El Pelayo va ser un dels primers cafès que va obrir portes a la part alta de la Rambla quan la plaça Catalunya encara no estava del tot definida. Francesc Oliver, un empresari nascut a Reus, el va inaugurar el 1875, just a la cantonada de Canaletes amb el carrer Pelai. No era un local especialment luxós, però disposava de dues portes d'accés amb una espaiosa sala de billar al soterrani [1].
El Café Pelayo va ser per sobre de tot un cafè de tertúlies on van acabar fent cap moltes de les colles que anteriorment s'havien establerts a d'altres establiments del centre i la part baixa de la Rambla. El seu emplaçament, més pròxim a un Eixample que començava a poblar-se progressivament, va facilitar l'èxit del Pelayo, que durant vint anys va presidir aquell balcó de la Rambla davant de l'estació del Ferrocarril de Sarrià.
Entre els grups d'intel·lectuals i homes de la cultura que freqüentàven l'establiment hi destacaren els de l'anomenada Colla de la Renaixença, també coneguda com la Penya del Savis. En formaven part noms il·lustres com Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Apel·les Mestres, Emili Vilanova o Narcís Oller entre d'altres. Es discutia pràcticament de tot, política, art, teatre, lletres i aspectes de la vida quotidiana de la ciutat, en llargues sessions generalment en acabat dels dinars i els sopars. També era habitual en aquesta penya organitzar homenatges i actes en honor de persones il·lustres que visitaven Barcelona. Els escriptors Benito Pérez Galdós, José Zorrilla i José María de Pereda en foren alguns dels que visitaren el Pelayo convidats pels savis.
Una altra penya establerta al Cafè Pelayo era de marcat caràcter anticlerical i aplegava noms com Manuel Milà i Fontanals, Gaietà Vidal i Valenciano i Andreu Balagué i Merino que es reunien per renegar intensament de l'església catòlica. Curiosament l'arquitecte Antoni Gaudí, home que ha passat a la història per la seva profunda religiositat, freqüentava aleshores aquest grup de tertulians anticlericals, tot i que també s'ajuntava amb els de la Penya del Savis. [2]
El Cafè Pelayo va tancar l'any 1895. L'èxit del Cafè Restaurant Continental de Josep Ribas, situat just davant a l'altra vorera de la Rambla, va ser la causa principal. Aquest nou establiment, amb el que era molt difícil competir, acabaria absorbint les famoses penyes del Pelayo.
[1].- Villar, Paco. Barcelona, ciutat de cafès. Edicions Viena. Barcelona 2013
[2].- Elias, Feliu. Els intel·lectuals. Simó Gómez. Història verídica d'un pintor del Poble-Sec. Barcelona 1923.
My grandfather Joan Capdeville, established a Restaurant in Iquitos, Perú with the name Hotel Pelayo in early 1900s. Is it possible to know if he has something to do with the story of Café Pelayo? He was born in France. Thank you.
ResponElimina