MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Abans de la seva consolidació com a grans magatzems a la Plaça de la Universitat / Pelai, El Águila va viure la seva naixença a Ciutat Vella i els seu creixement a la plaça Real. Dues van ser les primeres seus d'aquest negoci que ben aviat estendria les seves sucursals per moltes capitals espanyoles. La seva primera localització va ser al voltant de 1852 al número 2 de la Plaça de la Verònica, on es creuen els carrers d'Avinyó i d'Arai, allà on anys més tard s'aixecaria l'edifici del borsí, després Escola d'Arts i Oficis. Aquella placeta va ser el lloc on Pere Bosch i Labrús (1827-1894) [1], un emprenedor comerciant besaluenc format a Girona i traslladat de jove a Barcelona, va fundar una sastreria que s'anunciava inicialment com a un basar o magatzem de prendas hechas amb el nom comercial de El Águila.
Aquest nou tipus de comerç encetava un sistema de confecció feta i acabada prèviament, que servia d'alternativa, d'una banda a la sastreria a mida pròpia de les classes benestants, i de l'altra a la sastreria casolana posterior a la compra de la roba per metres o retalls. D'altra banda, Bosch Labrús intentava arribar al màxim nombre de clients i va estendre el negoci a d'altres ciutats espanyoles. El 1855 El Águila ja disposava de sucursals a Madrid i Sevilla [2]. En aquest context de creixement i expansió del negoci, el magatzem de la plaça de la Verònica va resultar insufucient per acollir tota l'activitat comercial de l'empresa. Bosch Labrús es va plantejar aleshores el trasllat a un lloc més cèntric, com era la plaça Reial, que en aquells temps centralitzava gran part de l'activitat de la ciutat. Així doncs, el nou destí de El Àguila seria al número 13 de la plaça fent cantonada amb el carrer del Vidre a través del qual es podia sortir al carrer Escudillers
La inauguració del nou local va tenir lloc al maig de 1857, notícia que va ser recollida abastament per la premsa de l'època.
A la mort de Llabrús, esdevinguda a l'any 1894, el seu fill Pere Bosch-Labrús i Blat [3] va agafar les regnes de l'empresa i El Aguila continuaria amb el seu creixement arreu d'Espanya i a principis del segle XX ja s'anunciava com a grans magatzems i seguia obrint sucursal fora de Catalunya.
Finalment, la història de l'empresa va continuar a l'edifici de la Plaça de la Universitat a partir de 1925.
_________
[1].- Pere Bosch i Labrús va ser un dels empresaris catalans més emprenedors i actius de la segona meitat del segle XIX. Aviat va destacar pel seu pensament proteccionista contrari al lliurecanvisme. Al 1869, amb Joan Güell i Ferrer, va fundar el Foment de la Producció Nacional (entitat que, amb el temps, esdevindria el Foment del Treball Nacional). Aquell mateix any protagonitzaria un enfrontament obert amb el ministre Laureano Figueroa i la seva reforma arancelària i seria un dels organitzadors de la gran manifestació interclassista celebrada a la plaça de Catalunya el 21 de març, on obrers i patrons es van oposar conjuntament als arancels lliurecanvistes de Figueroa.
[2].- La Corona de Aragón, núm. 326 del 22 de novembre de 1855
[3].- Pere Bosch-Labrús i Blat (1869-1936), el fill del fundador de El Àguila va ser el continuador de l'empresa a la mort del seu pare. El seu germà Lluís fou president del Foment del Treball entre 1929 i 1936. Pere va obtenir el títol nobiliari de Vescomte de Bosch-Labrús, creat el 1926 per Alfons XIII en memòria dels mèrits del seu pare. Els escamots anarquistes el van localitzar en els dies posteriors a l'Alzamiento de juliol de 1936. La seva notòria condició de noble de l'alta burgesia empresarial amb ideari de dretes li va costar inevitablement la mort a la carretera de l'Arrabassada el dia 25, tot i que altres fonts (Heráldica Catalana) afirmen que l'assassinat es va produir a l'església de Santa Maria del Collell, prop de Banyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada