després (1924) esdevindria Teatre Barcelona amb un canvi radical de la façana, que va adoptar linies més clàssiques.

 
*1909.- Una imatge de la Rambla de Catalunya, quan encara disposava de passeig central en el tram que va des de Plaça Catalunya a Gran Via. A la dreta es pot veure la façana modernista del Gran Salón Cine Doré. Al fons, el monument a Güell i Ferrer.

*1918.- La canzonetista Asunción G. Parreño al Doré.

3 comentaris:

  1. Continuant amb la pregunta que et feia a l'entrada de la casa Narcís Pla, ara que has fet aquest apunt i que ja sé que abans del Doré hi havia el cinema Alhambra, la pregunta seria què hi havia abans de l'Alhambra.

    ResponElimina
  2. Enric, conec la teva debilitat per conèixer la història d'aquest racó pròxim a la plaça Catalunya.
    Bé, abans del cinema Alhambra, des del maig de 1891 hi havia el cafè, restaurant i cerveseria Alhambra, un local llarg i gran que tenia doble entrada per Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia. Per darrera mateix hi circulava la Riera de'n Malla en direcció a Casp. Va ser el 1905 quan el local es va dividir en dos: Cinema Alhambra pel costat de Rambla Catalunya i Cinematògraf Belio-Graff pel cantó de Passeig de Gràcia. (Font: Jordi Torras, historiador de les sales de cinema de Barcelona). Però el que realment fora interessant de saber (i de moment no he trobat res) és què hi havia al solar de la Casa Narcís Pla abans que a l'any 1875 s'hi aixequés aquest edifici.

    ResponElimina
  3. Si es fixen, una mica més en amunt, cap a muntanya, potser enllà es pot trobar un saló d'actuacions, una discoteca o una sala de festes; no m'en recordo si és quelcom com "City Hall" i potser és al mateïx indret. A la cantonada, en aprofitant el espai el edicifi té un rètol a modus de "Fundació Caixa Madrid" que acostumava a fer exposicions d'art amb força afluència de gent. El edifici, si el veig dès la plaça de Catalunya, tè l'aparença d'un hotel luxós a modus del Continental o de semblant. No obstant es una peça del Eïx Macià molt preuada donçs és el principi del Passeig de Gràcia, un carrer dels més cars per establir botigues de productes de luxe. Aquesta "manzana", potser el terme vol indicar quelcom a una temptació d'inversors, no s'acaba enllà; més cap a llevant, desprès d'aquest edifici de la Fundació Caixa Madrid ( potser n'es accionista), un portal flanquejat amb dues figures Neoclàsiques, d'aquestes monumentals amb al.legoríes a la maternitat, podría indicar quelcom a un edifici institucional, una mena de "Serveïs Centrals", i si és continúa cap a Passeig de Gràcia, el edifici avui llogat per la firma Apple Computers, amaga una oficina bancària del desaparegut Banco Exterior de España ( o potser del Banco Central Hispano Americano). En éssent de nou a la disco aquesta "City Hall", més amunt els edificis tenen una resemblança als decorats que s'en varen emprar per filmar "La Saga dels Rius". La cervessería aquesta "La Alhambra" avui és al devant de una firma pelletera molt important.
    També es poden veure restaurants populars i bons bistrós.

    ResponElimina