diumenge, 25 de març de 2012

GALETES MONTES. Manso 24-28 (1920's-1990's)


Una de les empreses més entranyables de la història del barri de Sant Antoni va ser la fàbrica de Galetes Montes. Fundada per Teodosio Montes del Fraile (1856-1945) als anys 1920's, era situada al carrer Manso entre Calàbria i Viladomat. Un record associat a aquest negoci és el flaire agradable i especial que generava a tot l'entorn i que empapava l'aire dels voltants de l'ambulatori Josep Maluqer (avui CAP Manso) i de la parròquia de Sant Domènec que era a la part del darrera de la fàbrica amb entrada pel carrer Calàbria.
Els veins del barri ho coneixien com Can Montes i les galetes i altres llaminadures que produien eren artesanals. Es venien a l'àmplia botiga de la planta baixa, mentre la fàbrica ocupava els pisos superiors. El repartiment era cobert mitjançant uns tricicles molt característics que portaven puntualment les galetes als comerços i altres clients. Com a detall curiós la botiga de Manso posava a la venda bosses de galetes trencades o defectuoses a granel, que eren igual de bones i tenien una gran sortida entre les economies familiars més modestes. L'empresa tenia també una altra botiga als baixos de la Casa Sicart de la plaça Catalunya cantonada Fontanella i les galetes es podien trobar a molts establiments de queviures i alimentació de la ciutat .
Dulces y Galletas Montes SA, que aquest era el nom oficial de l'empresa en la seva darrera etapa, va començar a patir dificultats econòmiques a partir de finals dels anys 1970's, la qual cosa encetaria un periode de decadència que acabaria amb la seva desaparició i la dissolució de la societat.
El recinte que ocupava la històrica fàbrica de galetes va ser enderrocat als anys 1990's. En el seu lloc es va aixecar un nou edifici que avui acull l'Institut Goethe. Els seus baixos donen accés a un interior d'illa enjardinat batejat com Els Tres Tombs i inaugurat el 2001.


11 comentaris:

  1. Lloc entranyable! Era de visita obligada quan de petit havíem d'anar als especialistes de l'ambulatori. A banda de les galetes trencades, sempre compràvem una de les especialitats de can Montes: els pets de monja.

    ResponElimina
  2. Ep, i les "sardanetes" em diuen per aquí el costat..., de la mateixa pasta que els pets de monja però com unes anelletes que feien relleu i quedaven més torrades per les parts més primes. Una autèntica delícia. També els "ditets" de vainilla o de xocolata, que eren com una mena de neula farcida d'una pasta d'un d'aquets dos gustos. De vegades els angelets en deixaven una paperina petita, i s'endueien la dent o el queixal de sota el coixí. La visita a cal Montes era una de les escapades preferides a fer amb l'àvia. La meva dona, filla del Poble Sec, recorda aquestes especialitats. De fet, recorda el lloc exactament així com ho dieu...

    ResponElimina
  3. Enfrente de casa....y al otro lado, en el chaflan...Canelonis El Pavo ¡¡¡ Así que comprabamos las galletas rotas y la pasta para sopa...rota...

    ResponElimina
  4. Ostres sí, nosaltres en deiem "cigarrets" de vainilla o xocolata. Eren un vici i no podies parar de menjar-ne. Jo els obria per la meitat i els llepava primer...;-)

    ResponElimina
  5. jo sempre anava amb la meva avia a compra una galetas de forma cuadrada, records molt entrañables, t estimo yaya!!!!!

    ResponElimina
  6. El meus pares es van conèixer treballant a Can Montes. Sempre en el meus records.

    ResponElimina
  7. Geletes Montes, Galertes Solsona Rius, etc. empreses catalanes der llarg recorregut. Bons records.

    ResponElimina
  8. Incluso me explica mi madre que donde esta ahora el ambulatorio de la calle manso, antiguamente había una fabrica de vidrio, yo no me acuerdo era muy pequeño, pero de Can Montes, si, su gran entra da en tienda, su gran mostrador, su miel a granel, sus cigarrillos, sus galletas rotas de varios gustos, grandes recuerdos de la infancia, lastima por un lado que todo cambia, muchas cosas han desaparecido en el barrio, una de las que queda es la tienda de galletas La valenciana, en la calle Parlamento casi esquina a Vuladomat. Y seguiría con alguna mas como la horchatería etc...

    ResponElimina
  9. Incluso me explica mi madre que donde esta ahora el ambulatorio de la calle manso, antiguamente había una fabrica de vidrio, yo no me acuerdo era muy pequeño, pero de Can Montes, si, su gran entra da en tienda, su gran mostrador, su miel a granel, sus cigarrillos, sus galletas rotas de varios gustos, grandes recuerdos de la infancia, lastima por un lado que todo cambia, muchas cosas han desaparecido en el barrio, una de las que queda es la tienda de galletas La valenciana, en la calle Parlamento casi esquina a Vuladomat. Y seguiría con alguna mas como la horchatería etc...

    ResponElimina
  10. Jo pensava que las galetas trencadas sols las comprava la meva mare per falta de diners, però veig que no era sola, m'he sentit acompanyada. Ahhh i que bones eran!!! Quins grans records.

    ResponElimina
  11. Que va, Altafulla! Les galetes trencades eren tota un tradició!

    ResponElimina