dissabte, 7 de novembre de 2020

FRONTON CONDAL. Passeig de Gràcia 105. (1941-1948)

 


El 14 d'agost de 1941 va ser inaugurat en ple Passeig de Gràcia, al costat mateix del Palau Robert, un frontó que evocava, sense tenir-hi res a veure, el mateix nom del Frontó Condal, que entre 1896 i 1924 va estar actiu a la cantonada Balmes/Rosselló. 

El nou frontó era situat a la part del darrera de l'edifici del número 105 del passeig, ocupant l'espai de la part del jardí contigu al del Palau Robert i de l'antic magatzem que hi havia als baixos de l'edifici. José Ferrer-Vidal amb Jesús Goiri i l'enginyer suís Denys Choffat van ser els impulsors del projecte, que van encarregar a l'arquitecte Josep Maria Ayxelà i Tarrats (1907-1986). La construcció del frontó no va estar exempta de dificultats tècniques, perquè la pista de joc era semisoterrada i es va tenir que procedir a una important excavació amb buidatge de terres a la zona del jardí per poder-la encabir. 

L'edifici on es va instal·lar el Frontón Condal 
 

Lloc on el 1941 es va construir el Frontón Condal a la part del darrera dels baixos de la finca número 105 del passeig de Gràcia (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Aquesta instal·lació esportiva disposava d'una pista de trenta metres de llarg amb serveis de bar, floristeria, guarda-roba, oficina d'apostes, vestidors, sanitaris i una graderia en dues alçades, que permetia un aforament per a 1.500 espectadors. 

*1941.- Diverses vistes de la pista, graderies i porta d'accés al frontó des del passeig de Gràcia (Font: Ediciones del Fomento de la Producción Española. Fotos: Brangulí i fills. Col·lecció particular). 

*1941.- Vista d'un racó de la pista de joc (Font: Ediciones del Fomento de la Producción Española. Fotos: Brangulí i fills. Col·lecció particular). 

Secció del frontó, situat a la part posterior dels baixos de l'edifici, semisoterrat en relació al nivell del carrer. (Font: Narrativas de la ausencia, cartografías de la memoria: Tres diseños para tres narrativas. Santi Ferrer-Vidal Cortella. Centre Universitari EINA. UAB)

*1941.- Article aparegut a la portada de El Mundo Deportivo el dia de la inauguració del Frontón Condal. Amb la dialèctica eufòrica pròpia de l'època s'enaltien les característiques de la nova instal·lació.

El frontó no va tenir una vida gaire llarga. La finca va ser comprada el 1948 per l'empresari Julio Muñoz Ramonet que a partir de 1949 va enlairar-hi un edifici de nova planta. obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals (1895-1966), d'un estil classicista monumental molt propi dels períodes totalitaris, que dialogava perfectament amb el veí Palau Robert i que, amb un alçada de 9 plantes, sobresortia per sobre de les alçades dels edificis del passeig de Gràcia. L'antic edifici que acollia el frontó va ser enderrocat i va desaparèixer qualsevol vestigi d'aquella instal·lació esportiva tan poc coneguda en la història dels frontons barcelonins.  

Cap comentari:

Publica un comentari