COMEDIA. Teatre (1941-1960). Cinema (1960-2024). Passeig de Gràcia 13/Gran Via.

 MIQUEL BARCELONAUTA

Teatre Comedia (1941-1960)

Acabada la Guerra Civil un nou teatre va emergir al centre de Barcelona en un emplaçament envejable, la cruïlla entre el Passeig de Gràcia i la Granvia´.

Ja abans d'iniciar-se el conflicte civil, s'havia projectat d'instal·lar un teatre al Palau Marcet. Amb aquest objectiu, l'empresari Josep Maria Padrós l'havia comprat amb un grup d'accionistes i el 1935 van començar les obres que comportaven inicialment el buidatge de l'espai interior per emplaçar-hi l'escenari, els camerinos dels actors, el pati de butaques i altres servei addicionals. No obstant, la guerra va esguerrar la continuïtat de l'execució del projecte de l'arquitecte Josep Rodríguez Lloveras. que mantenia totalment la façana i l'aspecte exterior de l'antic palau. 

Les obres es reprendrien al 1939 i el dia 2 d'abril del 1941 es procedia a la solemne inauguració del teatre amb un espectacle titulat El carrillón mágico. que va durar quatre dies i on hi va participar el ballet del Gran Teatre del Liceu amb direcció de Joan Magriñá.  

L'estructura del nou teatre incloïa a banda de la platea dos pisos més amb llotges i butaques que totalitzaven un aforament de 1.246 localitats. El dia 12 d'abril s'hi va estrenar la primera obra teatral que fou Aves y Pájaros de Jacinto Benavente amb el propi autor interpretant el pròleg. 

Durant el 20 anys que el Comedia va funcionar com a teatre, s'hi van presentar obres principalment de teatre espanyol contemporani però també algunes d'autors estrangers.

*1954.- El teatre Comedia quan s'hi representava l'obra El drama de la familia invisible, d'Álvaro de la Iglesia amb paper protagonista per Pau Garsaball. 

*1959.- Aurora Bautista en el paper principal de La gata sobre el tejado de zinc (Cat on a Hot Tin Roof), obra de Tennessee Williams.

Algunes de les obres teatrals representades al Comedia.

Diálogo de carmelitas

La ratonera

Los padres terribles

El diario de Anna Frank

Las brujas de Salem

Un soñador para un pueblo

La rosa tatuada

Muerte de un viajante

Altrament, el Comedia va acollir altres representacions no teatrals que van incloure òperes, sarsueles, festivals de dansa i concerts de música i al 1956 s'hi va celebrar una temporada d'òpera de cambra amb les estrenes d' Amahl and the visitors (Gian Carlo Menotti) i Maria Egiziaca (Ottorino Respighi).  

*1947.- Fullet d'un programa de dansa al teatre Comedia. (Font: todocoleccion.com)

Cinema Comedia (1960-2024)

El 18 de novembre de 1960 el film Un Grito en la niebla de David Miller va obrir la pantalla del Comedia, ja reconvertit en cinema, amb Rex Harrison i Doris Day al capdavant del repartiment.

*1960.- A dalt, cartell de la pel·lícula Un grito en la niebla (Midnight Lace) que va suposar l'estrena del Comedia com a cinema el 18 de novembre d'aquell any. Al centre, l'actriu Doris Day en un moment del film. A baix, retall de la cartellera al El Noticiero Universal de l'esmentada data. [1].

Algunes pel·lícules estrenades o projectades al Comedia:

 

 

  

Amb el pas dels anys, el Comedia es va anar ampliant amb més sales en dues tongades. La primera al 1983 de tres sales i posteriorment al febrer de 1995 fins a cinc. En ambdós casos es va conservar la sala principal que disposava de 839 butaques Les altres en tenien 224 i 153 (les tres últimes) fins arribar en total a les 1.670 localitats.

Finalment el cinema Comèdia va tancar definitivament les seves portes el 14 de gener de 2024, a l'espera d'una ampliació i reforma de l'edifici per convertir-lo en un espai museístic promogut per la família Thyssen- Bornemisza.

2025.- Un dels projectes de reforma i ampliació del Palau Marcet, antiga seu del Comedia per acollir-hi el Museu Thyssen-Bornemisza.  

--------

[1].- Algunes persones han fet constar erròniament que el film que va estrenar el Comedia era la producció mexicana Un grito en la noche, sens dubte una confusió en el títol.

CINE ARCADIA. Carrer Tuset 14 / Passatge Arcàdia (1957-1998)

 MIQUEL BARCELONAUTA

*1990.- Entrada al cinema Arcadia quan es va estrenar el film Los fabulosos Baker Boys (Foto: alamy).

