MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Aquest edifici de línies neoclàssiques orientat a acollir-hi oficines va substituïr a la modernista Casa Francesca Almirall al número 9 de la Ronda Universitat. Va ser als inicis dels anys 1950's que es va dur a terme la transformació de l'edifici, que va eliminar qualsevol vestigi de l'antiga construcció per bastir les oficines de la que seria la seu de l'empresa Hijos de Rafael Gispert Díaz S.A.
L'arquitecte Jaume Esteve i Esparcia va ser l'artífex del projecte que va eliminar tota la façana antiga, de manera que va perdre les seves tribunes de vitralls de les dues primeres plantes, així com tots els ornaments de pedra i el remat de la façana. La intervenció d'Esteve va preveure la remunta de l'edifici afegint-hi dues plantes més i un átic, que totalitzaven les set plantes del nou edifici amb una elegant planta baixa d'acord amb els gustos de l'època. Aquesta part baixa de la façana (baixos i primer pis o entresòl) eren revestits de marbre negre, mentre que la resta de l'edifici es resolia amb plaques de pedra artificial de color clar. Sobre l'entresòl de l'edifici hi lluïa el rètol amb el nom de l'empresa.
Esteve havia començat els seus estudis d'arquitectura a finals dels anys 1920's i els continuà durant el període republicà, si bé va haver de convalidar-los acabada la Guerra Civil.
L'empresa Hijos de Rafael Gispert Díaz S.A. que va ocupar l'edifici, recollia, com el seu nom indicava, l'herència empresarial el seu fundador Rafael Gispert Díaz, que havia resultat tràgicament mort en un accident de aviació esdevingut el 8 de febrer de 1949 a Copenhagen.
Els seus fills Rafael, Carles i Eduard havien reprès la tasca de continuació de l'activitat empresarial després de la mort del pare, sota la presidència de la vidua de Gispert senyora Adelina Serradell Bayona, que va morir pocs anys després al 1957.
