dissabte, 28 d’octubre de 2017

CASA ANDREU ANGLADA. Passeig de Gràcia / Aragó (1878-1982)

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE, FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC

  
*1900's.- La Casa Andreu Anglada a la dreta de la imatge quan encara tenia entresòl i semisoterrani en una fotografia extreta d'una postal de l'època.
 
Edifici projectat el 1878 per l'arquitecte valencià Rafael Guastavino Moreno (1842-1908) abans d'establir-se als Estats Units, la Casa Andreu Anglada [1] ocupava la cantonada mar-Besòs a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb el carrer Aragó, just davant del baixador del ferrocarril conegut popularment com l'apeadero
L'edifici constava originàriament de baixos i quatre alçades i va ser objecte de diverses reformes, la primera per adequar la planta baixa i els entresòls per instal·lar-hi comerços. 
 
Plànol de la planta del pis principal segons el projecte de l'arquitecte Rafael Guastavino. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)
 
La planta baixa de la Casa Andreu Anglada va acollir als anys 1920's la botiga d'exposició de la concessionària de la marca nord-americana d'automòbils Studebaker
El 4 de novembre de 1929 la botiga Unión Musical, també coneguda com a Casa Werner, va instal·lar-se als baixos del costat del Passeig de Gracia. Allà s'hi podien  comprar tota mena d'aparells de ràdio, fotografia, gramoles, discos i fins i tot llogar-hi pianos. La botiga s'hi havia traslladat des del seu anterior emplaçament al Portal de l'Àngel. A l'altra banda, la del carrer Aragó, s'hi va instal·lar un bar-restaurant, el Terminus, on encara als anys 1950's s'hi feien tertúlies i s'hi reunia la redacció de la revista cultural cristiana El Ciervo. Aquest establiment amb una animada terrassa va tancar portes el 1969.
 
*1929.- La botiga d'Unión Musical recent traslladada a la Casa Andreu Anglada (Font: Hemeroteca la Vanguardia)
 
*1930's.- La Casa Andreu Anglada en una imatge on també hi podem veure l'edifici del baixador del tren del carrer Aragó. (Foto: Josep Brangulí)

*1930's.- Una altra imatge de la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Aragó on es poden veure els tendals del Bar Terminus. (Foto: Josep Brangulí)

Durant l'etapa franquista l'edifici va ser remuntat i se li va afegir una alçada més a la part de la cantonada que va malmetre la balaustrada de coronava inicialment la façana
 
*1950's.- L'edifici ja amb la remunta aplicada com a cinquè pis a la part de la cantonada.

*1960's.- L'edifici de la Societat Anònima Cros (esquerra) i la Casa Andreu Anglada (dreta) amb el carrer Aragó ja cobert i amb doble sentit de circulació. A l'extrem inferior dret de la imatge s'hi pot distingir el rètol de la botiga d'Unión Musical Casa Werner. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Als anys 1960's s'hi va instal·lar la galeria d'art La Pinacoteca, mentre la botiga d'Unión Musical continuava comercialitzant petits electrodomèstic i productes diversos per als amants de la música. 
L'edifici arribava gairebé als cent anys de vida quan al 1977 va ser enderrocat i substituït per un nou immoble funcional d'oficines inaugurat el 1983, que combina marbre i vidre a la seva façana i que va ser la seu de l'entitat bancària gallega Banco Pastor, avui ja desapareguda.

*1977.- Vista aèria de la cruïlla de Passeig de Gracia i Aragó on s'aprecia el solar ja buit que ocupava la Casa Andreu Anglada (fletxa groga). (Foto: AMB. Vol Estosa) 
 
Edifici del Banco Pastor, enllestit a l'any 1983, a la cantonada on hi hagué la Casa Andreu Anglada.
 
[1].- Algunes fonts la citen com a Casa Anglada Goyeneche (ca.wikipedia.org)

6 comentaris:

  1. Tal como se puede ver en la primera fotografía el edificio colindante del Pº de Gracia, el nº52, aún en pie aunque bastante modificado en su origen compartía la misma estética y diseño que la casa Andrés Anglada.

    ResponElimina
  2. Es la imagen 4º (Bragulí/años 30)

    ResponElimina
  3. Algú em podria dir si en un dels locals de la casa Andreu Anglada hi havia hagut el cafè Terminus?

    ResponElimina
  4. Son tres edificios con la misma estética, y cada uno con su propia portería y numeración.
    Un edificio principal con portería en el chaflán. Otro con accceso por Pº de Gracia y otro por c/ Aragón.
    El edificio principal, desaparecido, tenía acceso por el chaflán y 11 salidas a fachada;
    1 ventana en cada vértice de las fachadas.
    2 ventanas en la fachada del Pº de Gracia,
    2 ventanas en la fachada de la calle Aragón,
    y 5 salidas a balcón en la fachada del chaflán.
    El edificio del Pº de Gracia, sigue en pie y es el actual nº 52, tiene 3 ventanas.
    El edificio de c/ Aragón, desaparecido, tenía 3 ventanas.

    Otro tema;
    El plano es de otra casa, la cual tenía en la fachada del chaflán 3 salidas (1 a balcón y 2 ventanas). Mas 2 ventanas en los vértices. Mas 6 ventanas en las fachadas laterales. En una 2, en la otra 4.
    En total 11 salidas. Pero su distribución no se corresponde con el edificio d Pº de Gracia/Aragón.

    ResponElimina
  5. Tens raó, ara m'hi he fitxat.
    Ho sento!

    ResponElimina