L'Arcadia va ser una sala de cinema emplaçada dins el que aleshores s'anomenava la part alta de la Diagonal, que va obrir portes a l'abril 1957 al número 14 del carrer Tuset. A finals dels anys 1950's, aquest carrer ja apuntava maneres del que seria a la dècada següent, quan esdevindria un refugi de modernor amb el nom de Tuset Street i que vindria a simbolitzar la Barcelona oberta a Europa. En aquest sentit, podem considerar aquesta sala de projecció cinematògrafica com un dels primers locals d'aquell incipient carrer que durant una anys acabaria pintat de groc i es convertiria en el centre neuràlgic de la modernitat sempre amb una pàtina entre burgesa, intel·lectual i també progressista.

La programació de la sala es va estrenar el dia 27 d'abril de 1957 amb la projecció del film del veterà Max Ophüls Lola Montés amb Martine Carol i Peter Ustinov com a protagonistes.

*1950's.- Cartell del primer film projectat al cinema Arcadia el 27 d'abril de 1957.

El disseny de la sala va ser obra de l'interiorista Joan Anton Castañé Llopart i el primer propietari fou Modesto Castañé Lloret. A banda de l'entrada principal del carrer Tuset, disposava també d'un accés lateral, generalment emprat per la sortida d'espectadors, que menava al passatge Arcadia, una via comercial coberta que unia els carrers Tuset i Balmes.

Durant els seus primers anys i fins a finals de 1959, la sala programava conjuntament amb els cinemes Alexandra i Atlanta. Posteriorment, ho faria amb el Maryland i el Petit Pelayo

El 26 de març de 1967 la sala va pasar a ser dirigida per Juan Francisco Torres que la convertí en la segona sala barcelonina d'Art i Assaig després del Publi del Passeig de Gràcia

L'Escola de Cinema Barcelona va tenir també el seu protagonisme a l'Arcadia amb l'estrena del film de Vicente Aranda Fata Morgana protagonitzat per Teresa Gimpera.

*1967.- Fata Morgana en estrena a la pantalla de l'Arcadia el dia 14 de novembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). A la dreta, Teresa Gimpera protagonista del film.

Al 1971 l'Arcadia va tornar a canviar de propietaris i va incorporar-se al Círculo A fins al 1978, quan la companyia Cinesa va passar a ser la gestora de la sala. 

A partir del 1971 l'Arcadia quedaria integrat dintre de la cadena de cinemes Círculo A, que va arribar a gestionar totes les sales que apareixen al gràfic.

*1971.- Una entrada al cinema Arcadia

El 14 d'octubre de 1985 els seus propietaris van subscriure un conveni amb la Generalitat per tal de projectar exclusivament cinema en català o de producció catalana. La fòrmula no va reeixir i el 24 de juliol de 1986 el Circulo A va tornar a dirigir la programació de la sala.

L'Arcadia tancaria portes l'últim dia de juliol de 1998 amb la projecció de The Brave un notable film dirigit per Johnny Depp amb una col·laboració especial de Marlon Brando.

*1998.- The Brave l'últim film estrenat a l'Arcadia, una sala que no va poder arribar al segle XXI.

CASA JAUMANDREU. Passeig de Gràcia 10, després Plaça de Catalunya 13. (1864-1919)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

1900's.- La Casa Jaumandreu amb el rètol de la companyia d'assegurances Standard Sun Life a la façana. 

Edifici projectat a l'any 1864 pel mestre d'obres Pau Martorell. Després de la veina Casa Joan Girona (1863) era la segona construcció més antiga d'aquell sector de la futura plaça de Catalunya.

La casa s'estructurava en baixos, pis principal amb tribunes a les balconades centrals i tres plantes més. Al terrat hi sobresortia una torratxa endinsada al centre de l'edifici. La finca i la casa eren propietat d'Antoni Jaumandreu i Cabello, un comerciant dedicat a l'exportació a terres nordamericanes que també s'havia enriquit jugant a la borsa. Es va casar amb Teresa Bonsoms i Sicart i era el gendre de Climent Bonsoms i Tintoré, propietari de la casa de la finca número 18 de la plaça,

L'edifici fou enderrocat al 1919 després de ser adquirit per Vicenç Ferrrer amb l'objectiu d'ampliar la finca adjacent de la seva propietat, que amb els pas dels anys es convertiria en l'Hotel Victoria.

