Potser a molts no el serà familiar el personatge d'Andy Capp. Al Regne Unit però, és força conegut com a protagonista d'unes tires de còmic publicades als periòdics Sunday Mirror i Daily Mirror. El seu creador és el dibuixant Reg Smythe (1917-1998). Després de la seva mort Roger Mahoney va continuar dibuixant-lo. L'Andy Capp es caracteritza bàsicament per la seva debilitat per la beguda i habitualment apareix amb un got de cervesa a les mans o bé engatat i dormitant sobre la barra d'un bar.
A l'any 1984 un grup de joves francesos (Marcelle, Jean Jacques i Christian) que es dedicaven al transport de materials per a show bussines, van decidir obrir agafar el local del bar Celobert al número 13 del carrer Bonavista, a la part baixa de Gràcia entre els jardinets i el Torrent de l'Olla. Li van canviar el nom i Andy Capp va ser l'escollit.
El local va aconseguir esdevenir un punt de trobada de gent progre amb inquietuds artístiques, on era fàcil trobar-hi des d'activistes culturals a músics alternatius i també forasters francesos atrets per l'origen dels joves que el regentaven. En els primers anys destacava pel seu aspecte vell i atrotinat amb esquerdes a la barra i la pintura de les parets i els sostres despresa i gairebé penjant. Tot plegat però, li conferia un aspecte de decadència fascinant i acollidora. S'hi jugava a les dames xineses, s'hi feien exposicions d'art i s'hi prenien cremats de rom i brandy. L'espai es completava amb una terrassa interior al fons del local, molt animada als estius. Alguns cinèfils habituals dels Casablanca davant dels Jardinets també hi féien cap a partir de la matinada.
L'Andy Capp va tancar amb el canvi de segle. Al local que ocupava s'hi va instal·lar després una tintoreria.
Pel•lícula al Casablanca i cervesa a l'Andy Capp... those were the days!
ResponEliminaFeia temps que intentava recordar el lloc on era i avui l'he sabut trobar gràcies a vosaltres, és el local que fa cantó amb Ferrer de Blanes, oi? Quins records! I té raó el David que feia de molt bon combinar amb una visita al Casablanca!
ResponEliminaAquelles èpoques en què deixavem el seat 127 aparcat a la mini acera del mig de la Diagonal, anavem al cine, a l'Andy i alguns llocs més, i quan tornaves el cotxe era allà intacte, molestant a tothom (pocs) que passaven per allà. Ostres, quins bons records porten els bars amb caràcter...
ResponElimina