Una de les discoteques de més renom que ha tingut Barcelona al llarg dels anys va ser l'Studio 54 del Paral.lel. El nom evocava la mítica sala novaiorquesa, que va ser tan popular a finals dels anys 1970's i que concentrava cada nit als personatges famosos més importants que passaven per la ciutat dels gratacels.
L'Studio 54 barceloní va ser inaugurat enmig d'una gran expectació el 9 d'octubre 1980 sobre l'edifici que abans havia estat el Teatro Español. Un americà, de nom Mike Hewitt, va ser el promotor del projecte. L'empresari teatral Matías Colsada que era aleshores el propietari de l'Español va acceptar el repte de convertir l'antic teatre en una macrodiscoteca que tenia que marcar un abans i un després en la història d'aquests tipus de locals a Barcelona.
Els principis van ser una mica decebedors. Hewitt va creure que Barcelona era com Nova York i que tota la jet set baixaria al Paral.lel sense problemes. Pero l'Studio 54 es va convertir en la disco de moda de la ciutat i l'èxit va acabar sent atronador, especialment a partir de l'any 1982 quan el DJ Raúl Orellana va agafar les regnes de la cabina. A l'interior tot era com un espectacle per als cinc sentits. Les plujes de confetti, globus i cotó, les canonades de fum, la immensa barra, Les gogós que ballaven frenèticament dins unes gàbies... Tot plegat concentrat en un al·lucinant espai de tres plantes coronat per un bar i uns ponts colgants que permetien gaudir d'una vista aèria general de tota la grandiosa discoteca sempre farcida d'un empatx de llum, color i efectes especials. Sovintejaven les actuacions en directe i les festes i celebracions de tota mena. L'aforament oficial del local arribava fins a les tres mil persones. Studio 54 va contribuir a donar vida al Paral·lel, una via que en altres temps fou sinònim de bullici nocturn i diversió assegurada i que als anys 1980's semblava sumida en una decadència galopant. Entre els molts concerts inoblidables que aquesta sala va oferir destaquen especialment els d'Ultravox, Depeche Mode, Spandau Ballet, Tina Turner, Duran Duran, Simple Minds i New Order.
*1982.- Imatge interior de Studio 54. (Foto: Autor desconegut)
Aquest conte de fades es va allargar fins al 1994, any en que la macrodiscoteca va ser venuda al grup Chic, per donar pas a un curt període en que s'anomenà Chic Studio i després Chic Gallery, però ja no era el mateix. Al setembre de 1996 el local fou semienderrocat mantenint només l'estructura de l'antic teatre. Quatre any més tard donà pas al restaurant-espectacle Scenic Barcelona, que ben aviat va derivar cap un intent d'establir-hi un macroprostíbul amb showgirls, que la pressió veinal, davant un alcalde Clos cada cop més impopular, va aconseguir aturar. La història més recent del lloc que ocupà Studio 54 és la de l'obertura del local teatral Artèria Paral.lel.
Aquest conte de fades es va allargar fins al 1994, any en que la macrodiscoteca va ser venuda al grup Chic, per donar pas a un curt període en que s'anomenà Chic Studio i després Chic Gallery, però ja no era el mateix. Al setembre de 1996 el local fou semienderrocat mantenint només l'estructura de l'antic teatre. Quatre any més tard donà pas al restaurant-espectacle Scenic Barcelona, que ben aviat va derivar cap un intent d'establir-hi un macroprostíbul amb showgirls, que la pressió veinal, davant un alcalde Clos cada cop més impopular, va aconseguir aturar. La història més recent del lloc que ocupà Studio 54 és la de l'obertura del local teatral Artèria Paral.lel.