La Casa Jaumandreu va acollir la seu barcelonina de les companyies d'assegurances britàniques Standard Sun Life i London & Lancashire, els rètols de les quals eren visibles a la façana des de la plaça. 

*1888.- Un altra imatge de la Casa Jaumandreu entre les cases Miquel Buxeda a l'esquerra i Joan Girona a la dreta, on es pot comprovar la torratxa del terrat de l'edifici.  

CASA ROSÉS. Fontanella 12-14, després Plaça de Catalunya 18. (1876-1932)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

*1901.- La Casa Rosés, al centre de la imatge, durant les obres d'enjardinament del centre de la plaça de Catalunya. (Font: Col·lecció privada de Jorge Álvarez).

La Casa Rosés, construida al 1876 al costat de la Casa Barceló (1872), s’assentava sobre uns antics terrenys que havien estat ocupats d'una banda per les muralles de defensa de la ciutat que eren propietat de l'estat, i de l'altra per horts de la desapareguda col·legiata de Santa Anna. El 1871 havien estat posats a pública subhasta i el notable industrial, fabricant i empresari manresà Josep Rosés Ricart (1828-1897), en va resultar l'adjudicatari i va sol.licitar el corresponent permís per aixecar-hi l'edifici.

El solar ocupava el números 12-14 de l'antic carrer de Fontanella i posteriorment amb el canvi de segle va quedar integrat en el 18 de la nova numeració de la Plaça de Catalunya. El terreny adquirit per Rosés disposava d'una gran superfície amb molta profunditat cap a la part del darrera, que s'estenia cap a l'esglesia de Santa Anna i arribava fins al desaparegut carreró del Tripó on s'hi va obrir una porta. 

Disposava de quatre plantes d'alçada sempre per sota de la veina Casa Barceló, que posteriorment remuntada i més monumentalitzada a partir de 1926  esdevindria Casa Segura. Amb el pas dels anys, els seus baixos de la Casa Rosés van acollir comerços com la reputada botiga del fabricant de pianos Ròmul Maristany,  així com l'establiment d'exposició de cotxes conegut com Automóvil Salón o la papereria Villán

Al 1931 la Casa Rosés va començar a ser enderrocada juntament amb la veïna Casa Segura. En el procés d’enderroc de l’edifici es van conservar provisionalment els seus baixos, on a l'estiu de 1932 s’hi va instal·lar l’efímer local de ball conegut com Salón Chevalier.

Al gran solar que va quedar lliure fins a l'antic carrer del Tripó baixant perl Portal de l'Àngel com a resultat dels enderrocs se les Cases Rosés, Segura i tres més correponents al carrer del Portal de l'Angel era previst aixecar-hi la seu de la companyia elèctrica Riegos y Fuerza del Ebro. No obstant l'esclat de la Guerra Civil va esguerrar el projecte. A la postguerra els plans canviarien i finalment fou l'Estat qui va comprar el solar per aixecar-hi la seu a Barcelona del Banco de España, que seria inaugurada pel general Franco al 1955.

CITRUS. Restaurant. Passeig de Gràcia /Consell de Cent (1995-2025)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Restaurant panoràmic amb vistes sobre el Passeig de Gràcia que era situat a l'entresòl de l'edifici de La Equitativa - Fundación Rosillo a la cantonada amb el carrer del Consell de Cent.

Aquest mateix local havia vist l'eclosió des de mitjans dels anys 1950's  del restaurant Milán quan la part dels baixos i l'entresòl de l'edifici, aleshores recentment inaugurat, estava ocupat per unes Galeries comercials que amb el temps van anar desapareixent. Després del Milán altres ofertes de restauració com l'Olivers o l'Hostal del Sol havien ocupat aquell local. 

*2020's.- Imatge gràfica dels últims anys del Citrus quan va passar a oferir també cuina japonesa

El restaurant Citrus va aparèixer a mitjans de la dècada dels 1990's. Ocupava prop de 800 metres quadrats de superfície, dels quals 600 corresponien a la planta superior, i es va orientar cap a la cuina catalana i mediterrània. Al 2008 va ser renovat amb una nova proposta d'interiorisme obra d'Antoni Arola.

En el seus ultims anys (2020-2025) va afegir el nom de Sushi Bar a la seva denominació tot incorporant cuina japonesa a la seva oferta gastronòmica. 

Finalment. el Citrus tancaria les seves portes el 23 de febrer de 2025. El local seria a partir de l'aleshores profundament reformat per acollir-hi una nova proposta de restauració italiana amb un nou restaurant anomenat Circolo Popolare que va obrir a finals d'aquell mateix any.